{"id":3463,"date":"2024-06-12T19:56:38","date_gmt":"2024-06-12T17:56:38","guid":{"rendered":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/panel\/les-politiques-linguistiques-a-lafrica-practiques-i-problemes\/"},"modified":"2024-08-09T19:04:24","modified_gmt":"2024-08-09T17:04:24","slug":"les-politiques-linguistiques-a-lafrica-practiques-i-problemes","status":"publish","type":"panel","link":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/panell\/les-politiques-linguistiques-a-lafrica-practiques-i-problemes\/","title":{"rendered":"48. Les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques a l&#8217;\u00c0frica: pr\u00e0ctiques i q\u00fcestions"},"content":{"rendered":"<p>Les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques constitueixen intervencions sobre la llengua. Regeixen les relacions entre lleng\u00fces, m\u00e9s sovint en el marc dels Estats. Analitzant-los, arribem a la seg\u00fcent observaci\u00f3. D&#8217;una banda, la construcci\u00f3 d&#8217;estats-naci\u00f3 a partir de l&#8217;elecci\u00f3 d&#8217;una \u00fanica llengua per a un estat, la globalitzaci\u00f3 i la industrialitzaci\u00f3, aix\u00ed com les noves tecnologies i la geopol\u00edtica han modificat el panorama ling\u00fc\u00edstic de la majoria de pa\u00efsos o regions del m\u00f3n. D&#8217;altra banda, sempre cal establir una distinci\u00f3 entre les lleng\u00fces realment parlades en un pa\u00eds i la gesti\u00f3 oficial d&#8217;aquestes. Tots els estats del m\u00f3n experimenten el multiling\u00fcisme. Per tant, es veuen portats a adoptar pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un conjunt de mesures que adopta un Estat respecte d&#8217;una o m\u00e9s lleng\u00fces parlades al territori sota la seva sobirania, per modificar-ne el corpus o l&#8217;estatus, generalment per refor\u00e7ar-ne l&#8217;\u00fas, de vegades per limitar l&#8217;expansi\u00f3. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica pot consistir a desenvolupar el corpus d&#8217;una llengua mitjan\u00e7ant l&#8217;estandarditzaci\u00f3 de l&#8217;ortografia i el l\u00e8xic, o b\u00e9 afavorint la creaci\u00f3 terminol\u00f2gica. Tamb\u00e9 es pot resumir com canviar l&#8217;estatus d&#8217;una llengua declarant-la oficial. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica finalment pot recrear una llengua l&#8217;\u00fas de la qual es va perdre. Si ens referim a la hist\u00f2ria de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques realitzades arreu del m\u00f3n, distingim tres grans categories: intervenci\u00f3, no intervenci\u00f3 i assimilaci\u00f3. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica intervencionista pret\u00e9n accelerar o frenar l&#8217;evoluci\u00f3 normal d&#8217;una llengua; que permet reduir, augmentar o eliminar la compet\u00e8ncia entre lleng\u00fces. Aquesta categoria de pol\u00edtiques poques vegades es basa en motius purament ling\u00fc\u00edstics. Sovint est\u00e0 vinculat a projectes socials formulats segons objectius culturals, econ\u00f2mics i pol\u00edtics. Els governs adopten mesures incentivadores o coercitives. Tamb\u00e9 es basen en el poder, l&#8217;atracci\u00f3 o el prestigi de les lleng\u00fces en relaci\u00f3 entre elles. La intervenci\u00f3 estatal \u00e9s el tipus de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica m\u00e9s practicada arreu del m\u00f3n. Les constitucions de la majoria dels pa\u00efsos inclouen disposicions ling\u00fc\u00edstiques. Actuem sobre les relacions entre les lleng\u00fces parlades en un Estat, modifiquem el seu estatus rec\u00edproc. D&#8217;altra banda, la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de no intervenci\u00f3 consisteix a escollir el cam\u00ed del deixar anar, ignorant els problemes quan sorgeixen i deixant evolucionar l&#8217;equilibri de forces present. A la pr\u00e0ctica, aquesta \u00e9s una planificaci\u00f3 que treballa a favor de la llengua dominant. Aix\u00f2 \u00e9s el que Didier de Robillard anomena \u201cla pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica per defecte\u201d. Un govern no intervencionista no actua com a \u00e0rbitre i t\u00e9 cura de no adoptar disposicions constitucionals o legislatives sobre les lleng\u00fces. En el marc de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica assimilacionista, l&#8217;Estat utilitza mitjans planificats dirigits a accelerar l&#8217;assimilaci\u00f3 de les minories. Per a la majoria dels estats, l&#8217;elecci\u00f3 d&#8217;una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica continua sent una q\u00fcesti\u00f3 crucial. De fet, les lleng\u00fces i el poder estan estretament lligats. Les relacions jer\u00e0rquiques que s&#8217;estableixen entre les lleng\u00fces en contacte en una societat determinada es generen per la distribuci\u00f3 del poder. En conseq\u00fc\u00e8ncia, qualsevol modificaci\u00f3 de l&#8217;organitzaci\u00f3 social i pol\u00edtica implica el q\u00fcestionament de la(s) llengua(s) de poder, per tant, el canvi del panorama ling\u00fc\u00edstic. En aquest cas, els Estats recorren a la \u201cplanificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u201d. Didier de Robillard la defineix com una activitat cient\u00edfica que sovint integra coneixements multidisciplinaris tenint en compte la complexitat de les realitats abordades, aplicant-se a descriure, estudiar, proposar solucions i mitjans concrets per millorar situacions ling\u00fc\u00edstiques percebudes com a &#8220;problem\u00e0tiques&#8221;. \u00c9s a dir, la planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s un proc\u00e9s pol\u00edtic i administratiu destinat a modificar o b\u00e9 el codi ling\u00fc\u00edstic (\u00e9s a dir, el corpus de la llengua, la llengua com a sistema), o la distribuci\u00f3 funcional (\u00e9s a dir, l&#8217;estatus o el paper social de les persones). idiomes) o tots dos alhora. Segons Didier de Robillard, esquem\u00e0ticament la planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 dues vessants: &#8211; fixar els objectius a assolir pel que fa a l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces en contacte en un mateix territori nacional, ja sigui per part d&#8217;un govern, o per part de una instituci\u00f3; &#8211; la definici\u00f3 de les mesures que s&#8217;han d&#8217;adoptar, dels treballs a realitzar, de les despeses que s&#8217;han de planificar i assumir per assolir els objectius marcats. La hist\u00f2ria, la construcci\u00f3 d&#8217;estats-naci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3, aix\u00ed com les noves tecnologies i la geopol\u00edtica han modificat el paisatge (socio)ling\u00fc\u00edstic dels pa\u00efsos africans. Davant el multiling\u00fcisme, els governs han adoptat accions sobre les lleng\u00fces com a part de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques. Per als governs africans, la resoluci\u00f3 del problema ling\u00fc\u00edstic ocupa un lloc crucial en la implementaci\u00f3 de les pol\u00edtiques nacionals i el desenvolupament dels diferents pa\u00efsos. En quins idiomes s&#8217;ha d&#8217;impartir l&#8217;educaci\u00f3, l&#8217;administraci\u00f3 o la just\u00edcia? Quines lleng\u00fces s&#8217;han d&#8217;utilitzar en els intercanvis econ\u00f2mics i les relacions internacionals, o en els camps de la ci\u00e8ncia i la tecnologia? Aquest panel t\u00e9 com a objectiu analitzar les situacions socio(ling\u00fc\u00edstiques) dels pa\u00efsos africans. Tamb\u00e9 examina la conviv\u00e8ncia i l&#8217;\u00fas de la llengua. Tamb\u00e9 estudia pr\u00e0ctiques ling\u00fc\u00edstiques, ideologies i representacions ling\u00fc\u00edstiques. Les contribucions poden examinar, i no exclusivament: &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques; &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques educatives; &#8211; l&#8217;apropiaci\u00f3 i l&#8217;ensenyament de les lleng\u00fces; &#8211; l&#8217;estat de les lleng\u00fces presents; &#8211; pr\u00e0ctiques ling\u00fc\u00edstiques; &#8211; an\u00e0lisi del discurs sobre les lleng\u00fces; &#8211; representacions ling\u00fc\u00edstiques i ideologies; &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i desenvolupament socioecon\u00f2mic; &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i globalitzaci\u00f3; &#8211; les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i la revoluci\u00f3 digital; &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i de g\u00e8nere; &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i traducci\u00f3; &#8211; pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques i exercici de la medicina.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La hist\u00f2ria, la construcci\u00f3 d&#8217;estats-naci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3, aix\u00ed com les noves tecnologies i la geopol\u00edtica han modificat el paisatge (socio)ling\u00fc\u00edstic dels pa\u00efsos africans. Davant el multiling\u00fcisme, els governs han adoptat accions sobre les lleng\u00fces com a part de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica constitueix un conjunt de mesures adoptades per un Estat respecte d&#8217;una o m\u00e9s lleng\u00fces parlades al territori sota la seva sobirania, per modificar-ne el corpus o el seu estatus, generalment per refor\u00e7ar-ne l&#8217;\u00fas, de vegades per limitar l&#8217;expansi\u00f3. Pot consistir a desenvolupar el corpus d&#8217;una llengua estandarditzant l&#8217;ortografia i el l\u00e8xic, o b\u00e9 potenciant la creaci\u00f3 terminol\u00f2gica. Tamb\u00e9 es pot resumir com canviar l&#8217;estatus d&#8217;una llengua declarant-la oficial. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica finalment pot recrear una llengua l&#8217;\u00fas de la qual es va perdre. Tanmateix, s&#8217;ha de distingir entre les lleng\u00fces realment parlades en un pa\u00eds i la gesti\u00f3 oficial d&#8217;aquestes. Per als governs africans, la resoluci\u00f3 del problema ling\u00fc\u00edstic ocupa un lloc crucial en la implementaci\u00f3 de les pol\u00edtiques nacionals i el desenvolupament dels diferents pa\u00efsos. En quins idiomes s&#8217;ha d&#8217;impartir l&#8217;educaci\u00f3, l&#8217;administraci\u00f3 o la just\u00edcia? Quines lleng\u00fces s&#8217;han d&#8217;utilitzar en els intercanvis econ\u00f2mics i les relacions internacionals, o en els camps de la ci\u00e8ncia i la tecnologia? Aquest panel t\u00e9 com a objectiu analitzar les situacions socio(ling\u00fc\u00edstiques) dels pa\u00efsos africans. Tamb\u00e9 examina la conviv\u00e8ncia i l&#8217;\u00fas de la llengua. Tamb\u00e9 estudia pr\u00e0ctiques ling\u00fc\u00edstiques, ideologies i representacions ling\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n","protected":false},"author":981,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3463","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/981"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5781,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3463\/revisions\/5781"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}