En literatura, la ciutat esdevingué un tema important a partir del segle XIX, amb l’aparició de les grans ciutats industrials. Els escriptors van començar a explorar els seus aspectes foscos, destacant la pobresa, la malaltia, la violència i l’alienació.
Un qüestionament relatiu a la geografia literària permet identificar les modalitats de creació d’una nova narrativa situant al centre de la seva estètica una ciutat al seu torn espectacle, text i paisatge.
Però la ciutat també és un lloc d’esperança i de creació. “Cada ciutat té la seva ànima. Cada ciutat té el seu cos, la seva pell, la seva intel·ligència, la seva estupidesa, el seu costat de monstre, la seva poètica, la seva part de misteri…», Sony Labou Tansi, «Kinshasa no serà mai»
En la literatura moderna, els escriptors han intentat representar-la com un lloc de llibertat on es pot viure de manera independent i creativa. La ciutat s’ha convertit en el símbol de la civilització. Però aquesta ciutat, cruel com era a l’època colonial segons Eza Boto a Cruel City, té sorpreses reservades perquè, al costat del seu pròsper centre, és el barraquisme on regne la contaminació i la pobresa. En aquest sentit, Tagne apunta que, a nivell físic, la ciutat apareix a la novel·la camerunesa amb doble cara. És la ciutat bella i atractiva, el lloc de la felicitat quan hom la somia des del camp. Quan hi arribem, és el gresol de la misèria, el patiment i els vicis on la malaltia, la presó i la mort esperen permanentment l’individu.
A principis del segle XXI s’ha tornat tautològic dir que la ciutat ocupa un paper preponderant en la nostra vida en tots els àmbits cultural, econòmic, polític i sociològic. La urbanització desenfrenada afecta profundament tots els àmbits de la nostra existència. . És per això que la ciutat, on veiem l’emergència de nous modes populars d’expressió i significat, que inspiren històries literàries, resulta essencial per entendre la manera com les societats postcolonials intenten “fer intel·ligible l’època actual, […] trobar coherència en esdeveniments dispersos, aparentment massa incoherents i desordenats” (Mbembe 1988: 23). Les històries literàries ens permeten veure com sovint els fets violents tenen una marca duradora en l’existència dels africans, la seva manera de rellegir el passat, de situar-se en l’espai i el temps i d’anticipar el que pot passar.
Aquest panel convida investigadors de diverses disciplines i procedències a contribuir a una discussió rica i multidisciplinària al voltant del tema de la ciutat i la influència de l’urbà en la literatura. Seran benvingudes comunicacions relacionades amb les humanitats, la literatura, l’arquitectura, la història, la lingüística, la geografia i les ciències socials.
Com es presenta a les novel·les policials o a textos de fantasia reals d’autors africans? L’ambient ombrívol i terrorífic té a veure amb la Història o és un marc imposat pel gènere literari?
Eixos proposats:
I – Ciutat i urbà:
– nocions, qüestions conceptuals i qüestions epistemològiques
– Fragmentació de la ciutat: fronteres i límits
– Ecocrítica de les ciutats
– Viatges i camins de trobada amb l’alteritat
– La infància i la dona: símbol i paraula del passeig per la ciutat
— Discurs i representació de la política de la ciutat a través de textos
– Semiòtica de llums i colors a la ciutat
– Polisensorialitat i identitat
• Viure a la ciutat/periferia
• Intertextualitat i intermedialitat urbana

II – Ciutat i dinàmica social:
– transformacions i mutacions socials
– Dialèctica ciutat/país
– Planificació urbana (qüestions i reptes)
-Ciutat, mobilitat i articulacions espai-temporals: espai públic/espai privat,…
– Formes del teixit urbà i xarxa de relacions socials: hospitalitat/hostilitat, etc.
III – Ciutat i parla:
– Imatge de la ciutat, ciutat/memòria, ciutat/imaginari, ciutat/cos, ciutat/text…)
-Ciutat i produccions literàries i artístiques
-Ciutat i diversitat lingüística i (inter)cultural.
– Cultures de la ciutat i articulacions locals/globals.
Sorgeix així la possibilitat real, si no d’entendre, almenys de poder descriure, a través de l’anàlisi d’una sèrie d’exemples il·lusionants, com es relacionen la ficció i la realitat. Lluny de ser exhaustiu, aquest inventari de suggeriments és merament orientatiu. Podríem afegir altres eixos que van en la direcció del problema plantejat i proposat per al debat.

Cada proposta ha d’anar acompanyada d’un resum (màxim 250 paraules signades, espais inclosos) i d’una breu nota biogràfica (màxim 500 caràcters, espais inclosos).
El temps assignat per a cada comunicació és de 15 minuts, seguits de 10 minuts de debats/preguntes.