L’art afric\u00e0 i amb ell el patrimoni cultural va ser negat en el per\u00edode de la colonitzaci\u00f3. Les seves manifestacions responien aleshores al de pobles primitius dins l’\u00e0mbit de l’Antropologia i de l’Etnologia. Tot i aix\u00f2, a partir de les independ\u00e8ncies africanes, es produeix una reivindicaci\u00f3 de la seva cultura i amb ella del seu patrimoni. En aquest cas americ\u00e0, aix\u00f2 succeir\u00e0 principalment, quan es comenci a posar en tensi\u00f3 la idea de l’Estat naci\u00f3, els qui el van conformar, la construcci\u00f3 hist\u00f2rica, etc. Aquesta recuperaci\u00f3 coincideix no nom\u00e9s amb el rescat d’aquest llegat a l’\u00c0frica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una mica m\u00e9s tard amb el que suposa la mostra patrimonial de l’afrodescend\u00e8ncia atl\u00e0ntica, tant a Europa com a Am\u00e8rica. En aquesta reactivaci\u00f3 i valoritzaci\u00f3 hi ha jugat un paper fonamental la UNESCO, si b\u00e9 amb una activitat no exempta de pol\u00e8mica. La gran quantitat de patrimoni de la humanitat d\u201fher\u00e8ncia europea al\u201f\u00c0frica ha suposat un punt de dificultat en l\u201facceptaci\u00f3 identit\u00e0ria d\u201faquest patrimoni.<\/p>\n\n
\u00c9s inq\u00fcestionable la riquesa del patrimoni afric\u00e0, tant del tangible com de l’intangible. A aix\u00f2 se suma la varietat i la import\u00e0ncia del patrimoni de l’afrodescend\u00e8ncia, sobretot a trav\u00e9s dels processos de di\u00e0spora del Tracte atl\u00e0ntic. Tot i que part d’aquest patrimoni ha estat declarat com a patrimoni de la Humanitat, majorit\u00e0riament encara no ha assolit aquesta categoritzaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, el patrimoni afric\u00e0 planteja problemes d’identitat per a algunes comunitats, en diferents \u00e0mbits, gaireb\u00e9 sempre vinculats a l’assumpci\u00f3 de l’africanitat per part de pobles afrodescendents ia l’acceptaci\u00f3 d’aquest patrimoni com a afric\u00e0 per persones africanes. D’altra banda, el patrimoni cultural ha servit i serveix de suport i garant de la construcci\u00f3 identit\u00e0ria de molts pobles. Els plantejaments sobre la decolonitzaci\u00f3 de les col\u00b7leccions africanes i replantejar la hist\u00f2ria atl\u00e0ntica amb la intervenci\u00f3 dels afrodescendents \u00e9s un altre dels elements a tractar. Els problemes derivats de protecci\u00f3 de patrimoni, la seva posada en valor, els xocs en la defensa de la varietat patrimonial davant d’algunes pol\u00edtiques d’uniformitat dels Estats, la seva utilitzaci\u00f3 com a arma pol\u00edtica, la reinterpretaci\u00f3 i evoluci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2rics s\u00f3n aspectes que tamb\u00e9 han d’abordar.<\/p>\n","protected":false},"author":56,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3152","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3152","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/56"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3152\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5284,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3152\/revisions\/5284"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}