El panell presentat versa sobre Migracions: Securititzaci\u00f3 i Necropol\u00edtica, posant el focus en les migracions africanes internacionals a la Frontera Sud, en concret, a la Ruta Atl\u00e0ntica (\u00c0frica Occidental-Can\u00e0ries). Tot i aix\u00f2, es pret\u00e9n construir un espai de di\u00e0leg i de reflexi\u00f3 sobre si el nexe securititzaci\u00f3-necropol\u00edtica es pot aplicar a altres estudis de cas del continent afric\u00e0.<\/p>\n\n
Tal com indicava Mbuyi Kabunda, cap regi\u00f3 ni capa de la societat no est\u00e0 exempta de les migracions, ja que vivim en una \u00e8poca caracteritzada pel trinomi entre desenvolupament, migracions i relacions internacionals. Per la seva banda, el fenomen migratori afric\u00e0 forma part de les desigualtats estructurals que persisteixen al sistema internacional actual. La pres\u00e8ncia de viol\u00e8ncia i conflictes armats, crisis econ\u00f2miques i financeres, models dorganitzaci\u00f3 de les institucions pol\u00edtiques i de lEstat aliens al continent s\u00f3n alguns dels factors que resten estabilitat al continent. El 2006 va tenir lloc un augment dels fluxos migratoris africans cap a les Can\u00e0ries, que va portar el govern central espanyol a implementar el I Pla \u00c0frica (2006-2008), un marc estrat\u00e8gic de la pol\u00edtica exterior que tra\u00e7ava un full de ruta per a les seves relacions amb l’\u00c0frica . Aquest marc estrat\u00e8gic compta actualment amb tres edicions que s’han formulat en moments que corresponen a contextos nacionals i internacionals diferents (2006, 2009 i 2020 respectivament), i les actualitzacions dels quals recullen el testimoni del pla anterior. Si b\u00e9 el I Pla \u00c0frica abordava q\u00fcestions de diferent \u00edndole, ens interessa especialment l’apartat dedicat a regular i ordenar la migraci\u00f3 amb vista a reduir l’aflu\u00e8ncia migrat\u00f2ria africana en situaci\u00f3 irregular a Espanya, emprant mesures com ara el control fronterer, acords bilaterals amb tercers pa\u00efsos i la crida a la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea i altres organitzacions regionals africanes.<\/p>\n\n
Les relacions amb \u00c0frica estan fundades en una visi\u00f3 afropesimista que \u201c(re)construeix discursivament el continent com un escenari on imperen la inestabilitat pol\u00edtica, els conflictes armats, els estats ‘fr\u00e0gils’ o ‘fallits’, les cat\u00e0strofes naturals, les epid\u00e8mies (per exemple, el VIH-SIDA, la mal\u00e0ria o l’ebola), etc.\u201d; (Grup d’Estudis Africans [GEA], 2020). Als Plans es parla sobre les \u201ccauses profundes\u201d que s\u00f3n el brou de cultiu de les migracions, i encara que no s’expliqui qu\u00e8 s’ent\u00e9n per \u201ccauses profundes\u201d, aquestes es tracten com a causes end\u00f2genes dels Estats africans. La conversi\u00f3 de les causes estructurals en causes end\u00f2genes que propicien la mobilitat interregional fa que les iniciatives de cooperaci\u00f3 del govern espanyol es percebin com a actuacions solid\u00e0ries, exercint el paper de soci altruista comprom\u00e8s amb els drets fonamentals de les societats africanes; de la mateixa manera que eximeix les responsabilitats de participaci\u00f3 del govern esmentat en les inestabilitats que travessen el continent.<\/p>\n\n
La veritat \u00e9s que la perspectiva afropesimista esmentada justifica les actituds i intervencions paternalistes, on dirigents estrangers decideixen sobre els assumptes nacionals dels pa\u00efsos africans en detriment de la seva pr\u00f2pia autonomia, interessos i necessitats. A m\u00e9s, les relacions Espanya-\u00c0frica no s’originen des de posicions horitzontals; per contra, es continua amb una jerarquia colonial que situa en una posici\u00f3 privilegiada els pa\u00efsos europeus en detriment dels pa\u00efsos africans. Aix\u00ed doncs, els acords bilaterals i multilaterals que s’hi estableixen busquen l’obtenci\u00f3 de beneficis dels socis del Nord. El principal objectiu que es pret\u00e9n derivar de les xarxes transnacionals \u00e9s el control dels fluxos migratoris, m\u00e9s concretament, la seva interrupci\u00f3 definitiva.<\/p>\n\n
El panell cerca afirmar que la teoria de securititzaci\u00f3, desenvolupada per l’Escola de Copenhaguen, juntament amb el concepte de necropol\u00edtica, encunyat per Achille Mbembe, s\u00f3n eines anal\u00edtiques compatibles entre si que expliquen la posada en marxa de les mesures d’excepcionalitat que controlen la mobilitat (externalitzaci\u00f3 de fronteres i externalitzaci\u00f3 de pol\u00edtiques migrat\u00f2ries), i en darrera inst\u00e0ncia, les formes de mort, de les persones africanes. Tot i que la teoria de securititzaci\u00f3 ha rebut cr\u00edtiques per la seva naturalesa occidental i westfaliana, ens interessa explorar els seus l\u00edmits pel que fa a les migracions africanes cap a les Can\u00e0ries. Aix\u00ed mateix, considerem que seguir la l\u00ednia de pensament de Mbembe a trav\u00e9s de la necropol\u00edtica obre la possibilitat d’abordar les migracions africanes des d’un enfocament hol\u00edstic, entenent que les migracions es produeixen dins de les fronteres de les Can\u00e0ries, i no alienes. Podr\u00edem dir que passa el mateix amb els processos de securititzaci\u00f3, ja que no s’articulen \u00fanicament al territori espanyol sin\u00f3 tamb\u00e9 als pa\u00efsos d’origen, als pa\u00efsos de tr\u00e0nsit ia les rutes de l’Atl\u00e0ntic.<\/p>\n\n
Tot i que els contextos nacionals i internacionals en qu\u00e8 s’han desenvolupat els tres Plans \u00c0frica han estat molt diferents, les migracions africanes es continuen gestionant de la mateixa manera i segons el mateix enfocament utilitzat fa m\u00e9s de quinze anys. Davant la interdepend\u00e8ncia de desenvolupament, migraci\u00f3 i relacions internacionals, el govern espanyol respon mitjan\u00e7ant el trinomi d’afropessimisme, securititzaci\u00f3 i necropol\u00edtica. Si b\u00e9 \u00e9s cert que cada cop s\u00f3n m\u00e9s les investigacions dedicades a cobrir el fenomen de les migracions interafricanes, hi ha una manca d’estudis qualitatius i contextuals. \u00c9s per aix\u00f2 que l’an\u00e0lisi que presentem suposa una innovaci\u00f3 dins de les investigacions dedicades als fen\u00f2mens migratoris interafricans en aterrar la teoria cr\u00edtica de Relacions Internacionals i la teoria postcolonial al territori canari, proposant una lectura hol\u00edstica dels fen\u00f2mens migratoris interafricans.<\/p>\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Actualment ens trobem en un per\u00edode referit com \u201cl’era de les migracions\u201d degut al gran flux de despla\u00e7aments humans que es registren a nivell nacional, regional i internacional. En el cas del continent afric\u00e0, aquest s’ha caracteritzat pel gran dinamisme de fluxos migratoris intracontinentals, i ha superat en xifres el nombre de persones que es dirigeixen cap a altres continents. Tot i aix\u00f2, la configuraci\u00f3 de l’Espai Schengen a Europa va comportar importants restriccions d’acc\u00e9s a estrangers no comunitaris, impedint especialment l’entrada a persones africanes. El desplegament de mitjans per reduir les arribades pel Mar Mediterrani al Sud d’Espanya es va traduir en la consolidaci\u00f3 de la Ruta Atl\u00e0ntica com a via per assolir s\u00f2l europeu, convertint l’arxip\u00e8lag canari a la principal porta d’entrada cap al Nord des del 2006. A partir de llavors, el govern central ha afrontat els episodis de m\u00e9s aflu\u00e8ncia migrat\u00f2ria des d’un enfocament de seguretat, i ha traslladat la q\u00fcesti\u00f3 migrat\u00f2ria a l’agenda de seguretat mitjan\u00e7ant la qual s’ha facilitat la posada en marxa de mesures excepcionals. Obert a estudis de cas del continent afric\u00e0 ens interessa investigar en quina mesura la teoria de la securititzaci\u00f3 desenvolupada per l’Escola de Copenhaguen pot ser una eina d’an\u00e0lisi adequada per a l’estudi de les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries dissenyades en relaci\u00f3 amb el continent afric\u00e0, reflexionant si la teoria de securititzaci\u00f3 pogu\u00e9s dialogar amb el concepte de necropol\u00edtica proposat per Achille Mbembe per explicar les noves formes de pol\u00edtica que constitueixen lorganitzaci\u00f3 de la mort.<\/p>\n","protected":false},"author":83,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3502","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/83"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5574,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3502\/revisions\/5574"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}