20. L’autocrítica de la decolonialitat: reptes, limitacions i perspectives

Kamai Freire
UNESCO Chair on Transcultural Music Studies

Aquest panell proposa discutir el concepte de decolonialitat i les seves implicacions pragmàtiques, tenint en compte la seva rellevància en el context actual de globalització i neocolonialisme. Reconeixem la valuosa contribució de la decolonialitat a la promoció de la diversitat i la confrontació dels llegats colonials que encara prosperen a les institucions occidentals. No obstant això, també reconeixem la necessitat d’una anàlisi acurada de les limitacions d’aquest enfocament i de les possibles potencialitats que ens hem trobat en el camí. A partir d’una revisió crítica de la literatura, l’intercanvi de processos i resultats de recerca, i informes d’experiències en el territori, abordarem les diverses perspectives sobre els impactes d’aquest concepte en les societats i institucions africanes i com aquests, al seu torn, han impactat en tot el planeta. El nostre objectiu és promoure un diàleg obert i inclusiu que reconegui tant els avenços com les dificultats per aplicar la idea de decolonialitat. A través d’un enfocament col·laboratiu i respectuós, esperem identificar vies per a una implementació encara més eficaç i responsable de la decolonialitat en la pràctica acadèmica. D’aquesta manera, busquem contribuir a una comprensió més profunda i complexa de les dinàmiques de poder i dels diversos vectors humans dels diferents elements de la maquinària social que influeixen i es veuen mútuament influenciats per les diferents perspectives de la descolonització. Encara és massa aviat per pensar en una autocrítica de la decolonialitat? És massa tard? Com avaluem els èxits dels moviments descolonials dins de l’acadèmia? Quins són els impactes de la decolonialitat acadèmica en la societat? Com podem mesurar l’efectivitat d’aquest procés de descolonització? L’eficiència i la velocitat de la descolonització segueixen el ritme de la intensitat i la perversitat dels mecanismes de manteniment i sofisticació de l’explotació neocolonial? Com avaluar la correlació de força entre aquests dos vectors (decolonialitat versus neocolonialisme)? Com superar les dificultats i limitacions de la decolonialitat davant l’espantós escenari d’absoluta insostenibilitat global (canvi climàtic, guerres, crisis migratòries, neteja ètnica, etc.)? Entre totes aquestes reflexions, quines particularitats té l’Àfrica en relació amb altres territoris afectats pels mateixos problemes? Convidem als investigadors/es que vulguin respondre algunes d’aquestes preguntes i altres reflexions que se’n despleguin, queden també convidad@s a exposar els seus informes, punts de vista i reflexions en aquest panell. Per a la matrícula no hi ha requisits preestablerts de disciplina, línia de recerca, titulació acadèmica o antiguitat. La proposta és, precisament, organitzar un diàleg el més plural i fructífer possible.

Bibliografia

Agawu, Kofi. Tonality as a Colonizing Force in Africa. 2016
Asante, M. K. Afrocentricity: The theory of social change. African American Images. 2003.
Fanon, Frantz. “French Intellectuals and Democrats and the Algerian Revolution”. Toward the African Revolution. 1954.
Mignolo, Walter. “Local Histories/Global Designs: Coloniality, Subaltern Knowledges, and Border Thinking”.
Grosfoguel, Ramón. “Decolonizing Post-Colonial Studies and Paradigms of Political-Economy: Transmodernity, Decolonial Thinking, and Global Coloniality”.