{"id":2738,"date":"2024-06-12T19:47:42","date_gmt":"2024-06-12T17:47:42","guid":{"rendered":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/?post_type=panel&#038;p=2738"},"modified":"2024-08-09T18:24:01","modified_gmt":"2024-08-09T16:24:01","slug":"infraestructures-desbordades-perspectives-comparades-sobre-les-mobilitats-i-els-desplacaments-urbans-a-lafrica","status":"publish","type":"panel","link":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/panell\/infraestructures-desbordades-perspectives-comparades-sobre-les-mobilitats-i-els-desplacaments-urbans-a-lafrica\/","title":{"rendered":"56. Infraestructures desbordades. Perspectives comparades sobre les mobilitats i els despla\u00e7aments urbans a l\u2019\u00c0frica"},"content":{"rendered":"<p>Ciutats d&#8217;arreu del m\u00f3n estan desenvolupat, en les darreres d\u00e8cades, nous plans de mobilitat, transports i infraestructures (Beck, K.; Klaeger, G. y Stasik, M. 2017, Dalakoglou 2017, Dalakoglou &amp; Harvey, 2012; Harvey &amp; Knox, 2015, Horta &amp; Malet 2014, Melnik 2018). Es tracta de dispositius tecnopol\u00edtics que aposten no nom\u00e9s per models de despla\u00e7ament, sin\u00f3 tamb\u00e9 nous usos i noves formes de despla\u00e7ar-se.<\/p>\n<p>En aquesta din\u00e0mica, els pa\u00efsos i ciutats del Sud global registren intents de &#8220;modernitzar&#8221; els sistemes i models de mobilitat. Aquests van m\u00e9s enll\u00e0 de la renovaci\u00f3 dels sistemes log\u00edstics i del parc de vehicles, i consisteixen sovint en la represa de la pres\u00e8ncia directa de l&#8217;Estat al govern de la mobilitat urbana i interurbana. A tot aix\u00f2, cal sumar l&#8217;arribada de plataformes \u2013com Uber o Bolt\u2013 a les quals se sumen d&#8217;altres desenvolupades localment. Les promeses de millora de la mobilitat es presenten, ja sigui per qui les executen o per les institucions i agendes internacionals, com un cam\u00ed per a la sostenibilitat ambiental i al desenvolupament econ\u00f2mic, sovint ent\u00e8s aquest \u00faltim nom\u00e9s des del prisma del neoliberalisme. Tanmateix, aquests nous models de mobilitat, aix\u00ed com els medis de transport i les infraestructures que els despleguen, es veuen r\u00e0pidament desbordats per usos inesperats, noves tecnologies, nous vehicles i mitjans de mobilitat, que poden contradir aquests plans.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 ens trobem, ja a nivell global, el sorgiment de nous mitjans de transport de persones i mercaderies que utilitzen noves tecnologies, models de negoci (com les economies de plataformes, Kenney i Zysman 2016, Rogers 2016) i les infraestructures \u2014de nova construcci\u00f3 o ja presents\u2014 de maneres que no havien planificat els urbanistes, sovint al l\u00edmit de la legalitat i normes de tr\u00e0nsit, i de vegades provocant el col\u00b7lapse de la infraestructura que utilitzen. Al mateix temps, aquestes formes de mobilitat suposadament noves s&#8217;entrellacen i es combinen amb les ja establertes, aix\u00ed com amb formes de govern i organitzaci\u00f3 del treball que les configuren de manera \u00fanica en cada context.<\/p>\n<p>En aquest panel proposem discutir com aquests processos de desbordament s\u00f3n comparables i ressonen entre si, i que una comparaci\u00f3 entre din\u00e0miques identificades en diverses ciutats africanes pot ajudar a elaborar un marc general a prop\u00f2sit de les mobilitats contempor\u00e0nies. Volem fer-ho contrastant aquests processos d\u2019implantaci\u00f3 de noves mobilitats urbanes i formes de transport en diverses ciutats africanes, per\u00f2 entenent que els casos presos de ciutats del Sud global poden donar pistes per entendre din\u00e0miques que, encara que es presenten de manera diferent, tamb\u00e9 tenen lloc al Nord global. La nostra comparaci\u00f3, al contrari, suggereix analitzar aquestes ciutats com a radicalment contempor\u00e0nies. Encara que els models de mobilitat, les tecnologies i les infraestructures implantades semblin molt diferents, els problemes que generen aquests s\u00f3n, tanmateix, semblants: generen mitjans de transport que utilitzen noves tecnologies, sovint al l\u00edmit de la legalitat i de les normes de circulaci\u00f3, i desborden el infraestructures que utilitzen.<\/p>\n<p>El punt de partida ser\u00e0, en qualsevol cas, les mobilitats quotidianes i la manera en qu\u00e8 la s\u00e8rie de processos esmentats en les l\u00ednies precedents es materialitzen i prenen forma tot condicionant l\u2019acc\u00e9s i l\u2019exclusi\u00f3 a serveis i oportunitats per part de diferents col\u00b7lectius. D\u2019aquesta manera, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019atendre a la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica i log\u00edstica dels diversos sistemes de mobilitat que es comparin, el panel aspira a analitzar i discutir el conjunt de la mobilitat urbana en diferents ciutats i la manera en qu\u00e8 diversos col\u00b7lectius s\u2019hi incorporen i veuen, aix\u00ed, garantits o negats determinats drets.<\/p>\n<p>Aquest simposi est\u00e0 orientat com a contribuci\u00f3 a una antropologia de les infraestructures i dels models de mobilitat (Sheller &amp; Urry, 2006; Urry, 2006; Grieco &amp; Urry, 2011; Salazar &amp; Jayaram, 2016), en el marc de la qual s\u2019ha posat de manifest com els sistemes de despla\u00e7ament urb\u00e0 articulen narratives sobre la globalitzaci\u00f3 i promeses de futur i connectivitat, per\u00f2 tamb\u00e9 materialitats espec\u00edfiques i tangibles en temps i espais particulars. Tot plegat en el marc del que es reconeix com (nou) paradigma de les mobilitats (Urry, 2006; Sheller i Urry, 2006; Grieco i Urry, 2011; Salazar, N. i Jayaram, K. 2016), que ens permet situar infraestructures, institucions i planificacions espec\u00edfiques, i les relacions materials i socials que suposen, connectant-les amb \u00e0mbits i escales diferents \u2013materialitat i subjectivitats; Estat i societat; capitalisme global i contextos locals; actuacions en mat\u00e8ria infraestructural i condicions quotidianes d&#8217;exist\u00e8ncia\u2013, sense deixar de costat la manera en qu\u00e8 els plans i projectes d\u2019ordenaci\u00f3 dels despla\u00e7aments urbans es veuen, sovint, desbordats per usos, necessitats, apropiacions i alternatives no previstes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019antropologia de les infraestructures i dels models de mobilitat posa de manifest com els sistemes de transport i les formes de despla\u00e7ament urb\u00e0 no s\u00f3n simples equipaments, sin\u00f3 tamb\u00e9 el resultat de din\u00e0miques i imaginaris socials complexes, que els atorguen un sentit i un valor m\u00e9s enll\u00e0 de la seva funcionalitat t\u00e8cnica. Tot plegat en el marc del que es reconeix com el (nou) paradigma de les mobilitats, que ens permet situar infraestructures, institucions i planificacions espec\u00edfiques, i les relacions materials i socials que suposen, connectant-les amb \u00e0mbits i escales diferents, sense deixar de costat la manera en qu\u00e8 plans, projectes, infraestructures i equipaments de mobilitat es veuen sovint desbordats per usos, necessitats, apropiacions i alternatives no previstes.<\/p>\n<p>En aquest panel proposem aplicar aquesta perspectiva al continent afric\u00e0 en ordre a identificar i analitzar diversos processos que tenen les infraestructures i els models de mobilitat al centre. Volem fer-ho contrastant les din\u00e0miques log\u00edstiques d\u2019implantaci\u00f3 de noves mobilitats urbanes al Sud global a partir de diversos casos de ciutats africanes de diversa talla i perfil. Pretenem aplicar una perspectiva que ens convidi a analitzar-los com processos m\u00faltiples i diferents de neoliberalitzaci\u00f3, sotmesos a la complexitat de din\u00e0miques institucionals, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques, urbanes i de serveis p\u00fablics, tot atenent a la seva complexitat i a la manera com es concreten en formes quotidianes de despla\u00e7ament.<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-2738","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/2738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/2738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5731,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/2738\/revisions\/5731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=2738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}