11. Percepció dels problemes ambientals i dels objectius de desenvolupament sostenible en el context de la (re)naturalització dels rius urbans a l’Àfrica

Carles Smaniotto Costa
Universidade Lusófona, Department of Architecture and Urban Planning, Lisbon, Portugal
Montserrat Pallarès-Barberà
Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Geografia, Bellaterra, Espanya
Antoni Mas Ponce
Consorci Besòs Tordera, Granollers, Barcelona, Espanya
Nagayamma Aragó
Universidade Lusófona, Department of Architecture and Urban Planning, Lisbon, Portugal

La sessió (re)naturalització dels rius urbans obrirà l’oportunitat per al debat sobre reptes urbans a partir de la temàtica dels rius urbans, especialment pel que fa a la seva regeneració, contextualització socioespacial i la implicació i participació de les comunitats de ribera. La sessió té com a objectiu crear un escenari per debatre i destil·lar diferents concepcions de la ciutadania i el seu paper en les millores ambientals, la preservació de la biodiversitat i la resiliència urbana i social. La taula oferirà oportunitats de discussió i intercanvi d’experiències sobre el context dels rius que travessen zones urbanitzades, destacant la necessitat de la seva integració en el teixit urbà, a partir de la percepció dels problemes socioambientals i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. La regeneració dels rius urbans a l’Àfrica és un esforç essencial per fer front als nombrosos reptes ambientals i socials als quals s’enfronten les ciutats de ràpid creixement del continent. Amb moltes ciutats africanes experimentant alts nivells de contaminació, sistemes de gestió de residus inadequats i recursos hídrics cada vegada més escassos, la revitalització dels rius urbans pot tenir un paper crucial en la millora de la qualitat de l’aigua, l’augment de la biodiversitat i la promoció del benestar de la comunitat. Iniciatives com la restauració d’hàbitats de ribera, la creació d’infraestructura verda i la implementació de sistemes de drenatge sostenible són components clau de l’èxit dels projectes de regeneració fluvial. A més, la participació de les comunitats locals en els esforços de conservació i la promoció de pràctiques sostenibles d’ús del sòl són essencials per garantir l’èxit i la resiliència a llarg termini d’aquestes iniciatives. En prioritzar la regeneració dels rius urbans, les ciutats africanes no només poden millorar la seva resiliència als impactes del canvi climàtic, sinó també crear entorns més saludables i habitables per als seus residents. És important recordar que l’aigua i els ambients aquàtics proporcionen importants serveis ecosistèmics (Rolo et al., 2017; Mas-Ponce et al., 2023) i que les ciutats i els ecosistemes urbans són cada vegada més vulnerables als efectes del canvi climàtic, els impactes del qual són multisectorials (Chapman, 2019; Marlès Magre et al., 2020; Van der Borght & Pallares-Barberà, 2023; Pujantell Albós et al., 2020; Aragó i Smaniotto, 2023). La regeneració dels rius degradats als països desenvolupats i en vies de desenvolupament varia significativament a causa de factors ambientals i socioeconòmics específics de la regió. Malgrat aquestes diferències, creix la preocupació i el reconeixement de la importància de preservar els rius que travessen les ciutats com a ecosistemes vitals que proporcionen nombrosos serveis ecològics i beneficis culturals a la societat. Mentre que als països industrialitzats hi ha infinitat de casos paradigmàtics, sabem poc del que passa a les ciutats del continent africà més enllà dels greus reptes ambientals i l’extrema vulnerabilitat al canvi climàtic. En el context de la regeneració urbana dels rius, els proponents presenten experiències acadèmiques i pràctiques, i són membres de la xarxa Cyted RUN – Ciència ciutadana i co-creació com a mitjans de regeneració fluvial i minimització de riscos (https://www.cyted.org/RUN-RIOS-URBANOS-NATURALIZADOS) i tenen diversos projectes i publicacions en el context de la regeneració dels cursos d’aigua, el desenvolupament sostenible, Biodiversitat i serveis ecosistèmics, processos participatius, ciència ciutadana, governança, agència ambiental i territorial i desenvolupament de capacitats. Aportem una gran experiència per fomentar un debat actiu i participatiu. Temes d’interès (llista no exhaustiva): • Casos de recuperació, regeneració i descontaminació de rius urbans • Conseqüències de la contaminació de les aigües • Percepció dels problemes socioambientals i dels rius • La recerca dels Objectius de Desenvolupament Sostenible – la contribució de la regeneració fluvial • Qüestions i problemes relacionats amb característiques i usos locals específics en la relació ciutat-riu-medi ambient • Factors que promouen l’alteració/deteriorament del medi aquàtic – reptes i solucions basades en la natura • Disseny urbà i rius – disseny urbà sensible a l’aigua • Paisatges fluvials urbans – dinàmiques paisatgístiques i inserció de l’aigua a la ciutat • Infraestructura verda i associació amb infraestructures blaves i grises • Processos participatius i cocreatius amb comunitats riberenques • Actuar en territoris no planificats – problemes, reptes i solucions • Activisme social i promoció del canvi social, polític, cultural o ambiental • Rius i activitats a l’aire lliure, esports en la natura • La gestió dels cicles de l’aigua i la reducció de les vulnerabilitats ambientals i socials • Promoció de l’educació ambiental i territorial i el paper de l’aigua i els cursos d’aigua • Promoció d’iniciatives de cooperació entre Iberoamèrica i Àfrica • Monitoratge ambiental, teledetecció i gestió de polítiques públiques vs dades obertes • Educació per al desenvolupament i ciutadania i narrativa ambiental global dels rius

Bibliografia

Aragão, N. & Smaniotto Costa, C. (2023). A regeneração de rios urbanos, paralelos entre Portugal e África – Desafios e práticas. In Smaniotto Costa, C. et al. (Eds.). Rios Urbanos na Ibero-América: Casos, Contextos e Experiências / Ríos Urbanos en Iberoamérica: Casos, Contextos y Experiencias. Cultura & Território, Vol. 6. Lisboa: Edições Universitárias Lusófonas, 27-45.
https://doi.org/10.60543/ecati/8tgb-ym88.
Aragão, N. & Smaniotto Costa, C. (2022). The Impact of COVID-19 and Use of Geo-Tagged User Data in Territories Without Planning: The Case of São Tomé and Príncipe. In Stanley D. Brunn and Donna Gilbreath (Eds). COVID-19 and an Emerging World of Ad Hoc Geographies. Springer, 701-720. https://doi.org/10.1007/978-3-030-94350-9_39
Marlès Magre, J; Sànchez-Mateo, S.; Pallares-Barbera, M.; Boada Juncà, M. (2020). Biodiversidad urbana, bienestar y urbanismo: la ciudad de Barcelona como ecosistema. En Las áreas metropolitanas españolas entre competitividad y sostenibilidad. Nuevas herramientas para una política urbana en el contexto global. Valencia: Tirant Lo Blanch, 207-226.
Mas-Ponce, A., Sànchez-Mateo, S. & Pallares-Barbera, M. (2023). Los sistemas fluviales mediterráneos: la calidad ecológica y las estrategias de transferencia del conocimiento en las cuencas del Besòs y la Tordera (Barcelona). In Rios Urbanos na Ibero-América: Casos, Contextos e Experiências / Ríos Urbanos en Iberoamérica: Casos, Contextos y Experiencias. Lisboa: Cultura & Território. Edições Universitárias Lusófona, 123-139.
Pallares-Barbera, M., Gisbert, M. & Badia, A. (2020). Grid orientation and natural ventilation in Cerdà’s 1860 urban plan for Barcelona. Planning Perspectives, 36 (4), 719-739.
Pujantell Albós, J.A.; Boada Juncta, M.; Pallares-Barbera, M.; Barriocanal Lozano, C. (2020). Los espacios naturales protegidos metropolitanos como paisajes centinela del cambio global: el parque natural y reserva de la biosfera del Montseny en la región metropolitana de Barcelona. En Las áreas metropolitanas españolas entre competitividad y sostenibilidad. Nuevas herramientas para una política urbana en el contexto global. Valencia: Tirant Lo Blanch, 227-245.
Rolo, D., Gallardo, A., Ribeiro, A. (2017, 20-21 maio). Revitalização de rios urbanos promovendo adaptação às mudanças climáticas baseada em ecossistemas: quais são os entraves e as oportunidades? XVII ENANPUR- sessão temática 8: Técnicas e Métodos para Análise Urbana e regional. São Paulo, Brasil
Smaniotto Costa, C., Menezes, M., Pallares-Barbera, M., Pastor, G., Rocha, E. do P. & Villalba Condori, K. O. (Eds.) (2023). Rios Urbanos na Ibero-América: Casos, Contextos e Experiências / Ríos Urbanos en Iberoamérica: Casos, Contextos y Experiencias. Cultura & Território, Vol. 6. Lisboa: Edições Universitárias Lusófona. https://doi.org/10.60543/ecati/4tk9-1a66
Smaniotto Costa C., Norton C., Domene E., Hoyer J., Marull J., Salminen O. (2015). Water as an Element of Urban Design: Drawing Lessons from Four European Case Studies. In: W. L. Filho & V. Sümer (Eds.). Sustainable Water Use and Management, 17-43. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007 / 978-3-319-12394-3_2
Van Der Borght, R. & Pallares-Barbera, M. (2023). How urban spatial expansion influences CO2 emissions in Latin American countries. Cities, 139. https://doi.org/10.1016/j.cities.2023.104389