Les Malalties Tropicals Desateses (ETDs) són un grup de diverses afeccions, causades per una varietat de patògens que inclouen virus, bacteris, paràsits, fongs i toxines, entre les quals s’inclou la Ulcera de Buruli, lepra, la filariasi limfàtica, leishmaniosi, micetoma, cromoblastomicosi i altres micosis profundes, noma, xagues, dengue, chikungunya, dracunculiasi, equinococosi, trematodiasi, tripanosomiasi africana humana, oncocercosi, ràbia, sarna i altres ectoparasitosis, esquistosomiasi, ment per mossegada de serp. Aquestes malalties tenen conseqüències sanitàries, socials i econòmiques devastadores. S’estima que les NTDs afecten més d’1 mil milions de persones, mentre que el nombre de persones que requereixen intervencions per a NTDs (tant preventives com curatives) és de 1,6 mil milions.
Les ETD són el resultat d’una interacció complexa entre factors socioeconòmics, ambientals i polítics, i estan estretament lligades a les inequitats estructurals, així com al llegat del colonialisme a tot el món. El terme mateix de “Tropicals” reflecteix una visió esbiaixada i eurocèntrica de la salut global, una narrativa que ignora el fet que les ETDs afecten comunitats a tot el món i que la seva prevalença està estretament relacionada amb factors socioeconòmics i ambientals més amplis. Així mateix, el terme “Desateses” ha estat objecte de crítica. Són malalties desateses? O poblacions desateses?
La descolonització de la salut global implica reconèixer i abordar aquestes inequitats estructurals, així com desafiar les narratives dominants que contribueixen a la marginació de les poblacions afectades per ETDs. Per què les ETD ens poden fer repensar la mirada a la salut global?
Els mapes d’inversió en producció i investigació de les companyies farmacèutiques i les corporacions de tecnologia mèdica transnacionals mostren l’existència de profundes inequitats. El terme “bretxa 10/90” es refereix al fet que el 90% dels esforços i recursos destinats a la investigació biomèdica es destinen a problemes que afecten tan sols el 10% de les prioritats en salut pública a nivell global, i de de la mateixa manera, només es destina el 10% dels recursos d’investigació esmentats a solucionar problemes de salut que afecten el 90% de la població mundial. Aquesta bretxa entre la investigació biomèdica i les prioritats de salut pública no s’ha de prendre al peu de la lletra des d’un punt de vista estadístic, però no hi ha dubte que el sistema de recerca actual es basa en gran mesura en els incentius del mercat, deixant de banda les poblacions més vulnerables.
Històricament, les ETD han estat descurades per la comunitat científica, lligades a una manca d’inversió en recerca. La manca d’atenció i el finançament adequats ha portat a una subrepresentació d’aquestes malalties a l’agenda de recerca global, perpetuant així el seu oblit i afectant negativament les comunitats més vulnerables. Aquesta negligència històrica de la investigació cap a les ETD ha estat el resultat d’una combinació de la manca d’interès comercial esmentada, la complexitat del diagnòstic i tractament, així com d’una manca de priorització política. A l’Àfrica, la manca d’iniciatives de recerca i desenvolupament de solucions efectives ha agreujat el patiment de les poblacions que més les pateixen.
A la manca de generació d’evidència, s’hi afegeix el fet que la investigació sobre ETD sovint ha mancat d’un enfocament contextualitzat, cosa que ha portat a intervencions ineficaces, i fins i tot en algun cas, perjudicials. Pot investigació socioantropològica contribuir a generar un coneixement accionable per respondre eficaçment als desafiaments de salut global?
L’antropologia mèdica cerca comprendre com les creences, pràctiques i sistemes de coneixement locals influeixen en la salut i el benestar de les persones, i com aquestes dinàmiques interactuen amb les estructures de poder més àmplies. Visibilitza sabers locals i pluralisme mèdic, memòries múltiples de les ETDs i de la seva gestió, solidaritats diverses davant d’una visió de la malaltia com una vivència individual i col·lectiva, formen part intrínseca de les societats africanes i de les seves experiències individuals i comunitàries de la salut , la malaltia i latenció.
La investigació biomèdica tendeix a centrar-se en aspectes biològics i clínics de les malalties, sovint passant per alt els contextos socials, culturals i polítics en què aquestes malalties sorgeixen i es propaguen. La dicotomia entre la investigació biomèdica i socioantropològica porta implícita una fragmentació del coneixement que limita la capacitat d’abordar de manera efectiva els desafiaments de salut global. Com podem construir preguntes de recerca rellevants per a les polítiques de salut pública, contextualment apropiades i culturalment sensibles?
En aquest panell proposem donar llum a les aportacions d’unir diferents perspectives científiques com a exemples de la resposta africana a les malalties oblidades. Aquests exemples ens conviden a qüestionar les tensions existents entre les perspectives biomèdiques i socioculturals com una metàfora del dilema decolonial, de les relacions d’hegemonia-subalternitat existents entre les mirades biomèdiques i les centrades en persones, famílies i comunitats afectades. El panell vol ser una invitació a explorar com les respostes africanes a les malalties tropicals desateses com a oportunitat global per descolonitzar l’àmbit de les investigacions. I proposem fer-ho des d’una perspectiva crítica amb el sistema acadèmic i investigador propi, convidant a qüestionar-nos la composició dels consorcis i dels equips de recerca, replantejant la consolidació d’una investigació més equitativa des de la mateixa estructura.
¿Participen les investigacions a ETDs a l’Àfrica a la reproducció les desigualtats estructurals i els llegats del colonialisme? En l’àmbit de recerca a ETD encara és palpable el llegat del colonialisme en termes d’una predominància marcada d’institucions i persones expertes del Nord Global, amb implícits desequilibris en la presa de decisions, la distribució de recursos i la definició de les agendes de recerca . Les dones continuen estant infrarepresentades en els equips de recerca, i són pocs els casos en què la població afectada participa activament en totes les fases de les investigacions. Tot plegat perpetua relacions de poder desiguals i resulta en investigacions que no reflecteixen les necessitats reals de les comunitats afectades per ETDs.
Promoure l’equitat en la composició dels equips investigadors i consorcis internacionals permet avançar cap a una investigació més inclusiva, col·laborativa i orientada a resultats, que tingui un impacte significatiu en la prevenció, el control i el tractament de les ETDs. És un pas més que permet reconèixer i abordar les narratives i pràctiques que perpetuen la marginació i l’exclusió de les comunitats afectades per ETDs, un pas més en el qüestionament necessari de les dicotomies i jerarquies de coneixement.
Com podem avançar cap a una Salut Global més equitativa?