Accedir
Registre
MenúCerrar
La Xarxa d’Estudis Africans reuneix investigadores i investigadors procedents, basats o en relació amb centres o grups de recerca de la Península Ibèrica que es focalitzen a les societats de l’Àfrica i de la diàspora. La seva intenció és fomentar sinergies i col·laboracions als camps investigador, docent i de transferència de coneixement.

Tipus d’entitat

La xarxa és única en el seu gènere a la Península Ibèrica, però és comparable a altres xarxes africanistes transnacionals, de més dimensió, com AEGIS, la xarxa europea d’estudis africans. L’originalitat és que parteix d’un àmbit cultural diferent, l’ibèric, conformat per les històries entrellaçades inevitablement dels pobles dels estats portuguès i espanyol. Aquesta singularitat vol ser particularment fructífera en la reflexió postcolonial, a partir de l’experiència singular de colònies de dues dictadures, i del fet que l’exploració i el balanç de sinergies globals amb l’Àfrica s’articulen des de la perifèria del centre i no des de la seva cor, desbordant amb molt la connexió colonial.

Antecedents

La creació d’una xarxa ibèrica d?estudis africans és un horitzó que va anar quallant després de la caiguda gairebé simultània del franquisme i el salazarisme, tan similars i tan distanciadors en tants camps. Als vuitanta, les col·laboracions individuals en l’àmbit dels estudis africans es van multiplicar fins que un dels seus eixos, el definit sobretot per Isabel Castro Henriques, acompanyada per Eduardo Costa Dias, i per Ferran Iniesta, va desembocar al Congrés Ibèric d’Estudis Africans, la primera edició del qual data de 1991. El congrés va estimular la cooperació i l’intercanvi, creant un nou fòrum científic. Amb la consolidació, es van produir diverses temptatives de formalitzar en certa mesura el fòrum en una xarxa. Aquestes van acabar culminant amb l’encàrrec de sondejar una futura xarxa que el congrés de Granada, el 2018, va fer als organitzadors de la trobada següent, i que es va traduir en el compromís de Lisboa el 2022, després del parèntesi que va suposar la COVID-19. La resolució en assemblea durant aquest darrer va establir el congrés de Barcelona (CIEA12, gener de 2025) com a activitat inaugural de la nova xarxa, així com va sancionar la constitució d’una comissió instal·ladora, articulada amb l’organització del CIEA12.

Objectius

L’objectiu principal de la xarxa és crear un flux multidireccional continuat i fiable d’informació, així com sinergies i col·laboracions entre els equips d’estudi sobre l’Àfrica dels estats espanyol i portuguès, juntament amb els socis i sòcies respectius.
Les col·laboracions s’establiran majorment entre pols universitaris i similars –convidats a convergir amb altres actors a través de projectes concrets– i es desplegaran en les tres funcions universitàries: investigació, docència i transferència de coneixement (incloent-hi aplicació, sensibilització i incidència).
Un objectiu derivat serà promoure l’augment rellevant de la presència de les acadèmies africanes a l’entorn científic ibèric.

Missió i valors

La xarxa és un entramat obert i dinàmic consagrat a la producció i transmissió de coneixement científic sobre les societats africanes. Per tant, no disposa de més ideari que l’adhesió al model científic des del compromís pel benestar de les poblacions, en particular africanes, i des de la consciència de la pluralitat cultural del món global, i en particular de l’Àfrica, les seves singularitats, creativitat i ensenyaments. És a dir, des del respecte i l’articulació a totes les formes col·lectives de coneixement que, per necessàries i complementàries, han de mantenir la seva autonomia alhora que interactuen entre si.

Els estudis africans són una categoria ben vigent. Quan es tendia a abandonar els estudis d’àrea, el debat decolonial ha resituat l’Àfrica i la necessitat d’estudiar-la al centre de la construcció d’una societat global diversa. I, per si falten motius, el creixement econòmic, demogràfic i cultural africà (el més gran del planeta) converteixen el continent en un interlocutor global indispensable, i més per a la Península, que forma una de les fronteres europees més històricament actives amb el continent.

Línies de treball i investigació

L’activitat central i fundacional de la xarxa és el Congrés Ibèric d’Estudis Africans (CIEA), celebrat a seus diferents cada dos anys, alternativament als estats portuguès i espanyol.

El congrés ha precedit la constitució de la xarxa, i la idea és que sigui el motor inicial de promoció d’altres iniciatives en el marc de la xarxa: de recerca, docència o transferència de coneixement (incloent-hi la Cooperació Universitària per al Desenvolupament). El primer pas serà crear un espai fluid d’intercanvi d’informacions sobre les activitats dels membres de la xarxa, alternativament als estats portuguès i espanyol.

Organització

La xarxa es constitueix com una entitat sense ànim de lucre, formada per investigadores i investigadors de centres i universitats. S’iniciarà com a entitat registrada a Espanya i Portugal, d’adscripció voluntària a través de quotes. La gestió de la xarxa serà assumida de manera rotatòria pel comitè organitzador de cada congrés.

Composició

La xarxa es teixeix fonamentalment entre investigadors i investigadores, majoritàriament amb adscripció a organismes públics i organitzades en centres i grups ubicats a la Península Ibèrica; aquests també es podran afiliar a la xarxa com a tals, sense necessitat de convenis. La composició és, doncs, principalment acadèmica, però, a través de les seves activitats, en particular del Congrés Ibèric d’Estudis Africans, es pretén obrir la societat civil i els diversos sectors que interaccionen amb l’Àfrica, així com els socis i les sòcies de l’Àfrica. Per afiliar-se a la xarxa no se n’exigeix ​​cap adscripció institucional, ni tampoc hi ha cap condició de nacionalitat.

Col·laboradors i finançadors

La xarxa proposa autofinançar-se amb un sistema de quotes inclusives, associades a les inscripcions al Congrés Ibèric d’Estudis Africans.

La inscripció serà individual. La inscripció al congrés suposa automàticament la pertinença a la xarxa durant l’any de congrés; també es contemplarà l’adscripció sense participar al congrés; l’adscripció a la xarxa en els anys sense congrés donarà dret a un descompte al congrés següent.

Els esdeveniments recolzats o duts a terme en el marc de la web es financen amb projectes específics, on s’indiquen les col·laboracions i patrocinis.

…