DELIMITACI\u00d3: Igual que la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, aquest panell \u00e9s d’inter\u00e8s per a totes les altres ci\u00e8ncies socials. Se centrar\u00e0 en el moviment de grups terroristes, bandits armats, grups redu\u00efts el m\u00e9s sovint de car\u00e0cter estatal i els ex\u00e8rcits dels pa\u00efsos de l’AES en la lluita contra el terrorisme. Aquest treball pret\u00e9n entendre les din\u00e0miques territorials en marxa al Sahel i la seva connexi\u00f3 amb la mobilitat transfronterera dels grups gihadistes. Tamb\u00e9 es tractar\u00e0 de destacar les diferents caracter\u00edstiques de la mobilitat al Sahel davant de grans dificultats. S’utilitzar\u00e0 un enfocament qualitatiu per entendre millor els reptes de la mobilitat transfronterera al Sahel. Estat del coneixement: Actualment, la mobilitat transfronterera entre els estats del Sahel s’enfronta a grans dificultats. Als ciutadans del Sahel els costa marxar d’un extrem a l’altre per motius d’inseguretat. Malgrat els esfor\u00e7os dels Estats per combatre la inseguretat; El bandolerisme, els atacs, la delinq\u00fc\u00e8ncia transfronterera constitueixen avui dia activitats quotidianes de determinades parts de la poblaci\u00f3 que no tenen activitats que els permetin cobrir les seves necessitats. A m\u00e9s d’aquest aspecte, la immensitat dels territoris dels Estats fa que aquestes activitats estiguin menys controlades i les fronteres constitueixin un terreny f\u00e8rtil per a tota mena d’activitats delictives. La intervenci\u00f3 de diversos actors nacionals i internacionals no ha pogut posar fi a aquests flagells. Aix\u00f2 fa que les retirades de la comunitat es considerin una font de protecci\u00f3. Com a resultat, qualsevol moviment de persones basat en la seva identitat i propietat a la zona es fa dif\u00edcil. L’estrenyiment d’aquesta mobilitat transfronterera ha creat connexions de car\u00e0cter il\u00b7legal amb un \u00e0ncora local que permeten a grups armats no estatals dominar zones frontereres no controlades per l’estat. Aquesta idea reconforta la situaci\u00f3 al Sahel en la mesura que la mobilitat t\u00e9 diverses formes. Alguns ho fan en forma d’activitats econ\u00f2miques, d’altres ho consideren experi\u00e8ncies i aventures. L’any 1927, l’investigador rusoameric\u00e0 Pitirim Alexandrovitch Sorokin va publicar un treball als Estats Units titulat “Mobilitat social”, conceptualitzant la mobilitat des de dos angles. Tenim \u201cmobilitat vertical\u201d; constitueix un canvi de posicionament a l’escala social, aquest moviment pot ser ascendent o descendent. “Mobilitat horitzontal”, que designa un canvi d’estatus o categoria social que no implica cap canvi de posici\u00f3 relativa en l’escala social (per exemple, canvis en l’estructura familiar vinculats al divorci o al matrimoni, canvi de pertinen\u00e7a a un grup religi\u00f3s o pol\u00edtic, o fins i tot un canvi de lloc de treball amb el mateix nivell de qualificaci\u00f3 i retribuci\u00f3). En primer lloc, esperem que la mobilitat transfronterera signifiqui qualsevol moviment o despla\u00e7ament de la poblaci\u00f3 d’un Estat a un altre amb finalitats econ\u00f2miques, socials o culturals. A m\u00e9s d’aix\u00f2, tenim una altra mobilitat transfronterera, el moviment de grups armats no estatals entre els diferents pa\u00efsos del Sahel amb una agenda ben establerta que va en la direcci\u00f3 de la seva implantaci\u00f3 (delinq\u00fc\u00e8ncia transfronterera, bandolerisme, etc.). Pel que fa a la governan\u00e7a de la seguretat, \u00e9s un sistema en qu\u00e8 la tranquil\u00b7litat p\u00fablica est\u00e0 controlada per l’Estat des del qual ning\u00fa est\u00e0 exposat a amenaces. Aquesta governan\u00e7a de seguretat engloba varietats de seguretat com ara: seguretat individual, seguretat social, aliment\u00e0ria, pol\u00edtica, econ\u00f2mica, jur\u00eddica, judicial, financera, etc. A partir d’aquestes idees, les fronteres com a realitat social, econ\u00f2mica, cultural i pol\u00edtica afirmen una supressi\u00f3 real de les barreres que permeten el desenvolupament comunitari entre els pobles fronterers per raons hist\u00f2riques. En efecte, la necessitat de reconfiguraci\u00f3 territorial \u00e9s essencial perqu\u00e8 els Estats del Sahel puguin afrontar el repte de la mobilitat, la circulaci\u00f3 i la informaci\u00f3. La connexi\u00f3 econ\u00f2mica transfronterera dissipar\u00e0 la sobirania dels Estats del Sahel i refor\u00e7ar\u00e0 la lluita permanent contra la inseguretat i la hibridaci\u00f3 cultural entre les nacions dels diferents Estats. Tenir en compte el local constituir\u00e0 una obligaci\u00f3 per al desenvolupament de l’economia local entre pa\u00efsos fronterers. La hip\u00f2tesi de recerca assumeix que la reconfiguraci\u00f3 territorial facilita l’apropiaci\u00f3 de paradoxes identit\u00e0ries i facilita la lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis. La governan\u00e7a de la seguretat \u00e9s una alternativa per a la pau i la seguretat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La r\u00e9gion du Sahel est depuis plusieurs d\u00e9cennies confront\u00e9e \u00e0 plusieurs types de menaces comme les rebellions, les prises d\u2019otages et les attaques terroristes. B\u00e0sicament, es donen diverses raons per explicar aquest fenomen: l’irredentisme tuareg, la debilitat dels Estats i la porositat de les fronteres. Aquest context de fragilitat que afecta els Estats del Sahel ha provocat l’aparici\u00f3 de grups terroristes transfronterers. Sembla obvi que la mobilitat requereix un moviment de poblacions per\u00f2 tamb\u00e9 de grups gihadistes, grups d’autodefensa i altres grups paramilitars no regionals. La reconfiguraci\u00f3 territorial derivada de la Nova Alian\u00e7a dels Estats del Sahel (AES) porta, doncs, a q\u00fcestionar la mobilitat dels grups terroristes transfronterers en aquest nou espai geopol\u00edtic. Com s’adapten els grups terroristes a aquesta reconfiguraci\u00f3? La nova alian\u00e7a geopol\u00edtica pot ser una resposta a la inseguretat vinculada a la mobilitat transfronterera al Sahel?<\/p>\n","protected":false},"author":52,"featured_media":2613,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3422","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3422","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/52"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3422\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5343,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3422\/revisions\/5343"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2613"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3422"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3422"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}