El coneixement local ha esdevingut un factor habitual en els discursos i polítiques de desenvolupament des dels anys 90. Usant diferents denominacions (Indigenous Knowledge, tradició, etnodesenvolupament, fins i tot capital scial), les agències internacionals (des del BM a la UNESCO o l’OMS) han invocat factors culturals fins aleshores ignorats o rebutjats. Alhora, aquests coneixements han estat enarborats com un component fonament del missatge* decolonial (epistemologies del sud, gir ontològic…) que està sacsejant el llenguatge global durant el segle XXI. Potser és a l’Àfrica al sud del Sàhara on s’han dipositat més esperances en l’activació dels coneixements esmentats i també on la convergència dels dos escenaris esmentats està resultant més paradoxal.
El panell proposa precisament contribuir a generar un balanç sobre la confluència dels escenaris esmentats a l’Àfrica. I proposa fer-ho, mirant el futur a partir de la contrastació d’estudis sobre casos concrets: multisectorials (salut, governança, equitat de gènere, ecologia i canvi climàtic, economia popular…) i multidisciplinaris (oberts a totes les ciències, encara que sigui l’antropologia) la que es pot donar més immediatament per al·ludida). OBJECTIU: generar sinergies i pistes per a nous fulls de ruta sobre el rol futur del coneixement local a Àfrica, assumint la multidimensionalitat del concepte.
Tot i la visibilitat de les tendències esmentades, en particular de la segona, la concreció de programes, projecte i iniciatives que mobilitzin aquests coneixements locals és molt reduïda, si més no, en el conjunt d’inversions i polítiques dirigides a la producció de riquesa i de benestar de les poblacions. Per contra, els estudis deixen suposar que, en el pla informal, la vigència és molt notable i implica una majoria de la població.
La raó principal d’aquesta contradicció aparent sembla que rau en el fet que aquests discursos no són emesos ni projectats en accions referendades institucionalment per les comunitats que, en principi, han originat els coneixements a què es refereixen. Dit d’una altra manera, bé els projectes i programes no han reconegut l’autonomia (jurídica, econòmica, política) als subjectes de dret col·lectius implicats –reconeguts localment i tradicionalment, però no legalment, en general– “tradicional”), bé els discursos són emesos per persones i en esferes alienes a aquests col·lectius, en particular en contextos de diàspora antiga o “desconnectada”. En totes dues situacions no només apareix un “ventriloquisme” poc legítim, sinó que, sobretot, es fa difícil ponderar les eficàcies i eficiències dels coneixements en qüestió. Aquest fet ha tendit a desautoritzar “informalment” les iniciatives de desenvolupament basades en el coneixement local, malgrat la multiplicació de les afirmacions identitàries decolonials en el marc global, i ha generat un veritable bucle d’opacitat científica. La pandèmia de la COVID-19 escenifica i accentua alhora aquesta contradicció, tot i que era una oportunitat excel·lent per posar a prova els potencials del coneixement local en moltes facetes d’activitat que interactuen a la salut, i malgrat les reclamacions africanes en aquest sentit.
Aquest ventriloquisme és particularment greu perquè el coneixement local no es pot capturar, “objectivar”, en discursos formals i unívocs, en fórmules. Es tracta de coneixements en gran mesura “encarnats”, relacionals, performatius, on les xarxes d’actors jerarquitzats actualitzen, negocien i operacionalitzen el coneixement. És per això que la contrastació de casos concrets és el primer pas per sortir-ne. Aquest contrast facilitarà, a més, abordar la vigència i l’adaptabilitat dels coneixements locals en el context actual, el del desenvolupament de la societat de la informació a l’Àfrica, amb la ràpida implantació de NTIC i IA. Minimitzant, per tant, les idealitzacions faccioses del coneixement esmentat (a favor o en contra)
Convidem, doncs, a contribucions que sorgeixin de l’autoreflexió crítica d’estudis de cas relacionats amb el coneixement local en desenvolupament, des de tots els camps de la societat humana, encara que l’equip que proposa el panell (SACUDA, Salut, Cultures i Desenvolupament a Àfrica) hagi treballat sobretot sobre salut, governança i gènere.
