Àfrica es troba en el punt de mira geopolític, sent l’escenari d’una competició activa entre els principals actors globals. En l’àmbit d’aquest panell, la geopolítica s’entén com la política aplicada als espais geogràfics des d’una perspectiva de poder (Nóbrega, 2021), però també com el component discursiu d’aquesta espacialització de la política (Ó Tuathiail i Agnew, 1992). Així, busca conciliar dues perspectives teòriques influents en un panell que té la capacitat de debatre qüestions geopolítiques africanes i reflexionar sobre el mateix concepte de geopolítica. Algunes qüestions geopolítiques rellevants del continent han merescut l’atenció de la investigació. Les reflexions geopolítiques es troben al voltant de temes com els grans projectes colonials (Lorin i Gemeaux, 2013), el pensament anticolonial i la geopolítica subalterna (Ferretti, 2021); el problema de les fronteres (Ramutsindela, 1999), el neutralisme, les rivalitats entre les potències de la Guerra Freda (Sangare, 1991), la 3a onada democratitzadora (Nóbrega, 2015), les qüestions migratòries, la seguretat alimentària i els reptes climàtics. A més, la geopolítica dels conflictes, recursos i temes relacionats amb grans espais com el Sahel (TAJE, 2010), el Golf de Guinea (Veríssimo, 2016) i els Grans Llacs (Baregu, 2011; Miranda, 2018). La nova cursa cap a l’Àfrica, que presenta un major nombre i diversitat d’actors implicats en la competència estratègica del continent respecte al passat, és sens dubte una àrea destacada en la recerca. Potser menys explorat, però no per això menys interessant per al coneixement geopolític, és una anàlisi de l’agència geopolítica dels líders africans en la consecució dels seus interessos i objectius a nivell local, regional i regional i més enllà del continent africà. Països com Senegal, Nigèria, Angola, Etiòpia, Djibouti, Ruanda, Togo o Costa d’Ivori són exemples d’aquesta capacitat d’agència. No són de cap manera l’únic cas. Es pretén així aglutinar en debat comunicacions de caràcter geopolític sobre qüestions africanes actuals o històriques, dilucidant l’acció i els objectius dels actors presents. De manera no exclusiva, s’enumeren alguns dels temes que poden emmarcar les comunicacions: – Geopolítica precolonial; – Projectes geopolítics colonials; – Anticolonialisme i pensament geopolític subaltern; – Geopolítica dels grans espais africans; (Sahel, Magrib, Banya d’Àfrica, Golf de Guinea, etc.) – Geopolítica dels recursos – La geopolítica de les grans potències i de les potències mitjanes a l’Àfrica – Geopolítica de les organitzacions regionals i panafricanes – Geopolítica dels actors estatals i no estatals africans – Geopolítica dels grans actors no estatals en el context africà (organitzacions internacionals / multinacionals) – Geopolítica dels conflictes – Donada la celebració del Congrés Ibèric, l’anàlisi de les relacions geopolítiques entre països ibèrics i africans és d’especial interès.