Al llarg de les darreres dècades s’han anat articulat diverses narratives explicatives dels conflictes armats africans tant als circuits politicomediàtics com acadèmics (etnicitat, ‘maledicció dels recursos’, ‘estats fallits’, terrorisme internacional, extremisme violent, etc. .) que han emmarcat i impulsat determinades polítiques internacionals de construcció de pau i que han donat lloc a un ric debat teòric al voltant de les causes de la violència armada política a la regió. Tot i això, aquestes visions, que han estat moltes vegades predominants en els àmbits polítics i mediàtics i fins i tot acadèmics, han contribuït, en el cas de la comprensió dels conflictes, a construir un imaginari que entén la guerra a l’Àfrica com un fenomen intrínsec de les societats africanes, als seus costums, identitats, lluites pels recursos i el poder en escenaris sempre inestables i proclius a l’ús de la violència com a forma de solucionar els seus conflictes. Severine Autesserre (2012) denunciava que aquestes narratives han estat tremendament pernicioses ja que, d’una banda, han impedit entendre en la seva complexitat el fenomen, com s’origina i desplega a cada país africà, i de l’altra, perquè ha impulsat un tipus de “solució ” particular en les polítiques internacionals de construcció de pau que, moltes vegades, han acabat sent perjudicials, contraproduents i incapaços de contribuir a transformar les causes de la violència oa aconseguir una pau positiva (Galtung, 1964) que abordi els problemes socials, polítics o econòmics de fons. Unes “solucions” que han seguit el continuum històric d’una suposada missió civilitzadora en què Àfrica és compresa com un espai a “modernitzar” ia “salvar” de la seva naturalesa.
Per això, la literatura crítica que ha analitzat la conflictivitat africana en les darreres dècades ha destacat la necessitat de superar aquestes lectures proposant entendre la guerra a Àfrica com un fenomen enormement complex, multicausal, multiactor i multidimensional, que requereix, així mateix, propostes de construcció de pau que superin el model de pau liberal imperant i posin al centre les necessitats i agendes locals. Des d’aquesta aproximació, aquest panell proposa analitzar el fenomen de la guerra i la pau a l’Àfrica subsahariana, reflexionat sobre les eines analítiques més adequades per entendre les causes, naturalesa, conseqüències i impactes de la conflictivitat armada, així com analitzant les diferents polítiques i activitats que, a diferents nivells, s’estan desenvolupant en els esforços de construcció de pau al continent.
En concret, busquem, entre altres, estudis de cas que introdueixin reflexions noves sobre aspectes poc investigats d’un escenari (i/o episodi) de conflictivitat armada i/o de l’agenda(es) de construcció de pau com podrien ser , entre molts altres: el paper que juga el conflicte cabdal contra la trama de la vida, la dimensió sexe-generitzada de la guerra o la pau, els reptes per a la consecució d’una pau legítima, justa, ecofeminista i sostenible, els sabers i pràctiques indígenes de construir la pau, etc. També són benvingudes comunicacions més centrades en l’abordatge, des de mirades crítiques (feministes, decolonials, etc.) els debats teòrics actuals al voltant de la conflictivitat armada a l’Àfrica, les actuals transformacions en l’agenda global de pau o en les controvèrsies acadèmiques al voltant als models de pau imperants oa les diferents solucions que es plantegen per construir la pau.
