L’aparició de categories que, en general, pretenen observar l’impacte (geològic) de l’humà en les seves diverses subjectivitats i a través de diferents perspectives crítiques –Antropocè, Capitalocè, Plantationcene o Chthulucene (Moore, 2016; Haraway 2015), entre d’altres, configura l’entorn i l’ecologisme com a tema i problema central en el camp dels estudis literaris, oferint la possibilitat de (re)definir les literatures africanes –les seves estètiques, formes i gèneres, així com els seus paradigmes crítics i conceptuals– des d’una perspectiva ecocrítica. (Falconi, 2023) En aquest sentit, els estudis literaris, i especialment els estudis de literatures africanes, poden jugar un paper central en la (re)definició del que se sol definir com ecologisme (Nixon, 2011) i, sobretot, en el que s’ha definit com “l’ecologisme dels pobres” (Martínez-Alier, 2003; Guha, 2000; Nixon; 2011). A partir d’aquestes premisses i operacionalitzant el concepte d'”ecologisme literari” sorgeix la possibilitat de cartografiar els discursos i pràctiques –polítiques i estètiques– que se situen al continent africà i especialment en el camp de les literatures africanes i, per tant, també als països africans de parla portuguesa, on els enfocaments ecocrítics i ecologistes es presenten com a cartografies encara per dibuixar.
L’ecologisme i l’ecocrítica destaquen entre els desenvolupaments més actuals dels estudis literaris contemporanis, especialment en el camp de la literatura comparada, els estudis postcolonials i el debat sobre la literatura universal. Es tracta, però, de perspectives crítiques i analítiques encara poc desenvolupades en el camp dels estudis de literatura africana, especialment pel que fa a les literatures dels països africans de parla portuguesa (Falconi, 2023). L’ecologisme, entès com la relació entre natura, cultura i societat i que, en teoria, guia la formació de la novel·la africana moderna i contemporània, rarament és (re)reconegut com un tema matricial –un contingut o una estètica– en el camp dels estudis de literatura africana, reproduint la lògica de la desigualtat que, segons Ramachandra Guha (2000), Orienta els discursos sobre ecologia i ecologisme en l’àmbit de les ciències socials i polítiques, on l’hegemonia de les perspectives occidentals i, especialment, nord-americanes, silencia i esborra el que es defineix com “l’ecologisme dels pobres” (Martínez-Alier, 2003). Partint d’aquestes premisses, el panell “L’ecologisme literari dels pobres. Per una ecocrítica de les literatures africanes” pretén reunir obres que se situen en l’ampli abast del que s’ha definit com a humanitats ambientals, privilegiant, d’una banda, les reflexions crítiques sobre l’ecologisme en l’àmbit dels estudis africans i, de l’altra, les anàlisis i (re)lectures d’obres de literatures africanes que problematitzen l’ecologisme. en diversos contextos geogràfics i lingüístics del continent africà. Per tant, l’objectiu principal del panell és cartografiar, en un sentit exploratori i cartogràfic, els debats ambientals a l’Àfrica i els “ecologismes literaris” que guien les literatures africanes i, especialment, les literatures dels països africans de parla portuguesa, estimulant i enfortint els enfocaments inter i transdisciplinaris en el camp de l’ecocrítica i les humanitats ambientals.
Falconi, Jessica “Ecocritica” in Fernanda Gallo (org.) Breve Dicionário das Literaturas Africanas (Campinas, Editora Unicamp, 2023), pp. 57-66
Guha, Ramachandra. Environmentalism: A Global History (New York: Longman, 2000) .
Haraway, Donna. “Anthropocene, Capitalocene, Plantationocene, Chthulucene: Making Kin”. In Environmental Humanities (2015) 6 (1): 159–165. https://doi.org/10.1215/22011919-3615934
Martínez-Alier, Joan. The Environmentalism of the Poor: A Study of the Ecological Conflicts and Valuation (Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing, 2003).
Moore, Jason W. Anthropocene or Capitalocene?: Nature, History, and the Crisis of Capitalism. (Oakland: PM Press, 2016).
Nixon, Rob. Slow Violence and the Environmentalism of the Poor. (Cambridge, Massachusetts, and London, England: Harvard University Press, 2011).
