Descripci\u00f3 del tema Els estats del Sahel s’han vist afectats per una s\u00e8rie de cops militars que han provocat malestar en les institucions democr\u00e0tiques. Tot i que diversos factors -com ara el frac\u00e0s dels sistemes electorals o les modificacions constitucionals- es mobilitzen per explicar aquest ressorgiment dels cops d’estat, encara queden moltes preguntes sobre les veritables intencions dels militars al poder. La represa de la q\u00fcesti\u00f3 de la seguretat per part de les juntes i el reposicionament de les aliances militars ens porten a q\u00fcestionar els problemes i les perspectives dels cops militars al Sahel. Partint d’un enfocament descolonial, l’objectiu d’aquesta taula \u00e9s analitzar les transicions militars en marxa al Sahel i les mobilitzacions neo-sobiranistes que les donen suport. A partir d’un enfocament comparatiu, el panel tamb\u00e9 examinar\u00e0 les din\u00e0miques pol\u00edtiques i socials, aix\u00ed com les reconfiguracions geoestrat\u00e8giques i territorials en curs al Sahel a trav\u00e9s de l’Alian\u00e7a dels Estats del Sahel (AES). Delimitaci\u00f3 de l’assignatura En la intersecci\u00f3 de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, l’antropologia i la sociologia, aquesta taula se centrar\u00e0 en el paper dels moviments socials de protesta en la legitimaci\u00f3 dels cops d’estat postdemocr\u00e0cia, el rebuig d’Occident, a les noves aliances militars, a l’impacte de xarxes socials en les mobilitzacions ciutadanes a favor de les transicions militars. Utilitzar\u00e0 un enfocament qualitatiu per entendre els problemes actuals dels cops militars al Sahel. Estat del coneixement Per entendre els cops militars a l’\u00c0frica, cal remuntar-nos a l’adveniment de la independ\u00e8ncia i la creaci\u00f3 d’ex\u00e8rcits a partir dels estats-naci\u00f3. Si alguns treballs s’han centrat en les institucions militars i la seva articulaci\u00f3 amb l’estat-naci\u00f3 (Dabezies: 1986; Martin: 1986, Benchenane et al: 1986, Diallo: 1986), d’altres, en canvi, s’han centrat m\u00e9s aviat en l’ex\u00e8rcit i el militarisme. de les societats africanes, tot tenint en compte la for\u00e7a armada com a objecte d’estudi (Souka, 2020; Hutchful, 1989). Considerant l’adveniment de la democr\u00e0cia com a marcador de la fi dels r\u00e8gims autoritaris, la dif\u00edcil resectoritzaci\u00f3 de les forces de defensa i seguretat mostra el lloc dels ex\u00e8rcits en els r\u00e8gims de post-transici\u00f3 a l’\u00c0frica subsahariana (Thriot: 2005, 2028; Bagayoko: 2018). Pel que fa a les seq\u00fc\u00e8ncies de cops d’estat dins de l’\u00e0rea de la CEDEAO i d’altres llocs d’\u00c0frica, s’analitzen a trav\u00e9s d’una diplom\u00e0cia de la desviaci\u00f3 on estan en joc q\u00fcestions geoestrat\u00e8giques entre pot\u00e8ncies (Kounouho: 2023, Lossayi: 2023, Chamkhi: 2023, Ngueuta i Ngon). :2023).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alguns estats del Sahel han viscut una s\u00e8rie de cops d’estat militars que han submergit tota la regi\u00f3 en una crisi institucional i de seguretat sense precedents. Suscitant nombrosos debats en els cercles acad\u00e8mics, la intervenci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit en el joc pol\u00edtic dels Estats de Burkina Faso, Guinea-Conakry, Mali i N\u00edger porta a q\u00fcestionar la traject\u00f2ria d’aquests Estats per\u00f2 tamb\u00e9 les transicions democr\u00e0tiques a l’\u00c0frica. Si les crisis al Sahel estan vinculades a l’amena\u00e7a terrorista, s’apunten diversos motius com la inestabilitat pol\u00edtica i institucional per explicar la reaparici\u00f3 dels cops militars. Aquest panel analitza les din\u00e0miques i els problemes de la intervenci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit en el joc pol\u00edtic al Sahel.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3421","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3421","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3421\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5277,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3421\/revisions\/5277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}