L’art africà i amb ell el patrimoni cultural va ser negat en el període de la colonització. Les seves manifestacions responien aleshores al de pobles primitius dins l’àmbit de l’Antropologia i de l’Etnologia. Tot i això, a partir de les independències africanes, es produeix una reivindicació de la seva cultura i amb ella del seu patrimoni. En aquest cas americà, això succeirà principalment, quan es comenci a posar en tensió la idea de l’Estat nació, els qui el van conformar, la construcció històrica, etc. Aquesta recuperació coincideix no només amb el rescat d’aquest llegat a l’Àfrica, sinó també una mica més tard amb el que suposa la mostra patrimonial de l’afrodescendència atlàntica, tant a Europa com a Amèrica. En aquesta reactivació i valorització hi ha jugat un paper fonamental la UNESCO, si bé amb una activitat no exempta de polèmica. La gran quantitat de patrimoni de la humanitat d‟herència europea al‟Àfrica ha suposat un punt de dificultat en l‟acceptació identitària d‟aquest patrimoni.
6. Patrimoni Cultural Africà i Afrodescendent. Identitats, Narratives, Tensions.
Bibliografia
AMIGO DÜRRE, Ricardo: “Apuntes sobre la patrimonialización y popularización de la cultura afroariqueña en Chile contemporáneo”, Páginas, vol 14, n° 34, 2022.
Disponible en: http://revistapaginas.unr.edu.ar/index.php/RevPaginas
ANNECCHIARICO, Milena: “El patrimonio cultural afroargentino: un análisis del programa “ruta del esclavo” UNESCO en Argentina”, Revista del Museo de Antropología, n° 1, año 11, 2018, pp- 229-240. Disponible en: http://revistas.unc.edu.ar/index.php/antropologia/index
BECERRA, Maria Jose & BUFFA, Diego (Eds.): América Negra, Segunda edición ampliada. Ediciones Casa África, Las Palmas de Gran Canaria, 2023. Disponible en: https://www.casafrica.es/sites/default/files/contents/document/america_negra_ok.pdf
CRESPIAL-CONACULTA: Salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial de los afrodescendientes en América Latina, Centro Regional para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial de América Latina (CRESPIAL), México, 2013.
CORTÉS LÓPEZ, José Luis: Arte negroafricano. Editorial Mundo, Madrid, 2012.
DEVISSE, Jean y MOLLAT, Michel: L´image du noir dans l´art occidental. II, 2, Le africains dans l´ordonnance chrétienne du monde (XIVe-XVIe siècle). Bibliothèque des Arts. París, 1979
FALGAIRETTES-LEVEAU, Chritianne: “Le visage de l´autre”, Masques, Musée Dapper, París, 1996, pp. 15-98.
Gil Hernández, Roberto: “Fantasmas negros. Guerra y colonialidad en la obra de vanguardia de Felo Monzón y Agustín Miranda”, Anuario de Estudios Atlánticos, núm. 66, 2020, pp. 1-21
HENRIQUES, Isabel Castro: “Os africanos na sociedade portuguesa: formas de integraçao e construçao de imaginários (séculos XV-XX). Inventario de problemáticas”, en Representaçoes de África e dos africanos na História e cultura séculos XV a XXI RODRIGUEZ, José Damiao y RODRIGUES, Casimiro (Ed.). CHAM, Ponta Delgada, 2011
LARA, Lilian M. y HERNÁNDEZ APONTE, Gerardo A.: “La representación del negro en la pintura religiosa puertoriqueña”, en Revista del Instituto de Cultura Puertoriqueña, tercera serie, número 1, enero 2015, pp. 40-45.
MEYER, Laure: Afrique noire: masques, sculptures, bijoux. Terrail, Paría, 1991.
OTERO CABRERA, José: “Las Islas en la encrucijada de la restitución del arte africano. El documento Sarr-Savoy, la “Colección Vernau” y el rostro negro del canario”, Anuario de Estudios Atlánticos, nº 66, Las Palmas de Gran Canaria, 2020, pp. 1-15.
PRESTON BLIER, Suzanne: Las artes de los reinos de África: La majestad de la forma. Akal, Madrid, 2011.
REITER, Bernd and ANTÓN SÁNCHEZ, John (Eds.): Routledge Handbook of Afro-Latin American studies, New York, Routledge, 2023.
SANTANA PÉREZ, Germán (Dir.): Patrimonio cultural africano atlántico y de la afrodescendencia Patrimoine culturel de l’Atlantique africain Et de l’Afrodescendance. L’Harmattan, Association Îles Africaines, París, 2023.
Sharon Macdonald, Memorylands: Heritage and identity in Europe today, Londres, Routledge, 2013.
UNESCO: Sitios de memoria y culturas vivas de los afrodescendientes. Argentina, Paraguay y Uruguay. Tomo I. Montevideo, 2012.
