Francisco Macías Nguema va governar la Guinea Equatorial amb mà de ferro des del 1968 fins el 1979. Assegurava que el principal objectiu del seu règim era acabar amb l'imperialisme i el neocolonialisme i anorrear el llegat colonial. I, malgrat tot, va acabar implantant una dictadura d'una tremenda violència, molt més repressiva que els darrers anys de la colonització, fins el punt que la seva caiguda va ser celebrada massivament pels guineans.
Aquesta comunicació intenta preguntar-se fins a quin punt la repressió desencadenada per Macías era una resposta a la violència de la colonització o reproduïa la mateixa violència colonial. Analitzarà diferents aspectes de la repressió exercida pel règim macista: la legislació, el control dels repressors, el perfil de les víctimes, la personalitat dels executors, l'ús de la ridiculització, l'exemplaritat del càstig, les penes imposades, el biaix ètnic i de gènere… Es tractarà de destriar quins d'aquests elements son d'herència colonial i quins son heretats de les cultures guineanes precolonials; però també es tractarà de veure les influències que arriben d'altres bandes: d'Etiòpia, de Guinea Conakry, de Cuba, de la Unió Soviètica, del Congo… Per altra banda, s'intentarà esbrinar com la situació postcolonial condiciona la política africana perquè de forma simultània apareguin al continent un gran nombre de dictadors que van actuar de forma extremadament violenta.
“Jamás pensé que vería a un hermano hacer esas cosas a otro hermano”. La violència política a la Guinea Equatorial: del règim de Franco a la dictadura de Macías
Gustau Nerín Abad