El tema del panell cerca ser ampli per poder pensar les relacions interart\u00edstiques i intermedials en qu\u00e8 el cinema interv\u00e9 en tota la seva complexitat des de les independ\u00e8ncies fins als nostres dies. \u00c9s evident la necessitat de continuar treballant en les relacions que mant\u00e9 el cinema amb les literatures africanes (Tcheuyap, 2004a i 2004b), des de l’adaptaci\u00f3 d’obres liter\u00e0ries fins a la participaci\u00f3 d’escriptors en la construcci\u00f3 de les cinematografies (Gonz\u00e1lez Garc\u00eda, 2023; Santana , 2010). Per\u00f2 tamb\u00e9 cal ampliar la problem\u00e0tica a la pres\u00e8ncia de l’adaptaci\u00f3 de textos literaris en les pol\u00edtiques cinematogr\u00e0fiques nacionals, o en les que afecten diversos pa\u00efsos, com les coproduccions o les subvencions d’organismes transnacionals. Aquestes darreres q\u00fcestions han comen\u00e7at a ser estudiades -Tcheuyap (2004b), Overhoff Ferreira (2011)-, per\u00f2 cal aprofundir en aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n
La relaci\u00f3 del cinema amb la tradici\u00f3 oral ja comen\u00e7a a tenir una bibliografia relativament \u00e0mplia, sobretot per als pa\u00efsos que van ser col\u00f2nies franceses
La dramat\u00fargia, tradicional o contempor\u00e0nia, i la seva relaci\u00f3 amb all\u00f2 cinematogr\u00e0fic, \u00e9s un altre tema que aquest panell proposa. Com a exemples, la import\u00e0ncia del teatre ioruba en la popularitzaci\u00f3 del cinema nigeri\u00e0 pre-Nollywood, la participaci\u00f3 dels components del grup Mutumbela Gogo al cinema mo\u00e7ambiqu\u00e8s, o la intersecci\u00f3 entre poesia, teatre i cinema a l’obra art\u00edstica de Sarah Maldoror (Pi\u00e7arra , 2020), o l’actual producci\u00f3 de cinema \u201cvernacular\u201d per companyies de teatre amateur a Guinea Bissau (Laranjeiro, 2023).<\/p>\n\n
Una altra l\u00ednia important que mereix desenvolupament \u00e9s la que avan\u00e7ava Marie Pierre-Bouthier (2017), quan analitzava les relacions entre els cinemes del Marroc i Tun\u00edsia amb el sistema de l’art, propiciant aquestes la circulaci\u00f3 de tem\u00e0tiques i autors en \u00e0mbits nacionals i transnacionals. Tamb\u00e9 es podria estudiar, des d’una perspectiva diferent per\u00f2 complement\u00e0ria, fins a quin punt l’atenci\u00f3 als artistes nacionals ha pogut ajudar al creixement del cinema documental en alguns pa\u00efsos, i fins i tot a la superviv\u00e8ncia de productores privades.<\/p>\n\n
La producci\u00f3 art\u00edstica i cultural del segle XXI a \u00c0frica tamb\u00e9 s’ha transformat pel proc\u00e9s de digitalitzaci\u00f3 d’eines i plataformes. Aquest proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3 i circulaci\u00f3 ha perm\u00e8s a diversos artistes desenvolupar carreres internacionals de diferents maneres, consolidant traject\u00f2ries i accedint a finan\u00e7ament internacional. El cinema s’ha beneficiat significativament d’aquests mitjans i eines nous, i ha propiciat l’aparici\u00f3 d’un nou tipus d’artefacte cultural, com expliquen Ukadike (2000), Ezepue (2020) o Oguamanam (2020).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El panell proposa aprofundir en les relacions que mantenen els cinemes africans amb altres formes d’expressi\u00f3, des de la literatura fins a la m\u00fasica, des de l’oralitat fins a les tecnologies de la comunicaci\u00f3, des de les arts est\u00e0tiques fins a la dansa i les arts performatives. Aquestes experi\u00e8ncies tenen sovint a veure amb l’afirmaci\u00f3 identit\u00e0ria despr\u00e9s dels processos de descolonitzaci\u00f3, nom\u00e9s cal pensar en la pres\u00e8ncia de la tradici\u00f3 oral, que des de les primeres d\u00e8cades despr\u00e9s de les independ\u00e8ncies es manifesta de maneres molt diferents: des de l’experimentalitat col\u00b7laborativa de La zerda ou les chants de l’oubli (1979) -la novel\u00b7lista Assia Djebar, el poeta Malek Aloula i el m\u00fasic Ahmed Essyad-, fins a les narratives m\u00e9s convencionals de Semb\u00e8ne, o Alassane. Si al principi la investigaci\u00f3 sobre formes pr\u00f2pies, que impl\u00edcitament nega la tradicional partici\u00f3 entre les arts es duu a terme en un context de panafricanisme militant que cal inserir en el m\u00e9s ampli internacionalisme del Tercer Cinema, a partir de la segona meitat dels vuitanta el panorama internacional canvia, i el context ser\u00e0 molt diferent. En aquest assistim a l’enfonsament dels cinemes nacionals, a la p\u00e8rdua de la import\u00e0ncia social del cinema, a la seva depend\u00e8ncia del capital estranger al si del transnacionalisme capitalista. La relaci\u00f3 amb la tradici\u00f3 liter\u00e0ria i oral ser\u00e0 important en la reinvenci\u00f3 dels cinemes nacionals des dels noranta, per\u00f2 tamb\u00e9 la cada vegada m\u00e9s gran relaci\u00f3 directa de molts dels cineastes amb altres manifestacions art\u00edstiques i amb el sistema de l’art.<\/p>\n","protected":false},"author":81,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3151","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3151","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/81"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3151\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5310,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3151\/revisions\/5310"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}