Delimitació del tema i marc teòric
La necessitat d’unir la història euroafricana i afroeuropea amb les experiències diàsporiques africanes a Europa i concretament a la península ibèrica és molt urgent. Cal recordar, per una banda, que aquesta àrea va ser destinació migratòria d’una població procedent del continent africà, especialment a partir del segon quart del segle XX, i excepcionalment a partir del 1880, i que, de l’altra, el colonialisme en va ser el factor determinant que va facilitar l’arribada d’africans i magribins a Espanya i Portugal, i també el marc sociopolític que va condicionar la seva visibilitat i integració a les metròpolis.
Aquest panell es projecta des d’un pensament postcolonial i una teoria decolonial que ofereix una clara oportunitat de recuperar i visibilitzar veus històricament subalternitzades. El nostre objectiu és afavorir l’emergència d’una nova geografia afroibèrica i iberoafricana que permeti desracialitzar unes narratives europees que històricament han ignorat la seva diversitat, prioritzant la recerca de memòries que permetin posar en circulació noves històries i també herstòries.
Així mateix, la nostra proposta també s’interessa per la combinació original de metodologies pròpies de l’Antropologia i la Història per contraposar, contrastar o reivindicar documents i/o fitxers alternatius capaços de reflectir les vivències dels col·lectius que van ser objecte de la colonització.
Breu estat de la qüestió
Es poden traçar i documentar algunes empremtes africanes i magribins a Espanya i Portugal (Falconi 2016, García 2018, Buettner 2020, Aixelà-Cabré 2022, Garrido-Castellano i Leitão 2022) per dibuixar el mosaic afro-hi com altres casos molt interessants com l’afro-català i l’afro-magribin (Moreras 2017, 2024; Aixelà-Cabré 2020; Bayo 2021; Aixelà-Cabré 2024a, 20024b; Falconi 2020;42;2 i Garrido -Castellans 2024; Aquestes tasques són essencials per enriquir la història africana i magribina de les cultures ibèriques (Resina 2009, Cervelló 1999, Stucki 2019), ja que és mitjançant la història compartida que es pot combatre els racismes que segueixen circulant (Clua 2011, Martín Díaz i Cuber 2022) i que es construeixen des de l’otratat colonial (Mbembe 2001, Walsh 2018) que havia subalternitzat les poblacions africanes (Prakash 1994). L’estudi de les empremtes i els llegats africans continua sent una assignatura pendent que ens proposem revertir.
Aquesta activitat és part del projecte d’R+D+i “Africans, magrebies i llatins (1808-1975). Negritud, resistències i desracialització d’elits” (BLACKSPAIN) (PID2022-138689NB-I00), finançat/da per MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/ i “FEDER Una manera de fer Europa” (IP: Y.
1. Estudis Africans i diàspores. Els casos Black Spain i Afro-Iberia
Bibliografia
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2020. “The Presence of the Colonial Past: Equatorial Guinean Women in Spain”. Itinerario. Journal of Imperial and Global Interactions, 44 (1): 140-158. http://dx.doi.org/10.1017/S016511532000008Xç
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2022. Africanas en África y Europa (1850-1996). Barcelona: Edicions Bellaterra.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2024a. “Unwritten Afro-Iberian memories and histories. Race, ethnicity and gender in Portugal and Spain.” Ethnic and Racial Studies, 47(7), 1353–1364. https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289145
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2024b. “African women in Iberia. The Fernandino elite in Barcelona.” Ethnic and Racial Studies, 47(7), 1382–1402. https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2290146
BAYO, Saiba (2021). “The Charnegroes: Black Africans and the Ontological Conflict in Catalonia”, Social Sciences 10 (7): 1-18.
BUETTNER, Elisabeth. 2016. Europe after Empire: Decolonization, Society and Culture. Cambridge: Cambridge University Press.
FROMHERZ, Allen. (2014). “Between Springs: The Berber Dilemma.” Muslim World. 104, 240‒249.
CERVELLÓ, Josep. 1999. “El factor africano en las transiciones ibéricas”. Studia Africana 10: 5-168.
CLUA i FAINÉ, Montserrat. 2011. “Catalanes, inmigrantes y charnegos: ‘raza’, ‘cultura’ y ‘mezcla’ en el discurso nacionalista catalán”, Revista de antropología social 20: 55-75.
COSTA DIAS, Eduardo 2013. “From the Unbearable ‘Resilience’of Coupism to Ethnicisation: a Short Journey for the Armed Forces of Guinea-Bissau”. Nordic Journal of African Studies 22, 1-2:6-22.
FALCONI, Jessica. 2016. “Representações da Lisboa pós-colonial”. In Representação e auto-representação no espaço africano lusófono, edited by Apa, Livia; Falconi,Jessica, 23-34. Napoli: L’Orientale.
FALCONI, Jessica. 2024. “African Women’s Trajectories and the Casa dos Estudantes do Império.” Ethnic and Racial Studies, 47(7). https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289141
GARCÍA, María del Mar. 2018. Inapropiados e inapropiables. Conversaciones con artistas africanos y afrodescendientes. Madrid: La Catarata.
GARCÍA, María del Mar. 2024. “Black Extras and Actors in Francoist Cinema.” Ethnic and Racial Studies, 47(7). https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289136
GARRIDO-CASTELLANO, Carlos y Bruno LEITÃO. 2022. “Introduction. Fictions of Cosmopolitanism, Spectacles of Alterity”, en Garrido-Castellano y Leitão, eds., Curating and the Legacies of Colonialism in Contemporary Iberia. Wales, University of Wales Pres, pp. 1–21.
GRAU-REBOLLO, Jorge; GARCÍA-TUGAS, Lourdes and Beatriz GARCÍA-GARCÍA. 2024. “Induced Vulnerability: The Consequences of Racialization for African women in an Emergency Shelter in Catalonia (Spain).” Ethnic and Racial Studies, 47(7). https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289135
MARTÍN DÍAZ, Emma y Francisco J. CUBEROS-GALLARDO. 2022. “La gestión política de la diversidad en España: etnicidad, migraciones y nacionalismos”. Procesos Históricos. Revista de Historia 41: 96-110.
MBEMBE, Achille 2001. On the Postcolony. Berkeley; Los Angeles; London: University of California Press.
MORERAS, Jordi. 2017 “¿Qué islam para qué Europa? Hacia una antropología del islam posmigratorio en Europa”, Revista Cidob d’Afers Internacionals 115: 13-37
MORERAS, Jordi. 2024. “Precarious Lives, Invisible Deaths. A History of Community Funeral Management among Moroccans in Catalonia.” Ethnic and Racial Studies. Advance online publication. https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289148.
PERSÁNCH, JM. 2024. “Racial Rhetoric in Black and White: Situational Whiteness in Francoist Equatorial Guinea through Misión blanca.” Ethnic and Racial Studies. Advance online publication. https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289152.
PRAKASH, Gyan. 1994. “Subalterns Studies as Postcolonial criticism.” American Historical Review 99 (5): 1475-1490.
RAPOSO, Otávio and Carlos GARRIDO CASTELLANO. 2024. “Batida and the Politics of Sonic Agency in Afro-Lisboa.” Ethnic and Racial Studies. Advance online publication. https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2289154.
RESINA, Joan Ramon. 2009. Del hispanismo a los estudios ibéricos. Una propuesta federativa para el ámbito cultural. Madrid: Biblioteca Nueva.
RIZO, Elisa G. 2024. “Leandro Mbomio, the “Black Picasso”: Spanish State Propaganda, Blackness, and Neocolonialism in Equatorial Guinea.” Ethnic and Racial Studies. Advance online publication. doi:XXX
STUCKI, Andreas. 2019. Violence and Gender in Africa’s Iberian Colonies. Feminizing the Portuguese and Spanish Empire, 1950s–1970s. Switzerland: Palgrave Macmillan.
WALSH, Catherine E. 2018. “Decoloniality in/as Praxis.” In On Decoloniality: Concepts, Analytics, Praxis, Mignolo and Walsh, 15–102. C. E. Durham: Duke University Press
