L’illa d’Annobón, una petita terra perduda al bell mig del Golf de Guinea, té una història rica i original: la seva població, d’orígens i estatus variats, va conèixer l’esclavatge i la colonització portuguesa al segle XVI, però també la descolonització i la abolició de l’esclavatge a principis del segle XVIII.
Aquest poble unit va lluitar per la seva llibertat, desenvolupant diverses estratègies fins a finals del segle XIX. Durant aquest període, els annobonais van sofrir diverses sequeres i fams, que els van afeblir considerablement. Els missioners espanyols, els claretians, van obrir una missió al poble principal de l’illa. Amb la seva presència i accions, van aconseguir que es reconegués la colonització espanyola d’aquest territori. Encara que els illencs ja no eren oficialment esclaus, alguns seguien sent sotmesos a treballs forçats i van haver d’abandonar la seva terra. Tot i això, van continuar mostrant resistència cada vegada que van ser víctimes dels abusos de poder del govern colonial i dels missioners.
Saben expressar amb paraules el seu amor per la seva illa i cultura. Els seus testimonis escrits i orals són rics i nombrosos. Aquest patrimoni literari es promou cada cop més a través de diverses edicions de contes, llegendes i recopilacions de records dels membres més ancians de la comunitat, així com d’altres iniciatives preses per la pròpia població local. Per no parlar dels escriptors la fama dels quals no s’atura a la frontera amb Guinea Equatorial. Aquest és el cas de Juan Tomás Ávila Laurel.
Delimitació
Continent africà, Golf de Guinea, Guinea Equatorial, Illa d’Annobon
Fonts
AHU (Lisboa)
AN (París)
ANOM (Aix-en-Provence)
Propaganda Fide
Diversos arxius missioners
Bibliografia (a títol d’exemple)
Pedro Bodipo Lisso, Annobon : su tradicion, usos y costumbres, Paris, L’Harmattan, 2015.
Valérie de Wulf, Les Annobonais, un peuple africain original (Guinée Equatoriale, XVIIIe-XXe siècles), Tome II, Ed. l’Harmattan et Association France-Guinée Equatoriale, 2014, 232p.
Juan Tomas Avila Laurel, Poemas, Malabo, Centro Cultural Hipano Guineano, 1994
Juan Tomas Avila Laurel, Dans la nuit, la montagne brûle, Solanhets, 2019
Etc…
Les autres coordinateurs sont en cours de désignation
