Tal com s’ha assenyalat al resum, en aquest panell s’abordaran, des de perspectives teòriques i epistemològiques crítiques de l’àmbit de les Ciències Socials i de les Humanitats (estudis postcolonials i decolonials, feminismes i estudis de gènere, gir ontològic, nous materialismes, estudis animals i altres), pràctiques socials i polítiques que concerneixen a les formes plurals de ser i estar al Marroc, amb especial atenció (però no només) als esdevenirs del passat recent i del present al territori del Rif. Ens interessen especialment les propostes que reflecteixen perspectives de treball innovadores que permeten desbordar els plantejaments hegemònics colonials i postcolonials, i les propostes que plantegen revisions i revisitacions crítiques del que s’ha investigat i sostingut fins ara.
El nostre panell es proposa com a objectiu la visibilització de la investigació crítica que es fa actualment i que explora, des de les Ciències Socials i les Humanitats (incloses les Humanitats Digitals), formes de ser i estar al món pròpies de la contemporaneïtat invisibilitzades fins ara : vides humanes i no-humanes subalternitzades i marginalitzades; identitats humanes (re)emergents: religioses, polítiques, lingüístiques, de gènere i qualssevol altres; éssers i estars relacionats amb el fet migratori i la transnacionalitat; passats i presents de les minories en situació diaspòrica; agència dels col·lectius que intensifiquen la seva expressió política a la contemporaneïtat; relacions de gènere i relacions entre humans i no-humans…
En aquesta línia, ens interessen a) els treballs que exploren les formes d’agència dels qui volen trencar amb binarismes i essencialismes hegemònics; i b) les formes de resistència individuals i col·lectives que s’articulen al Marroc i al Rif. En general, el panell pretén ser un espai de diàleg per aprofundir en l’estudi de les relacions intersubjectives, intercol·lectives i interespecífiques al Rif i al Marroc, i un espai productiu de debat plural on poder compartir lliurement noves perspectives teòriques i metodològiques de investigació social i històrica.
En les darreres dècades, els estudis postcolonials, decolonials i feministes sobre les relacions interpersonals i intercol·lectives al Rif i al Marroc han posat en relleu la urgència amb què s’ha de reflexionar críticament sobre la construcció d’objectes d’estudi innovadors, que donin compte de la diversitat i de la superdiversitat que són senya d’identitat del moment present, i que ens permetin conèixer millor els canvis intensos que s’estan produint localment.
Tot i que la bibliografia sobre el Rif és força extensa, i excediria el marc d’aquesta proposta de panell examinar-la en tota la seva varietat, es detecten en les darreres dues dècades importants contribucions de caràcter crític que han facilitat la visibilització de subjectes i objectes de recerca subalternitzats o tradicionalment minoritzats i ignorats. Lògicament, en relació amb el Rif i amb el Marroc modernitzat de la contemporaneïtat, destaquen entre totes les contribucions els abordatges de les formes de protesta política i social, i la visibilització dels actors locals o transnacionals polítics i polititzats (vid., entre d’altres) , Suárez Collado, 2017, 2023a i 2023b; Sánchez García et al. Aporten també visions crítiques treballs ja clàssics (Pennell, 1987) i investigacions summament innovadores, especialment relatives al període colonial (entre altres, Aixelà-Cabré, 2019 i 2020; Torres Delgado, 2023), així com les reflexions sobre la qüestió política i els moviments socials en l’actualitat (entre molts altres, Aziza, 2003 i 2023; Joffé, 2014; Saadi, 2021; Nahhass i Bendella, 2022; Rhani et al. 2022; El Ghalbzouri, 2022). En línia amb els estudis esmentats, aquest panell, titulat precisament “(Re)pensar el Rif i el Marroc”, pot ser un espai acadèmic interessant per pensar en comú i debatre sobre les diversitats culturals (re)emergents, i sobre les pràctiques socials i polítiques que visibilitzen les formes de desigualtat i d’opressió al Rif i al Marroc.
La bibliografia esmentada i el breu estat de la qüestió presentat pretenen subratllar l’enorme interès que comporta la utilització de pràctiques etnogràfiques i autoetnogràfiques, i l’exploració de fonts etnohistòriques locals i translocals diferents de les emprades usualment.