L\u2019any 1987, el soci\u00f2leg A. G. G. Gingyera-Pinycwa es preguntava: \u201cExisteix una q\u00fcesti\u00f3 del Nord?\u201d. Aquesta reflexi\u00f3 va sorgir poc despr\u00e9s de l'arribada de Yoweri Museveni a la presid\u00e8ncia d'Uganda. Gaireb\u00e9 quaranta anys despr\u00e9s, el nord del pa\u00eds encara pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta pregunta no resolta. La viol\u00e8ncia del Lord\u2019s Resistance Army i l\u2019ex\u00e8rcit ugand\u00e8s va marcar la vida de la poblaci\u00f3 durant m\u00e9s de 30 anys, deixant un buit hist\u00f2ric i memorial sobre les causes d\u2019aquestes viol\u00e8ncies, i generant la necessitat d\u2019estudiar-les amb profunditat.
\nEl 1986, Uganda va posar fi a un conflicte armat que havia comen\u00e7at el 1982, quan un grup de rebels es va enfrontar al govern de Milton Obote en la seva segona etapa presidencial. El l\u00edder rebel, Yoweri Museveni, va fundar el National Resistance Army durant el seu exili a Mo\u00e7ambic i Tanz\u00e0nia. Amb la seva vict\u00f2ria, va crear l\u2019Uganda People\u2019s Defence Force (UPDF), destinada a substituir les estructures militars heretades del per\u00edode colonial.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, aquest final va marcar l\u2019inici de noves formes de viol\u00e8ncia. Molts dels militars desmobilitzats, especialment d'origen acholi i d'altres regions del nord, van tornar derrotats a les seves llars, ven\u00e7uts no nom\u00e9s militarment, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edticament, socialment, econ\u00f2micament i moralment. Aquesta greu crisi d\u2019adaptaci\u00f3 va portar alguns a reprendre les armes, desencadenant un nou conflicte armat que es va allargar fins al 2009.<\/p>\n
Aquesta comunicaci\u00f3 vol reflexionar sobre unes viol\u00e8ncies en un context postcolonial desconegut a Espanya. Ens permet aprofundir en els debats sobre la continu\u00eftat o no d\u2019aquestes viol\u00e8ncies, que a Uganda es connecten amb etapes precolonials i colonials, i es transformen en les din\u00e0miques de lluites d\u2019emancipaci\u00f3 africanes postcolonials.<\/p>\n","protected":false},"author":1327,"featured_media":0,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"ciea":[87],"class_list":["post-6564","comunicacion","type-comunicacion","status-publish","hentry","ciea-ciea12"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion\/6564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/comunicacion"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1327"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion\/6564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6565,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion\/6564\/revisions\/6565"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"ciea","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/ciea?post=6564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}