Des de finals del segle XX i clarament des de començament del segle XXI, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no només s’han expandit exponencialment al món sinó que també han impactat nombroses esferes de la vida de les persones. El continent africà està experimentant una important acceleració digital a molts nivells, interconnectant estructures, processos i actors locals i globals, apareixent així múltiples desafiaments i oportunitats per a la transformació digital i socioeconòmica d’Àfrica. Algunes d’aquestes oportunitats i desafiaments estarien vinculats al propi desenvolupament i compatibilitat sociocultural per al creixement socioeconòmic en aquesta regió del món, ja que l’accés de les poblacions africanes als serveis digitals (financers, comercials i de màrqueting, mitjans i recursos) no necessàriament els beneficia, fins i tot si ofereixen alternatives potencialment viables, efectives i rellevants per a l’autoocupació, entre d’altres. Les estratègies econòmiques i de cooperació dels governs europeu i espanyol (Cimera UE-Unió Africana 2020, Fòrum Empresarial UE-Àfrica 2020, Agenda Espanya Digital 2025, Agenda 2030, etc.) estan en sintonia amb les opcions que ofereix la digitalització tecnològica a termes d’accés a la informació, contactes, innovació i oportunitats per generar més igualtat i desenvolupament. Així, en els contextos locals l’ús de la tecnologia mòbil ha tingut una expansió important que va des de l’entreteniment al pagament de factures i intercanvi de béns. La disponibilitat generalitzada de telèfons intel·ligents i el fàcil accés a les plataformes de xarxes socials, ha afavorit l’accés a una plètora d’informació sobre temes que van des de les notícies i les xafarderies fins a la moda i qüestions socials o polítiques afavorint per exemple els moviments oportunitats d’activisme que abans no tenien al seu abast (Kibona i Mohamed, 2023). Alhora, la bretxa digital de gènere o la manca d’infraestructures digitals persisteix a molts països del continent africà. Diversos factors hi contribueixen, com ara la manca d’accés a la infraestructura tecnològica, l’alfabetització digital limitada, la manca de models i referents femenins al sector tecnològic, o la violència de gènere en línia.
En aquest context ens interessa conèixer i debatre com les poblacions utilitzen les plataformes digitals per crear comunitats, negocis i mobilitzar-se per qüestionar les injustícies, posar en relleu i obtenir reconeixement i drets sobre diverses qüestions d’interès individual i col·lectiva. Parar atenció als processos polítics i històrics ia l’escala de gènere en l’accés i l’ús dels mitjans digitals convida els investigadors a reconèixer les qüestions de sobirania i poder més enllà dels discursos optimistes sobre l’apoderament digital de gènere, ia seguir-los processos complexos, parcials i ambigus de la gestió de la informació i el coneixement a través dels mitjans (Nanna Thorsteinsson Schneidermann, 2023).
També estem obertes a conèixer els debats actuals sobre l’anomenada descolonització tecnològica des de les epistemologies africanes que critiquen les lògiques cartesianes sobre la predictibilitat (Divine Fuh, 2023) i altres valors epistèmics, amb la idea d’africanitzar el coneixement a la història de la tecnologia ( Twagira, 2020).
Concretament les discussions a abordar en aquest panell se centren en aquestes dues preguntes clau:
i) Quins són els avenços recents en els processos africans de digitalització del continent?
ii) De quina manera les poblacions africanes donen forma pròpia a aquests processos de digitalització globals?
iii) És possible parlar de descolonització dels processos digitals i tecnològics al continent a partir d’epistemologies i ontologies pròpiament africanes?
