Les dificultats són de diversa índole, i els factors geogràfics, polítics, econòmics i socioculturals interfereixen en la implementació, encara que en general existeixi la legislació que emmarca l’educació i la igualtat de gènere com a drets. El paper de l’Estat en el marc és innegable i s’han fet esforços a aquest nivell, però la majoria dels informes de diagnòstic de la situació mostren fins a quin punt s’estan assolint els objectius desitjats. La descripció de contextos específics, l’anàlisi diagnòstica de problemes, la proposta de nous procediments per superar situacions especialment complexes, la identificació d’interlocutors clau, la definició d’instruments d’intervenció i la validació d’eines d’avaluació rellevants són passos que contribueixen a crear coneixement que pot incidir en la intervenció per assolir els ODS 4 i 5, és a dir, en l’accés i la permanència de les noies a l’educació secundària i en la superació de barreres que accentuen la desigualtat de gènere. Les comunicacions, centrades en els ODS 4 i 5, s’han de centrar en la presentació de contextos i/o diagnòstics que permetin reflexionar sobre les solucions testades.