El prop\u00f2sit del panell \u00e9s fomentar, aportar i complexitzar des d’una perspectiva cr\u00edtica la configuraci\u00f3 actual dels diferents pa\u00efsos africans que s’enfronten, des de les seves experi\u00e8ncies i realitats, a reptes espec\u00edfics derivats de la hist\u00f2ria compartida del colonialisme l’ombra del qual s’arrossega al present , \u00e9s a dir, les institucions i els mecanismes introdu\u00efts, fins a incloure les mateixes l\u00f2giques que acaben reproduint-se en s\u00f2l afric\u00e0. Despr\u00e9s de les independ\u00e8ncies, per\u00f2, cal preguntar-se, primer que tot, en quina mesura els Estats-nacions han aconseguit a desvincular-se del jou colonial? Si no \u00e9s aix\u00ed, per qu\u00e8 i qu\u00e8 significa per al continent afric\u00e0 de cara al futur? Arribar a identificar les continu\u00eftats en el postcolonialisme, pel qual no s’ha aconseguit la plena descolonitzaci\u00f3 despr\u00e9s de les independitzacions, aix\u00ed com comprendre com s’entrella\u00e7a respecte a la seva pr\u00f2pia traject\u00f2ria hist\u00f2rica, esdev\u00e9 imprescindible a l’hora de fer un diagn\u00f2stic exhaustiu i honest de les patologies i de les seq\u00fceles, arran de l’experi\u00e8ncia colonial, que debiliten i contribueixen a l’empobriment del ric continent afric\u00e0. En aquest sentit, tal com es despr\u00e8n del pensament de Kwame Nkrumah, referent del panafricanisme, la llibertat implica responsabilitat, fomentat, d’una banda, l’intel\u00b7lectual i pol\u00edtic, un sentiment profund de deure c\u00edvic, i de l’altra, assumint la responsabilitat que comporta aquesta llibertat, fins i tot de les conseq\u00fc\u00e8ncies del pensar i accionar d’acord amb aquesta, ofereix, aix\u00ed, als pobles africans, una proposta i una eina dotades d’una c\u00e0rrega veritablement emancipadora. Es plasma a partir del que \u00e9s particular, a l’interior de l’Estat-naci\u00f3, i s’est\u00e9n al general, al continent en la seva totalitat. Aquest proc\u00e9s vol dir encaminar-se cap i encap\u00e7alar el seu propi desenvolupament que no \u00e9s nom\u00e9s material. Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s igualment important anar dotant aquest di\u00e0leg dels substantius cr\u00edtics que, alhora, significa, per a Santos, identificar adequadament les abs\u00e8ncies i les novetats, entre d’altres, en el terreny pol\u00edtic. Un primer apropament origina el replantejament d’una nova epistemologia ind\u00edgena i negre-africana. Un di\u00e0leg degudament articulat en qu\u00e8 es comprengui amb claredat el que significa i implica procedir de i per a la decolonialitat obrint cam\u00ed a una transformaci\u00f3 profunda cap a un futur en qu\u00e8 els africans puguin i hagin de decidir per si mateixos. Com es pot donar aquesta configuraci\u00f3 sense que s’estableixi un di\u00e0leg sincer i sense tenir en compte i amb la deguda sobrietat les demandes que sorgeixen des dels diferents racons del continent? Aquest panell pret\u00e9n crear aquest espai per afrontar des de la seva complexitat i des de les seves ambival\u00e8ncies aquest proc\u00e9s pel qual es replantegen les relacions intersubjectives entre subjectivitats dotades cadascuna de les seves construccions del m\u00f3n. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Creat amb el prop\u00f2sit d’unir les metodologies de les disciplines epistemol\u00f2gica i l’hermen\u00e8utica, a fi que, des del punt de vista de l’exig\u00e8ncia de les regles o normes rellevants, qualsevol investigador aut\u00f2nom i independent pugui interrogar la realitat africana. Si la primera, en el seu desenvolupament, podria ser considerada com una mena de Filosofia de la ci\u00e8ncia o de les ci\u00e8ncies, la segona, conservant el seu primordial sentit etimol\u00f2gic de “hermen\u00e9ia”, tal com ho havia encunyat el c\u00e8lebre estagireta, ens porta la millor interpretaci\u00f3 dels seus objectes.
\n Tractant-se del continent afric\u00e0, com de la resta dels altres continents, cal evitar la precipitaci\u00f3, l’anticipaci\u00f3 o el prejudici, la superficialitat, per baixar com a arque\u00f2legs al fons de les seves caracter\u00edstiques essencials.<\/p>\n","protected":false},"author":407,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3466","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3466","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/407"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3466\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8270,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3466\/revisions\/8270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3466"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3466"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}