Des de les universitats europees i espanyoles es fomenta cada cop més la internacionalització com a forma de donar resposta als desafiaments d’un món cada cop més globalitzat (Fundació CYD, 2023). Mentrestant, els vincles i les connexions amb universitats africanes romanen invisibilitzats o no tenen suport suficient per a la seva concreció. Això és degut a la força amb què encara operen al continent certes lògiques colonials, les quals, de la mà de l’extractivisme acadèmic que opera en els discursos d’obertura cap a Occident i els seus suposats beneficis, intensifiquen els mecanismes de control sobre els cossos i coneixements no occidentals. Com pensar el “dilema decolonial” en aquest context? Aquest panell pretén explorar aquesta pregunta assumint el lloc que podria jugar l’arxipèlag canari per visibilitzar la diversitat de maneres de pensar, conèixer i fer que es poden englobar sota la perspectiva descolonial.

Busquem allunyar-nos de discursos hegemònics -com el de la internacionalització o el de la innovació educativa- per dialogar amb feines que reflexionin críticament sobre l’impacte d’aquests dispositius de saber i poder sobre cossos i territoris que han experimentat les violències inherents a les guerres de conquesta , l’epistemicidi, l’esclavitud i el colonialisme en el passat i, actualment, les violències generades pel neocolonialisme i l’extractivisme econòmic a què condueixen models agroindustrials i turístics insostenibles, a més, de modalitats recents d’extractivisme epistèmic. En definitiva, parlem d’espais que es poden ajustar a la noció de colonialitat del poder (Quijano, 2000).

La colonialitat, tal com ha estat pensada per Aníbal Quijano, planteja la idea que la raça es converteix en el patró principal de poder global a partir de l’expansió moderna europea. Però també té en compte la “multi-insersió” del marcador amb categories com la classe, el sexe i el coneixement (Quijano, 2014). Aquest marc d’anàlisi ha estat ampliat per autors com Walter Mignolo amb el seu èmfasi en la necessitat d’articular un “coneixement altre” que propiciï la desoccidentalització i la descolonització del coneixement (Mignolo, 2015). Alhora, fem nostra la crítica que Ramón Grosfoguel estableix a l’epistemologia occidental i la seva proposta transdisciplinar per articular una visió de món basada en la “pluriversalitat” (Grosfoguel, 2022), amb la qual segueix el camí plantejat prèviament per Enrique Dussel i la seva idea de “transmodernitat” (1994). Considerem igualment imprescindibles les aportacions que des del feminisme autores com María Lugones (2008), Rita Segato (2013) i Ochy Curiel (2021) han aportat a aquesta discussió sobre l’abast de la colonialitat.

Al continent africà la crítica al predomini del component occidental en la gestió de la diferència no és una cosa nova. Destacats intel·lectuals com Frantz Fanon (1967); Kwame Nkrumah (1965); Chinweizu (1987); Ngugi wa Thiong’o (1986) ja van problematitzar aquesta qüestió en els seus treballs respectius. No obstant això, a les universitats europees són escassos els programes educatius que inclouen les seves idees i prenen com a referències formes de producció de coneixements no eurocèntriques. Mentrestant, estem assistint al sorgiment d’un interès renovat en la producció de coneixements que responen a altres genealogies. Així ho testifiquen investigadors com el zimbabuès Ndlovu-Gatsheni (2015, 2018) en el seu esforç per fer visibles les epistemologies del Sud Global.

En aquest entramat, les Illes Canàries destaquen per ser un territori altament complex, però també potencialment transformador. L’arxipèlag funge com a “frontera imperial” (Gil Hernández, 2022), atès que aquest constitueix un territori administrativament europeu que se situa, tanmateix, al nord-occident d’Àfrica. Per aquesta raó, la realitat canària comparteix algunes de les problemàtiques que afecten el continent, com els elevats nivells de dependència política, social i econòmica de l’exterior, el risc creixent de patir els efectes més severs del canvi climàtic o la presència estratègica de diferents potències a terra amb fins securitaris.

Des dels principals espais de poder de les Illes, del conjunt de l’estat espanyol i de la Unió Europea s’aborda aquesta complexitat recorrent tot tipus d’eufemismes. La seva finalitat és eludir el problemàtic encaix que té les Canàries tant en la seva realitat geogràfica immediata com en l’arquitectura institucional en què s’insereix a través del reconeixement del seu “fet diferencial”, la seva vocació “atlàntica” o “tricontinental” i, també, la seva “ultraperifericitat” (Gil Hernández; Fernández Hernández i Zelaya Álvarez, 2023). El nostre interès, però, és transcendir la tensió d’aquest tipus de discursos encobridors per fer possible l’emergència d’espais de trobada, producció i contestació que explorin altres formes de coneixement i d’estar al món. Aquesta és la perspectiva que fem servir per explorar les relacions socials entre cossos i territoris que acompanyen les iniciatives polítiques i culturals obstinades a repensar el futur del món des de la diversitat d’horitzós que ofereix el continent africà.

Quan plantegem aquesta discussió des de les Canàries som conscients que per a certs grups socials, com a dones, migrants del Sud Global, masses de població empobrides i explotades, aquestes relacions estan marcades per formes de representació que els mostren generalment com a víctimes però mai com a persones capaces de aportar coneixement i valor des de les pròpies realitats (Zelaya, 2023). Així, encara que de vegades aquestes siguin cridades des de l’àmbit acadèmic per donar “testimonis” de les seves vivències, poques vegades són tinguts en compte com a subjectes amb veritable capacitat d’incidir en la seva realitat, complint-hi el rol intel·lectual d’expertes.

En resum, aquest panell convida els qui estan pensant, investigant i treballant en el teixit social canari -ens referim a persones residents nascudes a les illes i al continent africà- a compartir la seva visió crítica sobre el funcionament de les seves institucions, associacions culturals i col·lectius polítics. Fem una crida a totes aquestes persones a presentar treballs acadèmics, literaris, performatius, audiovisuals, etc. que intentin donar respostes que no eludeixin el dilema decolonial que travessa la realitat de les Illes Canàries; respostes que afrontin la complexitat que descriu la seva ubicació africana, així com la capacitat per engendrar transformacions, aprenentatges i experiències que ens ajudin a imaginar un altre món possible.