El Sàhara Occidental és una antiga colònia espanyola ocupada en gran part pel Marroc des del 1975. En aquest context, s’han desenvolupat construccions identitàries complexes fortament vinculades al paper de la llengua espanyola.
Segons la teoria de Manuel Castells (Suárez, 2017), la identitat es pot analitzar en tres nivells: la identitat legitimadora, la identitat de resistència i la identitat projectiva (Campos-Serrano & Rodríguez-Esteban, 2017). Al Sàhara Occidental, aquestes tres formes de construcció de la identitat han tingut un paper central.
La identitat legitimadora va ser implementada pel Marroc en un intent de consolidar-ne el control sobre el territori. L’espanyol hi va exercir un paper subordinat, mentre que l’àrab i el francès van ser les llengües dominants (Kremnitz, sf). Per contra, entre la població sahrauí es va desenvolupar una forta identitat de resistència adreçada contra l’ocupació marroquina. Dins aquesta identitat de resistència, l’espanyol va tenir un paper important com a llengua formadora d’identitat (Hodges, 1983). L’èmfasi a la pràctica de l’espanyol era un mitjà per emfatitzar la pròpia proximitat cultural amb Espanya i qüestionar la legitimitat de la reivindicació marroquina (Daadaoui, 2008).
Finalment, també es pot identificar una identitat projectiva, que pretén construir una nova identitat sahrauí més enllà de l’ocupació i la dominació estrangera. L’espanyol també juga aquí un paper important en actuar com a llengua franca i afavorir així la cohesió de la comunitat sahrauí (Buono, 2018; Daadaoui, 2008; Martín, 2005; Hodges, 1983).
36. Construccions identitàries al Sàhara Occidental i el paper de l’espanyol
Bibliografia
Campos-Serrano, A., & Rodríguez-Esteban, J A. (2017, 1 de enero). Territorios imaginados e historias en conflicto durante las luchas por el Sáhara Occidental, 1956-1979. Elsevier BV, 55, 44-59. https://doi.org/10.1016/j.jhg.2016.11.009
Castells, M. (1997). The Power of Identity
Daadaoui, M. (2008, 1 de junio). El conflicto del Sáhara Occidental: hacia un enfoque constructivista de la autodeterminación. Taylor & Francis, 13(2), 143-156. https://doi.org/10.1080/13629380801996471
Hodges, T. (1983, 1 de enero). Los orígenes del nacionalismo saharaui. Taylor & Francis, 5(1), 28-57. https://doi.org/10.1080/01436598308419678
Kremnitz, G. (2024). Sobre la situación de las lenguas en Francia, diez años después de la publicación de la Histoire sociale des langues de France, en Europa Ethnica.
Suárez, D. (2017, 13 de noviembre). El Sáhara Occidental y la búsqueda de las raíces de la identidad nacional saharaui. https://doi.org/10.25148/etd.fidc001212
