12. Mobilitat transfronterera de grups gihadistes i reconfiguració territorial al Sahel

DIAKITE Mohamed Lamine
Université des Sciences Juridiques et Politiques de Bamako

DELIMITACIÓ: Igual que la ciència política, aquest panell és d’interès per a totes les altres ciències socials. Se centrarà en el moviment de grups terroristes, bandits armats, grups reduïts el més sovint de caràcter estatal i els exèrcits dels països de l’AES en la lluita contra el terrorisme. Aquest treball pretén entendre les dinàmiques territorials en marxa al Sahel i la seva connexió amb la mobilitat transfronterera dels grups gihadistes. També es tractarà de destacar les diferents característiques de la mobilitat al Sahel davant de grans dificultats. S’utilitzarà un enfocament qualitatiu per entendre millor els reptes de la mobilitat transfronterera al Sahel. Estat del coneixement: Actualment, la mobilitat transfronterera entre els estats del Sahel s’enfronta a grans dificultats. Als ciutadans del Sahel els costa marxar d’un extrem a l’altre per motius d’inseguretat. Malgrat els esforços dels Estats per combatre la inseguretat; El bandolerisme, els atacs, la delinqüència transfronterera constitueixen avui dia activitats quotidianes de determinades parts de la població que no tenen activitats que els permetin cobrir les seves necessitats. A més d’aquest aspecte, la immensitat dels territoris dels Estats fa que aquestes activitats estiguin menys controlades i les fronteres constitueixin un terreny fèrtil per a tota mena d’activitats delictives. La intervenció de diversos actors nacionals i internacionals no ha pogut posar fi a aquests flagells. Això fa que les retirades de la comunitat es considerin una font de protecció. Com a resultat, qualsevol moviment de persones basat en la seva identitat i propietat a la zona es fa difícil. L’estrenyiment d’aquesta mobilitat transfronterera ha creat connexions de caràcter il·legal amb un àncora local que permeten a grups armats no estatals dominar zones frontereres no controlades per l’estat. Aquesta idea reconforta la situació al Sahel en la mesura que la mobilitat té diverses formes. Alguns ho fan en forma d’activitats econòmiques, d’altres ho consideren experiències i aventures. L’any 1927, l’investigador rusoamericà Pitirim Alexandrovitch Sorokin va publicar un treball als Estats Units titulat “Mobilitat social”, conceptualitzant la mobilitat des de dos angles. Tenim “mobilitat vertical”; constitueix un canvi de posicionament a l’escala social, aquest moviment pot ser ascendent o descendent. “Mobilitat horitzontal”, que designa un canvi d’estatus o categoria social que no implica cap canvi de posició relativa en l’escala social (per exemple, canvis en l’estructura familiar vinculats al divorci o al matrimoni, canvi de pertinença a un grup religiós o polític, o fins i tot un canvi de lloc de treball amb el mateix nivell de qualificació i retribució). En primer lloc, esperem que la mobilitat transfronterera signifiqui qualsevol moviment o desplaçament de la població d’un Estat a un altre amb finalitats econòmiques, socials o culturals. A més d’això, tenim una altra mobilitat transfronterera, el moviment de grups armats no estatals entre els diferents països del Sahel amb una agenda ben establerta que va en la direcció de la seva implantació (delinqüència transfronterera, bandolerisme, etc.). Pel que fa a la governança de la seguretat, és un sistema en què la tranquil·litat pública està controlada per l’Estat des del qual ningú està exposat a amenaces. Aquesta governança de seguretat engloba varietats de seguretat com ara: seguretat individual, seguretat social, alimentària, política, econòmica, jurídica, judicial, financera, etc. A partir d’aquestes idees, les fronteres com a realitat social, econòmica, cultural i política afirmen una supressió real de les barreres que permeten el desenvolupament comunitari entre els pobles fronterers per raons històriques. En efecte, la necessitat de reconfiguració territorial és essencial perquè els Estats del Sahel puguin afrontar el repte de la mobilitat, la circulació i la informació. La connexió econòmica transfronterera dissiparà la sobirania dels Estats del Sahel i reforçarà la lluita permanent contra la inseguretat i la hibridació cultural entre les nacions dels diferents Estats. Tenir en compte el local constituirà una obligació per al desenvolupament de l’economia local entre països fronterers. La hipòtesi de recerca assumeix que la reconfiguració territorial facilita l’apropiació de paradoxes identitàries i facilita la lliure circulació de béns i serveis. La governança de la seguretat és una alternativa per a la pau i la seguretat.

Bibliografia

Dr Zeini Moulaye: Problématique de la criminalité transnationale friedrich ebert sttufung 2014.
Joël Bonnemaison, Luc Cambrézy, Laurence Quinty-Bourgeois : LE TERRITOIRE, LIEN OU FRONTIÈRE ? Identités, conflits ethniques, enjeux et recompositions territoriales Edt ORSTOM 1995.
Mathieu PELLERIN: Les pays côtiers d’Afrique de l’Ouest : Nouvelle terre d’expansion des groupes djihadistes sahéliens ?
Niagalé Bagayoko : le multilatéralisme sécuritaire africain à l’épreuve de la crise sahélienne 2019.
Serigne Bamaba Gaye : connexions entre groupes djihadistes et réseaux de contrebande et de trafics illicites au Sahel. Fondation Friedrich Ebert Stiftung 2017.
Tancrède Wattelle : les secrets du djihad noir revue Géopolitique africaine 2016.
Thomas Schiller : milices et mouvements armés dans les pays des trois frontières : des pistes de solutions ? Konrad Adenauer Stiftung 2020.