44. ÀFRICA I DIÀSPORA A L’ATLÀNTIC SUD: ESCLAVITUD, EMANCIPACIÓ I POSTABOLICIÓ (SEGLES XVIII-XX)

A partir de la dècada de 1990, la Nova Historiografia de l’Esclavitud al Brasil va impulsar els estudis sobre Àfrica. L’Atlàntic Negre, un terme encunyat per Paul Gilroy, va ser pres pels intel·lectuals brasilers i altres llocs com una categoria conceptual per pensar en els trànsits, connexions i intercanvis entre el continent africà, Amèrica i Europa en els segles formatius del comerç entre europeus i pobles africans, el tràfic transatlàntic i l’esclavitud a la diàspora. Tot i que la recerca se centra més en els miratges del tràfic i l’esclavitud, en els últims anys s’ha produït un augment significatiu del nombre d’estudis que han reduït l’escala d’observació a la mateixa Àfrica, especialment pel que fa a les qüestions més contemporànies del postcolonialisme i la decolonialitat. D’altra banda, els estudis africans, que també dialoguen amb la diàspora, han privilegiat el desplaçament de l’eix de l’anàlisi de les construccions europees en el període de modernitat, per centrar-se en les experiències de persones que van creuar l’Atlàntic, van viure a les seves costes, formant i participant en comunitats, el comerç, la circulació d’idees i l’esclavitud experimentada. ja sigui com a captius, o alliberats, ja siguin europeus, americans o africans, en el període del segle XIX. No obstant això, ens atrevim a ampliar el concepte de món atlàntic per abastar el període postemancipació des d’una perspectiva cronològica més àmplia, per dialogar amb estudis que reflexionen sobre l’Atlàntic negre en temporalitats més contemporànies. En aquesta ocasió, aquest panell pretén reunir estudis a llarg termini, des del segle XVIII fins al XX, ja que pretén reunir investigadors que s’han centrat en estudis sobre Àfrica i la diàspora, contemplant els fluxos i fluxos entre persones, idees, cultures, religiositats, oficis gestats tant en el període del comerç atlàntic d’esclaus, de l’esclavitud africana a les dues ribes continentals (Àfrica-Amèrica), en les lluites per la llibertat, com en l’època colonial i postcolonial. A més, també pretenem dialogar amb inflexions metodològiques que privilegien els camps de la biografia i la trajectòria vital, així com les interfícies entre la història, la literatura, la cultura visual i els supòsits culturals de la decolonialitat. En aquest sentit, quines serien les aportacions que les pràctiques religioses, els formats culturals, les transgressions, les resignificacions, els projectes de llibertat, les negociacions entre africans, criolls, lliures de color i no negres, poden aportar per ampliar la lent sobre l’estructura de les societats esclavistes de l’Imperi portuguès, particularment al Brasil i als països africans que van ser colonitzats pels lusitans? Quins eren els camps de tensions, negociacions i conflictes que involucraven persones esclavitzades i amos, africans, criolls i individus no negres? Quines formes d’organitzacions en el món del treball en el període posterior a l’emancipació es van construir com a mitjà de supervivència, no només econòmicament? Aquestes són algunes de les preocupacions que formen part de les preocupacions que es tractaran en aquest panell.