Aquest panell proposa un debat sobre el paper de les transformacions estructurals a Àfrica, la seva viabilitat, processos i actors. Planteja la pregunta de si són desitjables atesa la configuració del capitalisme global, i, si ho són, quines adreces i formes són les més prometedores. El tema del canvi estructural ha estat sempre essencial en el camp de l’economia del desenvolupament des dels seus orígens als anys 50 fins als nostres dies. Perspectives crítiques com la teoria de la dependència van articular alternatives centrades en com aconseguir un canvi estructural dinàmic fora de les estructures de les relacions econòmiques desiguals entre el centre i la perifèria. Així mateix, perspectives més ortodoxes a l’economia plantegen la necessitat de “diversificació econòmica” sense definir les trajectòries ideals més enllà d’una defensa dels mecanismes d’assignació de recursos dels mercats.
En aquest panell proposem una mirada crítica i plural a les diverses formes de transformació estructural que s’han donat a Àfrica ia la pertinència de models tradicionals i alternatius ateses les realitats econòmiques, polítiques i socials contemporànies dels països africans. En els darrers anys hi ha hagut una revitalització dels arguments en favor de la industrialització i la necessitat de polítiques industrials actives per dirigir les transformacions estructurals. Però estem en un nou context en què (a) les transformacions estructurals possibles estan molt condicionades per la globalització, i (b) la necessitat d’una transició ecològica planteja límits als models d’industrialització convencionals. Per això sorgeixen múltiples perspectives i opcions de transformació que s’han d’ajustar a cada context ia les relacions econòmiques i polítiques globals.
Aquest panell proposa comunicacions que documentin i analitzin diverses formes de transformació econòmica estructural, com ara industrialització (verda o no), expansió dels serveis formals o informals o transformacions del model productiu agrari, entre d’altres. Ens interessen especialment feines empíriques, però considerarem també comunicacions que presentin perspectives conceptuals, i debats rellevants.
