En el món globalitzat actual, esdevé urgent, desitjable i possible disposar d’una suma de perspectives teòriques per poder veure allò “colonial” que sovint s’impregna en les concepcions i pràctiques socials del llenguatge, així com poder transcendir aquest mateix “colonial” que encara roman en accions i pensaments negatius relacionats amb les llengües sorgides en l’escenari de l’era de les grans navegacions. com mals de la colonialitat. En la direcció de la decolonialitat, doncs, els estudis científics lingüístics, literaris, antropològics i educatius poden contribuir en gran mesura a aplanar el camí per a la resistència conscient i crítica, actituds lingüístiques i polítiques positives i proactives per a la deconstrucció de conceptes, patrons i perspectives imposades en la gènesi de llengües com el fon, el capverdí, el São Tomé, el palenquero i el portuguès brasiler. entre d’altres. Així, es pretén que aquest panell agregui estudis lingüístics, literaris, antropològics i educatius relacionats amb el multilingüisme, la multiculturalitat, la interculturalitat crítica, el bilingüisme, la diglòssia, les polítiques lingüístiques, els drets lingüístics, les relacions ètnic-racials i l’educació en països d’ascendència africana, la pedagogia decolonial, la consciència sociolingüística, l’enfortiment de la identitat, l’autoestima lingüística, la cohesió social a través de la llengua, les llengües oficials i les llengües majoritàries, minoria o minoria, oficialització, estandardització, prejudicis i respecte lingüístic, educació culturalment sensible, adquisició de segones llengües per part d’estrangers, llengües d’herència, llengües d’immigració, producció i percepció lingüística, èxit i abandonament escolar, formació contínua, ètnia, ascendència, identitat, mobilitat, diàspora, interacció de grups socials, accions institucionals, acollida social, polítiques socials positives, entre altres temes. En la recerca de respostes actuals al dilema de la decolonialitat, doncs, aquest panell funcionarà com un pol condensador de propostes i respostes donades per diversos estudis de llengües africanes i afrodescendents, situades en diferents parts del globus, sota diferents perspectives teòriques, amb l’objectiu de reflexionar, conscienciar i prendre posicions i actituds positives per a l’esborrat conscient de restes de la vella època i la propagació de llums en l’escenari de la decolonialitat.
51. LLENGÜES AFRICANES I AFRODESCENDENTS: DILEMES I RESPOSTES EN EL CAMÍ CAP A LA DECOLONIALITAT
Bibliografia
Alkmin, Tânia & Tarallo, Fernando. 1987. Falares Crioulos; Línguas em Contato. Editora Ática. São Paulo, SP.
Alleyne, Mervin. 1971. “Acculturation and the cultural matrix of creolization”. In: Hymes, Dell. Pidginization and Creolization of Languages. Cambridge University Press, pp. 169-186.
Almada, Álvares D’. 1594. “Tratado Breve dos Rios da Guiné”. In: Silveira, Luís. 1946. Edição Nova do Tratado Breve dos Rios de Guiné feito pelo Capitão André. Lisboa.
Bagno, Marcos. A língua de Eulália – Novela Sociolinguística . São Paulo: Contexto, 1997.
______________ Preconceito Linguístico .São Paulo: edições Loyola, 1999.
_______________ Português ou brasileiro? Um convite à pesquisa. São Paulo: Parábola, 2001.
Bickerton, Derek. 1989. “Recent Developments in Formal Linguisticas and their Relevance to Acquisition Studies”. In: D.E.L.T.A., vol. 5, no 1, pp. 51-70.
———————. 1988. “Creole Languages and the Bioprogram”. In: Newmeyer, F. J. (org.). Linguistics, Vol. II. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 268-284.
Calvet, Louis-Jean. 2002. Sociolinguística – uma introdução crítica. São Paulo: Parábola.
Cardoso, Suzana A. 1999. (org) Diversidade Linguística e ensino . Salvador, UFBA.
Corder, Pit. 1981. Error Analysis and Interlanguage. Oxford: Oxford University Press.
Ellis, Rod. 1986. Understanding Second Language Acquisition. Oxford: Oxford University Press.
Haugen, Einar. 1972a “Dialect, Language, Nation”. In: The Ecology of Language. Essays by Einar Haugen. Stanford University Press. Stanford, Califórnia, pp. 237-264.
Haugen, Einar. 1972b. “The Stigmata of Bilingualism”. In: The Ecology of Language. Essays by Einar Haugen. Stanford University Press. Stanford, Califórnia, pp. 307-324.
Lang, Jüergen et. Alii (orgs). 2006. Cabo Verde; Origens da Sociedade e seu Crioulo. GNV. Gunter Narr Verlag Tübigen.
Rodrigues, U. R. de S., Castro, M. M. A. da L., & Monteiro, C. 20232. “Syllabic structure of the cape verde mother tongue”. South Florida Journal of Development, 4(2), 976–1002. In: https://doi.org/10.46932/sfjdv4n2-027
Santos, E. 1996. Certo ou errado? Atitudes e crenças no ensino de Língua Portuguesa. Rio de Janeiro: Editora Graphia.
Skehan, Peter. 2008. Interlanguage and language transfer. in B. Spolsky, and F. M. Hult (eds). The Handbook of Educational Linguistics. Malden, MA: Blackwell, 411-421.
Teyssier, Paul. 1990. História da Língua Portuguesa. 4ª ed. Colecção Lingüística “Nova Universidade”. Livraria Sá da Costa Editora.
Thomason, Sarah Grey & Kaufman, Terrence. 1991. Language Contact, Creolization, and Genetic Linguistics. University of California Press.- Kerkeley, Los Angeles, Oxford.
————————————. 1986. “Contact- Induced Language Change; Possibilities and Probabilities”. In: Akten des Essener Kolloquiums Über Kreolsprachen und Sprachkontakte. Bochum: Brockmeyer, pp. 261-284.
Tarallo, F. 1985. A Pesquisa Sociolinguística. São Paulo: Editora Ática.
Weinreich, U; Herzog, M.; Labov, W. 2006. Fundamentos empíricos para uma Teoria da Mudança Linguística. BAGNO, M. (trad.) Austin: University of Texas Press.
