El factor gènere, amb una presència creixent als estudis i les polítiques de desenvolupament al sud del Sàhara des dels anys 60s (WID, Women in Development), ha adoptat un rol central a mesura que avança el segle XXI. I no sols en el món del desenvolupament i en la construcció de la societat global, sinó també en el pensament decolonial. Si aquest enfocament s’està convertint en un pilar de la cosmovisió global, malgrat la polèmica que genera a les societats desenvolupades i malgrat el desinterès que sembla suscitar en molts col·lectius africans, és en part perquè es nodreix com un component fonamental del moviment feminista, avui indefugible. Al decolonialisme aflueixen tant la tercera onada (amb la interseccionalitat de les condicions identitàries de les diferents dones) com l’anomenada quarta onada (amb el seu activisme i la seva projecció en la lluita jurídica contra totes les formes de violència de gènere). Però també es retroalimenten, de manera que el decolonialisme és una de les influències palpables avui dia en el moviment feminista.
Encara que pugui resultar sorprenent, aquesta convergència no ha conduït a un aprofundiment generalitzat en la comprensió de les singularitats dels rols i les relacions de gènere a l’Àfrica, i encara menys a l’activació dels potencials corresponents. Malgrat el matís freqüent* identitari de la cooperació feminista i decolonial, l’accent en la circulació de discursos i en la promoció d’accions es continua posant en general sobre l’individu, en qualitat de subjecte únic de dret. Aquesta insistència desdibuixa, quan no invisibilitza, els components col·lectius de les concepcions i les accions de les dones africanes, però molts estudis apunten que no les desintegra. Potser les polítiques i projectes d’apoderament (empowement, autonomisation…) il·lustrin millor que cap altra aquesta ignorància de les estructures locals, suposadament darrere del benestar dels nòduls, els individus, que les armen, que les constitueixen.
A risc de simplificar un quadre molt complex, però per estimular l’optimització del contrast de casos, el panell proposa comparar i interrelacionar les estratègies d’apoderament de dones africanes, habitualment en resposta a polítiques estatals o internacionals, amb les formes de poder locals a les que s’insereixen aquestes dones. No es tracta d’escollir, naturalment, però sí de comprendre la naturalesa i la solidesa de les decisions i de les línies de força en què es basen. Es pot o no explicitar aquest contrast, però és difícil no percebre’l en situacions de recerca o de cooperació al voltant de l’eix de gènere. I la reacció a aquesta multiplicitat suposa desafiaments metodològics, dilemes ètics i sovint ambivalències, la posada en comú dels quals vol fomentar el panell. Tant per afinar les interpretacions científiques (sabent que es treballa amb moltes dades qualitatives), com per despullar les implicacions polítiques de la investigació (la necessitat de reconeixement polític dels subjectes de dret col·lectius, amb les implicacions que té introduir la diversitat a la línia de flotació de lenfocament de drets).
El panell neix de l’experiència de quatre anys de recerca específica d’un equip del GESA a la Baixa Casamance (Senegal), experiència diversificada amb un eix únic, el poder de les dones: sobre la gestió de la violència de gènere a les llars , sobre el poder local, econòmic i polític, de les dones, sobre el seu rol en la construcció de la pau… Des d’aquesta multidimensionalitat ben arrelada localment, els membres de l’equip s’obren a comparacions contextualitzades amb altres parts del continent, amb el bagatge propi i amb les presumpcions mainstream… L’objectiu és crear sinergies i trencar els compartiments estancs entre estudis i vivències, entre intel·lectuals activistes i grassroots active women, parafrasejant Amadiume.
Parlem de dones africanes i no de gènere, encara que no pretenem excloure de la reflexió ni els homes ni la diversitat d’orientacions sexuals que poden aflorar als estudis. Ho fem, fins i tot sabent la crítica d’una Oyewumí Oyeronké, com a punt de partida dels casos a contrastar, mentre que les categories col·lectives traduïbles (més o menys fidedignament) com a “dones” tenen una sèrie de drets i deures col·lectius fàcilment distingibles (encara que sempre negociables) en els drets consuetudinaris, en les tradicions, en les cristal·litzacions socials locals al sud del Sàhara.
