Molts dels desafiaments actuals d’Àfrica deriven en gran part del sistema de poder institucionalitzat pel colonialisme, establint, des de la jerarquia epistemològica, relacions de desigualtat on els criteris de gènere, raça i classe, salut, malaltia i altres, van ser superposats a les categories locals. Amb aquesta reescriptura, les ontologies locals van ocupar espais perifèrics del coneixement en un entramat de relacions de poder històricament assentades. Categories que s’utilitzen per classificar la població, en el procés de conformació de la seva representació i autorepresentació.

Són diverses les propostes per a una articulació de la multiplicitat que tenen lloc avui des d’una participació activa de les comunitats, transformant institucions, entitats i àmbits de coneixement, en espais de debat, investigació i praxi des dels quals dialogar sobre i des del procés decolonial. Permetent entreveure la manera com la història ha estat escrita, revisitant els seus discursos, i incorporant els relats dels pobles colonitzats. Propostes concebudes des de l’aprenentatge mutu i les metodologies que parteixen de la població destinatària, construint i transformant la societat des del codesenvolupament, facilitant la convivència i l’enriquiment mutu. I és que avui, la sostenibilitat no pot ser entesa sense un enfocament decolonial, ja que l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es basa en la millora del benestar de les persones i en l’accés a una vida digna en condicions d’igualtat, i els reptes climàtics necessiten respostes que considerin la biocolonialitat.

En aquest sentit, entenem que cal comprendre i analitzar aquests processos des d’una igualtat epistèmica. Això implica qüestionar i analitzar els espais que ocupen molts coneixements locals i ens condueix a indagar en les causes i les conseqüències d’aquesta jerarquització, així com en l’agencialitat de moltes categories que avui romanen en espais de subalternitat. Àmbits que prenen forma en els patrimonis materials i immaterials nascuts de migracions, no només de persones, sinó també de tradicions i pràctiques que han creuat l’Atlàntic en una i altra direcció, una vegada i una altra.
El panell, per això, pretén abordar la riquesa conceptual i cultural d’aquests pobles i de la seva diàspora, i com es tradueixen en una diversitat cultural que només és possible analitzar si es té en compte el punt de vista dels seus protagonistes i abordar-les des de reflexions, metodologies i categories no eurocèntriques.

Són moltes les investigacions des de pressupostos metodològics que intenten donar protagonisme als que fan possible la investigació (Restrepo i Escobar, 2005) i mitjançant la interacció en termes propis dels qui formen part d’aquesta comunitat (Rosaldo, 1991). Estudis que no consideren els col·lectius amb què s’investiga com a objectes d’estudi, sinó com a agents polítics i epistèmics, abordant la possibilitat de la perspectiva decolonial com una eina útil per enfrontar-se als models hegemònics representacionals des d’una perspectiva de gènere (Palermo, 2006). Debats que s’obren a valorar la capacitat de la perspectiva decolonial per produir una incidència a les realitats socials amb i sobre les quals treballava. Així mateix, altres investigacions analitzen el rol de la diàspora, el territori i la raça i la interseccionalitat entre les diferents categories (Fernández, et al, 2021). La proposta assumeix la importància de reconstruir la teoria des del camp, en diàleg constant i sense por que la realitat no encaixi amb la teoria que la intentava definir. Redibuixar els conceptes i les categories de la recerca des de l’experiència etnogràfica, partint del reconeixement d’altres ontologies que es poden viure i reconèixer en l’experiència participativa, i com recull Manuela Cantón «conèixer/experimentar l’agència» (2017: 336).

Per tant, aquest panell pretén acollir comunicacions en matèria d’història, antropologia social i cultural, arqueologia, sociologia i art que tinguin per objecte reflexionar sobre la implementació de l’enfocament decolonial des de, a i sobre Àfrica en la seva dimensió Atlàntica durant els segles XVII al XXI , al mateix temps que promoure la diversitat cultural amb enfocament de gènere. Buscant abordatges sobre les diverses formes en què es manifesten avui, intentant articular aquesta perspectiva amb l’ecologia, la violència, els debats interespècies, la religiositat, l’espiritualitat, la identitat i la geopolítica dels sabers hegemònics.