55. Casamance: memòries, poders, tensions i iniciatives locals en el nou context senegalès

Jordi TOMÀS GUILERA
Universitat de Barcelona, ​​Departament d'Antropologia Social

Després de les darreres eleccions el març del 2024, totes les mirades estan dipositades en el nou context tant a la regió de Casamance en particular com per a tot el Senegal en general. Durant els últims anys, i després de les llargues protestes per la detenció del líder Ousman Sonko, les idees del partit vencedor de les eleccions senegaleses van calar fons a bona part de la població de Casamance, molt especialment entre la joventut, despertant noves esperances a la regió , on les iniciatives (econòmiques, socials, artístiques…) de les comunitats locals són inesgotables: des del projecte de reconeixement de la denominació d’origen del Maad presentat a l’OMPI fins a les trobades internacionals d’Arts de Ziguinchor, passant per les diferents iniciatives de ecoturisme, per citar-ne unes poques. Paral·lelament, la regió acumula situacions complexes des de fa anys: el trànsit de fustes nobles a zones de frontera (Ba et al. 2021), la lluita de diversos col·lectius per impedir l’explotació de zircó a Kabadjo i Niafourang (al nord-oest de Bignona) (Descroix i Marut, 2019; Diatta, 2020), l’esgotament dels bancs de peixos per la sobreexplotació de les grans empreses europees, la salinització progressiva dels camps d’arròs per la pujada del nivell del mar (Marut, 2015)… Tot això sense oblidar les iniciatives de diversos joves per endinsar-se a l’oceà i intentar trobar una vida millor a Europa… I sense oblidar tampoc les tensions irresoltes entre el govern i l’associació de víctimes del naufragi de Le Joola, més de vint anys després. A nivell polític, l’MFDC i el govern senegalès van signar un nou acord de pau l’agost del 2022 que va permetre consolidar una certa calma en diversos racons de Casamance. Tot i això, la pau definitiva no ha arribat a la zona -com ha passat històricament en altres acords de pau- i en alguns llocs els enfrontaments armats continuen, sense oblidar l’efecte dels esclats de mines antipersona que continuen provocant víctimes tant entre els civils com entre els militars (sense anar més lluny va esclatar una a finals del 2023 no lluny de Sindian, al nord de Bignona, provocant la mort de 4 soldats) (Diédhiou, 2021; Gomes, 2021; Serna, 2021; Mendy et al, 2021 ;Thior et al. A més, en els darrers anys ha continuat la repressió i empresonament de diverses persones acusades sense proves de pertànyer a l’MFDC (Diatta, 2020; Tomàs). Tot plegat continua provocant recurrentment l’exili de nombroses persones als països veïns de Gàmbia i Guinea Bissau (Zanker, 2018; Gomes, 2019). Aquesta evolució del conflicte ve acompanyada per l’aparició, durant els darrers anys, d’estudis sobre la memòria dels primers temps de conflicte, que les generacions més joves no van conèixer (Bassène, 2015; García Bosque, 2023). En aquest context, les associacions autòctones -sobretot de dones-, les autoritats tradicionals, líders religiosos, les organitzacions no governamentals, etc, continuen treballant de diverses maneres per a una instal·lació definitiva de la pau, sempre fent front a reptes molt complexos (Niang , 2021; Rudolf, 2021; Tomàs, 2021). Tot això, a més, acompanyat de nous esdeveniments en context fronterer. Per exemple, a terres joola de Guinea Bissau va ser presentat fa pocs mesos el nou rei de Kerouhey (o Caroai), que obre la possibilitat d’una consolidació de la pau a la zona de frontera a prop d’Oussouye -on el rei Sibilumbay, així com la reina Alise Oumoy, continuen treballant activament per la pau en contacte amb altres autoritats tradicionals. En definitiva, aquest panell, en la línia de trobades sobre Casamance en altres esdeveniments acadèmics (com el que va tenir lloc, per exemple a l’Iscte-IUL de Lisboa, el febrer del 2019), pretén unir les diferents investigacions concloses recentment i en curs així com propostes de projectes de recerca futurs en relació a la situació sociopolítica de Casamance amb la idea de presentar un estat de la qüestió multidisciplinar sobre la zona al món ibèric (des de l’antropologia, la història, la geografia, les relacions internacionals, la economia, etc.).

Bibliografia

Ba, Boubacar Demba y Luc Descroix (2021) «Analyse de Quelques Conséquences du Conflit de Casamance sur les Ressources Forestières dans le Département de Bignona (Sénégal)», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021 http://journals.openedition.org/cea/6713; DOI: https://doi.org/10.4000/cea.6713

Baum, Robert (2021) « Religious Roots of the Casamance Conflict and Finding a Path Towards its Resolution», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6673

Bassène, René Capain (2015): Casamance. Récits d’un conflit oublié (1982-2014). Paris: L’Harmattan.

Bermond, Léa, Pape Tahirou Kanouté y Stéphane Fournier (2020): Etudes ex ante de la création d’une indiaction géographique sur le Madd (Saba senegalensis) dans la région naturelle de Casamance au Sénégal. Organisation des Nations Unis pour l’alimentation et l’agriculture. Rome.

Contijoch, Marta, Romina Martínez y Manuel Delgado (2021): “Klandos y Jakartas. Informalidad y Estado en dos sistemas de movilidad urbana en la Baja Casamance, Senegal”. Revista de Antropología Iberoamericana www.aibr.org, Volumen 16, Número 2 Mayo – Agosto 2021 Pp. 397 – 418.

Mark W. Deets, “ A National Struggle: Senegalese wrestling and Casamançais separatism”, Cadernos de Estudos Africanos [Online], 42 | 2021 http://journals.openedition.org/cea/6629

Descroix, Luc y Jean Claude Marut Luc Descroix, Jean-Claude Marut (2019). L’exploitation des sables métallifères du littoral casamançais (Sénégal): un projet à risques. Regards géopolitiques, 2015, 1 (3).https://ird.hal.science/ird-02157678

Diatta, Xavier (2020). Casamance. Les geôles du mensonge. Récit. París: L’Harmattan.

Diédhiou, Paul y Eugène Tavares (2021) « Le Conflit de Casamance : Comprendre les motivations individuelles d’enrôlement des nationalistes du MFDC», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6650.

Evans, Martin (2015). Youth, opportunity and conflict in Casamance. Peace Insight.
https://www.peaceinsight.org/blog/2015/08/youth-opportunity-conflict-casamance/

Foucher, V. (2023). La Casamance et la topographie morale de l’État sénégalais. Dans : Boubacar Barry éd., Comprendre le Sénégal et l’Afrique aujourd’hui: Mélanges offerts à Momar-Coumba Diop (pp. 447-462). Paris: Karthala.

García Bosque, Amaia (2023) Conflicto y memoria: el caso de Pointe Saint-Georges en la Baja Casamance (Senegal). Tesi de màster. Universitat de Barcelona.

García Moral, Eric (2022) “Casamance separatism (Senegal)” en Timothy Stapleton (ed.), Modern African Conflicts: An Encyclopedia of Civil Wars, Revolutions, and Terrorism, Santa Barbara, ABC-CLIO, 2pp. 71-73.

Gomes, Antonieta (2021) O Difícil Processo de Resolução do Conflito de Casamansa: Uma mediação pode ter êxito?”, Cadernos de Estudos Africanos [Online], 42 | 2022, http://journals.openedition.org/cea/6660

Gomes, A. R. (2019). O conflito de Casamansa e as relações de poder na Senegâmbia: Senegal, Guiné-Bissau e Gâmbia. Cadernos de Estudos Africanos, (38), 217-237. https://doi.org/10.4000/cea.4592

Marut, J.-C. (2015). Changement climatique, paix et développement : des choix citoyens, actes de l’atelier Eaux et sociétés face au changement climatique dans le bassin de la Casamance, Zinguinchor, Sénégal, 15-17 juin 2015, L’Harmattan, Paris (à paraître).

Mendy, Victor, Mamadou Thior y Oumar Sy (2021) « Le Conflit Politico-Militaire en Casamance, un Facteur Déterminant dans la Mise en Valeur des Terres de la Commune de Niaguis (Ziguinchor – Sénégal) sans titre», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6725.

Niang, Soukeyna (2021) « Un Processus de Paix Genré ? Les limites de la mobilisation des organisations féminines pour la paix en Casamance», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6638;

Nóbrega, Álvaro (2021) « O Conflito de Casamansa: Uma perspetiva geopolítica», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, URL: http://journals.openedition.org/cea/6623.

Rudolf, Markus (2021). « For Us, Women are Sacred: Gender and conflict in the Casamance», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6644.

Serna Salichs, Tomàs (2021). « Anti-Mine Action and Liberal Peace in Casamance, Senegal», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, Publicado el 25 mayo 2022, consultado el 31 mayo 2024. URL: http://journals.openedition.org/cea/6663; DOI: https://doi.org/10.4000/cea.6663

Thior, Mamadou, Djiby Sow, Edouard B. Diouf, Issa Mballo, Dramane Cissokho, Tidiane Sané y Paul Diédhiou (2021) «Quand les Attaques Sporadiques Armées Recomposent les Activités de Pêche en Casamance Maritime», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6680.

Tomàs, Jordi (2021) « « Notre Assemblée Nationale, ce sont les fétiches » : L’importance des conceptions de la société traditionnelle diola dans le règlement du conflit casamançais», Cadernos de Estudos Africanos [En línea], 42 | 2021, http://journals.openedition.org/cea/6635.

Tomàs, Jordi (2020) «Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política». Revista d’etnologia de Catalunya, 2020, Núm. 45, p. 92-104, https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391044.

Zanker, Franzisca (2018). “La Gambie: un havre pour les réfugiés?”, Revue de Migrations Forcées, núm. 57, p. 74-76.