15. Cooperació al desenvolupament universitària Nord-Sud: cap a col·laboracions acadèmiques més equitatives

Un dels reptes de les relacions Nord-Sud es relaciona amb la creació de col·laboracions significatives i més igualitàries en contextos de fortes disparitats de poder. Després de la desaparició del colonialisme a mitjans del segle XX, l’ajuda internacional al desenvolupament es va consolidar com la pedra angular dels termes asimètrics de compromís entre l’anomenat Nord global i el Sud global. Setanta anys més tard, les agendes i les àrees temàtiques, les estructures de finançament i el disseny del projecte segueixen centrats principalment en els donants, seguint els interessos de les institucions del Nord en lloc de les prioritats del Sud i sovint conduint a intervencions que no s’alineen amb les necessitats i preferències sempre contextuals de l’objectiu. comunitats (Banks et al. 2024; Groves i Hinton 2004). Aquestes jerarquies i desequilibris de poder incorporats han estat sotmesos a un escrutini creixent al segle XXI, donant lloc a crides a repensar la cooperació Nord-Sud, ja sigui com a “desenvolupament” o no (Baud et al. 2019; Melber et al. 2024). En circumstàncies geopolítiques canviants, i reflectint la necessitat d’abordar els complexos reptes del desenvolupament global, les idees d'”associació” i “benefici mutu” s’han convertit en centrals per a les iniciatives de reforma que aborden la cooperació nord-sud, des del Fòrum d’alt nivell de Busan sobre l’efectivitat de l’ajuda de 2011 fins a Objectiu 17 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (‘Associació per als Objectius’). Aquestes dinàmiques són evidents en la cooperació universitària entre les institucions d’educació superior del Nord i del Sud. En molts contextos africans, les institucions modernes d’educació superior van ser primer concebudes i configurades per administracions colonials i posteriorment es van consolidar mitjançant finançament extern de diverses fonts vinculades a la cooperació internacional al desenvolupament: donants i fundacions bilaterals occidentals, països del bloc de l’Est, institucions multilaterals i, més recentment, Cooperació Sud-Sud (Teferra 2014; Arocena et al. 2015). Avui, l’estructura dominant dels programes de finançament originats al Nord tendeix a situar els socis del Sud en una posició subsidiària, amb els investigadors del Nord com a decisors dominants i els del Sud reduïts a la recollida de dades sobre el terreny (Carbonnier i Kontinen 2014; Molosi-Francea i Makoni 2020). Així ho va reconèixer un recent informe de la UNESCO sobre l’ajuda internacional per a l’educació terciària, que suggeria que els espais acadèmics poden i s’han de mobilitzar per canviar el nostre “enfocament i mentalitat al voltant del significat de veritable”.[North-South] associacions” (Galán-Muros et al. 2022, p. 54). Dins de la Unió Europea (UE), la cooperació internacional en l’àmbit de l’educació superior és una prioritat, responent als objectius de promoure l’excel·lència educativa i abordar els canvis globals. Si bé la cooperació educativa entre els estats membres europeus té una llarga història, l’expansió de la seva dimensió internacional es prioritza cada cop més en els fluxos de finançament educatiu de la UE (EEA 2024). De la mateixa manera, els països europeus i les seves agències de desenvolupament han destacat la importància de les col·laboracions acadèmiques com a part de la seva política exterior i estratègies de desenvolupament. Tant a Portugal com a Espanya, les universitats són reconegudes com a actors clau en la cooperació internacional, tal com s’observa a la nova Estratègia Portuguesa de Cooperació al Desenvolupament (ECP 2030), que destaca el paper de les institucions d’educació superior i les associacions per assolir els seus objectius centrats en el desenvolupament humà. i tal com assenyala l’Observatori Espanyol de Cooperació Universitària per al Desenvolupament, posat en marxa l’any 2008 amb el suport de l’Agència Espanyola de Desenvolupament Internacional. Finalment, la cooperació universitària al desenvolupament també parla del compromís de la Unió Africana, manifestat en la seva Agenda estratègica 2063, de desenvolupar una societat africana del coneixement basada en la investigació i la innovació, amb diversos ODS (ODS 4, ODS 9.5, ODS 17) i amb l’objectiu conjunt. declaració de les universitats africanes i europees sobre el paper de l’educació superior i les associacions universitàries en la cooperació al desenvolupament (AAU i EUA 2010; ARUA-The Guild 2020). No obstant això, la cooperació al desenvolupament internacional facilitada per la universitat és poc explorada com a modalitat d’ajuda o com a objecte d’investigació acadèmica (Arocena et al. 2015; Galan-Muros et al. 2022), i actualment està fragmentada en la mesura que hi ha poc acord pel que fa a l’elecció del terme per descriure aquest tipus d’activitats (Pollet i Huyse 2019, p.16). A partir de les recomanacions esmentades anteriorment per construir associacions Nord-Sud més equitatives i diferents de la lògica desarrollista del Nord que opera al Sud, així com a partir de la investigació crítica del desenvolupament i la crítica dels estudis postcolonials als sistemes de producció de coneixement (Ndlovu-Gatsheni). , 2017), el panell proposat explorarà les lliçons apreses, els reptes i els camins per millorar la Cooperació Internacional per al Desenvolupament facilitada per la universitat Nord-Sud. Aquestes col·laboracions, sostenim, tenen el potencial no només de promoure objectius de desenvolupament importants tant directament com a través d’efectes en cascada, sinó també per avançar la ciència exposant biaixos epistemològics i enriquint les perspectives acadèmiques sobre el propi “desenvolupament”. La taula se centrarà principalment en les relacions universitàries euroafricanes. Acollirà lliçons d’estudis de casos, així com presentacions conceptuals que abordin les complexitats i les complexitats dels enredaments nord-sud tant a curt com a llarg termini, de totes les ciències socials i d’estudiosos que participen en investigacions aplicades (p. ex., relacionades amb la salut). o agricultura). Els presentadors compartiran experiències d’iniciatives col·laboratives, com ara col·laboracions de recerca tradicionals, així com intercanvis d’estudiants i personal, però també formats més innovadors, com ara tallers de co-aprenentatge col·laboratiu, modes de col·laboració centrats en l’estudiant, com l’aprenentatge basat en projectes, o exploracions experimentals obertes a través de “laboratoris socials” acadèmics. Els presentadors també poden centrar-se en els aspectes burocràtics de la cooperació internacional al desenvolupament facilitada per la universitat, centrant-se, per exemple, en els processos de verificació institucionals o governamentals. Es prestarà especial atenció a les possibles tensions entre l’imperatiu d’una col·laboració més equitativa i els obstacles burocràtics de les estructures i requisits de finançament de facto, com ara la (no) implicació dels (co-)IP del Sud. Tot i que les presentacions poden tractar una varietat de contextos nord-sud, les experiències que involucren universitats ibèriques i els seus homòlegs africans són especialment benvingudes. Aquest panell s’inspira en els AfDevLabs de prova de concepte d’ERC (actualment en fase de presentació), que es basa en un format d’aprenentatge basat en projectes per desenvolupar un laboratori col·laboratiu al voltant de les traces d’intervencions de desenvolupament euroafricanes anteriors. En cas que la sol·licitud de prova de concepte tingui èxit (resultats fins al juny de 2024, inici previst al setembre de 2024), es recomanarà als col·laboradors acadèmics del projecte a Europa i Àfrica que presentin presentacions al tribunal. El potencial de participació d’aquests col·laboradors internacionals al panel, que s’alinearà bé amb una reunió de projecte de planificació a Lisboa el gener de 2025, dinamitzarà el debat sobre els modes equitatius de col·laboració universitària ancorant la discussió dins d’una nova i experimental col·laboració acadèmica Nord-Sud. iniciativa.