L’arqueologia africanista, com altres disciplines germanes, presenta una contradicció en el seu fur intern: és alhora un producte del colonialisme i una eina fonamental per al seu desmantellament epistemològic. D’una banda, és innegable que els orígens de l’arqueologia a Àfrica són netament colonials, com ho han estat també durant molt de temps les seves metodologies, marcs teòrics i categoritzacions. D’altra banda, l’arqueologia africanista té com a objecte d’estudi el continent amb més cronologia d’ocupació humana del planeta, continent on a més la contribució escrita a la història és un fenomen de generalització recent. En aquest context, l’arqueologia és l’única disciplina que pot oferir una perspectiva amb profunditat cronològica, constituint el necessari antídot al presentisme que encara satura gran part dels estudis africanistes. Per això, en aquesta sessió volem explorar tant els avenços que s’han realitzat en les darreres dècades en la decolonització de la pròpia arqueologia (i les seves limitacions), com les múltiples contribucions que l’estudi del passat africà, i la desconstrucció de l’eurocentrisme històric poden suposar per a la nostra comprensió del món actual i les seves perspectives de futur.