24. Seguiment de la ruïna: mètodes d’investigació per involucrar-se amb les restes d’històries ambientals i polítiques

Les ruïnes són omnipresents al continent africà. Aquestes ruïnes poden ser d’un règim col·lapsat, un mode de vida o les restes de projectes contemporanis relacionats amb els discursos de l'”Àfrica en ascens” (McKenzie 2016). També poden derivar d’intervencions colonials passades, modernització, projectes de desenvolupament, socialisme, neoliberalisme i altres règims polítics que tenen com a resultat interrupcions en els àmbits natural, social, polític i cultural que constitueixen les vides actuals al continent. Aquestes interrupcions s’intensifiquen encara més i són causades pel canvi climàtic, que alguns estudiosos han proposat anomenar Antropocè per posar en primer pla el fet que els humans s’han convertit en una força important que allunya el clima de la Terra de l’Holocè (Crutzen, 2006), donant lloc a esdeveniments meteorològics extrems, biodiversitat. pèrdua, i una crisi planetària, que afecta majoritàriament als països pobres. Com ens recorda Ann Stoler, “[…] la ruïna és més que un procés que elimina els residus com a subproducte. És un projecte polític que destrueix determinats pobles, relacions i coses que s’acumulen en llocs concrets (Stoler 2008, 11). La naturalesa de l’antropocè, l’entorn construït i les seves perifèries són, de fet, arxius actius (Tsing et al. 2017; Lyons 2020) que evidencien històries de violència (Nixon 2011) i pèrdua (Harvey 2017). Aquests projectes polítics han deixat i segueixen deixant ruïnes. Alguns d’aquests rastres apareixen i d’altres invisibles, i imposen noves topografies, temporalitats i subjectivitats. Si bé se’ns recorda que la ruïna dóna lloc a geografies d’exclusió, marginació, desplaçaments i degradació, també subratllem que els efectes de la ruïna també ens conviden a veure’ls com a espais de creativitat i mobilització política (Edensor 2005). Els paisatges en ruïnes d’Àfrica requereixen un examen i una documentació detinguda de les nombroses restes de diversos projectes polítics. Aquí destaquem el que Anna Tsing anomena les “arts de notar” que fan visible la complexa xarxa de relacions entre tots els elements de la vida (Tsing, 2017). Per aconseguir-ho, creiem que cal una comprensió crítica de les nostres herències problemàtiques —aquí també es coneix com a rastres—. “Traçar” té diversos significats. Un rastre pot ser una marca feta per un dispositiu d’enregistrament com ara un SIG, una càmera, una gravadora de veu, datació amb carboni, un microscopi, etc., o per alguna cosa que ja ha passat, un signe o evidència d’alguna cosa passada (1 ) que persisteix. Un rastre es pot llegir com un període breu, un minut, a més, pot ser material i immaterial. “Tracing”, en canvi, és una recerca activa de marcar les restes, ressaltant intencionadament la importància de la superfície. Traçar és involucrar-se amb el present i tenir múltiples mons prevalents. El rastreig no consisteix només en registrar la manifestació del passat en el present, sinó que també és una forma de comunicació i compromís polític. El panel també pretén mostrar les maneres d’investigar més enllà de la vista, ja que molts fragments de coneixement no es veuen fàcilment. Basat en perspectives ambientals i interdisciplinàries que consideren la interconnexió del sòl, el sòl, l’aigua, l’aire i els materials, aquest panell acull els articles centrats en l’ús de metodologies creatives per rastrejar la ruïna. Pretenem ampliar el discurs metodològic i, aleshores, involucrar-nos críticament amb el nostre entorn: desentranyar les capes de la història que sovint passen desapercebudes. Mitjançant “altres” pràctiques, es poden descobrir les empremtes d’esdeveniments passats i intervencions humanes sobre i amb el paisatge. Notes al peu: (1) Merriam-Webster. nd. Trace. In Merriam-Webster.com dictionary. Recuperat el 8 de maig de 2024 a https://www.merriam-webster.com/dictionary/trace. (2) Igwe treballa amb el seu cos, arxius i narracions, tant orals com textuals, actuant com una manera d’investigació que possibilita l’exposició d’històries ignorades. La seva pel·lícula del 2020, No Archive Can Restore You, es va comprometre amb l’antic edifici de la Unitat de cinema nigerià a Lagos i el seu particular estat de decadència. (3) A la seva pel·lícula Uppland, explora l’invisible, més enllà del marc colonial, utilitzant la memòria, la veu i l’absència per revelar les privacions actuals de Yekepa, una ciutat minera abandonada a Libèria. (4) African Digital Heritage és una organització sense ànim de lucre amb seu a Nairobi que treballa per avançar en un enfocament més crític de les solucions digitals dins del patrimoni africà. africandigitalheritage.org