El factor g\u00e8nere, amb una pres\u00e8ncia creixent als estudis i les pol\u00edtiques de desenvolupament al sud del S\u00e0hara des dels anys 60s (WID, Women in Development), ha adoptat un rol central a mesura que avan\u00e7a el segle XXI. I no sols en el m\u00f3n del desenvolupament i en la construcci\u00f3 de la societat global, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el pensament decolonial. Si aquest enfocament s’est\u00e0 convertint en un pilar de la cosmovisi\u00f3 global, malgrat la pol\u00e8mica que genera a les societats desenvolupades i malgrat el desinter\u00e8s que sembla suscitar en molts col\u00b7lectius africans, \u00e9s en part perqu\u00e8 es nodreix com un component fonamental del moviment feminista, avui indefugible. Al decolonialisme aflueixen tant la tercera onada (amb la interseccionalitat de les condicions identit\u00e0ries de les diferents dones) com l’anomenada quarta onada (amb el seu activisme i la seva projecci\u00f3 en la lluita jur\u00eddica contra totes les formes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere). Per\u00f2 tamb\u00e9 es retroalimenten, de manera que el decolonialisme \u00e9s una de les influ\u00e8ncies palpables avui dia en el moviment feminista.<\/p>\n\n
Encara que pugui resultar sorprenent, aquesta converg\u00e8ncia no ha condu\u00eft a un aprofundiment generalitzat en la comprensi\u00f3 de les singularitats dels rols i les relacions de g\u00e8nere a l’\u00c0frica, i encara menys a l’activaci\u00f3 dels potencials corresponents. Malgrat el mat\u00eds freq\u00fcent* identitari de la cooperaci\u00f3 feminista i decolonial, l’accent en la circulaci\u00f3 de discursos i en la promoci\u00f3 d’accions es continua posant en general sobre l’individu, en qualitat de subjecte \u00fanic de dret. Aquesta insist\u00e8ncia desdibuixa, quan no invisibilitza, els components col\u00b7lectius de les concepcions i les accions de les dones africanes, per\u00f2 molts estudis apunten que no les desintegra. Potser les pol\u00edtiques i projectes d’apoderament (empowement, autonomisation\u2026) il\u00b7lustrin millor que cap altra aquesta ignor\u00e0ncia de les estructures locals, suposadament darrere del benestar dels n\u00f2duls, els individus, que les armen, que les constitueixen.<\/p>\n\n
A risc de simplificar un quadre molt complex, per\u00f2 per estimular l’optimitzaci\u00f3 del contrast de casos, el panell proposa comparar i interrelacionar les estrat\u00e8gies d’apoderament de dones africanes, habitualment en resposta a pol\u00edtiques estatals o internacionals, amb les formes de poder locals a les que s’insereixen aquestes dones. No es tracta d’escollir, naturalment, per\u00f2 s\u00ed de comprendre la naturalesa i la solidesa de les decisions i de les l\u00ednies de for\u00e7a en qu\u00e8 es basen. Es pot o no explicitar aquest contrast, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil no percebre’l en situacions de recerca o de cooperaci\u00f3 al voltant de l’eix de g\u00e8nere. I la reacci\u00f3 a aquesta multiplicitat suposa desafiaments metodol\u00f2gics, dilemes \u00e8tics i sovint ambival\u00e8ncies, la posada en com\u00fa dels quals vol fomentar el panell. Tant per afinar les interpretacions cient\u00edfiques (sabent que es treballa amb moltes dades qualitatives), com per despullar les implicacions pol\u00edtiques de la investigaci\u00f3 (la necessitat de reconeixement pol\u00edtic dels subjectes de dret col\u00b7lectius, amb les implicacions que t\u00e9 introduir la diversitat a la l\u00ednia de flotaci\u00f3 de lenfocament de drets).<\/p>\n\n
El panell neix de l’experi\u00e8ncia de quatre anys de recerca espec\u00edfica d’un equip del GESA a la Baixa Casamance (Senegal), experi\u00e8ncia diversificada amb un eix \u00fanic, el poder de les dones: sobre la gesti\u00f3 de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a les llars , sobre el poder local, econ\u00f2mic i pol\u00edtic, de les dones, sobre el seu rol en la construcci\u00f3 de la pau\u2026 Des d’aquesta multidimensionalitat ben arrelada localment, els membres de l’equip s’obren a comparacions contextualitzades amb altres parts del continent, amb el bagatge propi i amb les presumpcions mainstream\u2026 L’objectiu \u00e9s crear sinergies i trencar els compartiments estancs entre estudis i viv\u00e8ncies, entre intel\u00b7lectuals activistes i grassroots active women, parafrasejant Amadiume.<\/p>\n\n
Parlem de dones africanes i no de g\u00e8nere, encara que no pretenem excloure de la reflexi\u00f3 ni els homes ni la diversitat d’orientacions sexuals que poden aflorar als estudis. Ho fem, fins i tot sabent la cr\u00edtica d’una Oyewum\u00ed Oyeronk\u00e9, com a punt de partida dels casos a contrastar, mentre que les categories col\u00b7lectives tradu\u00efbles (m\u00e9s o menys fidedignament) com a \u201cdones\u201d tenen una s\u00e8rie de drets i deures col\u00b7lectius f\u00e0cilment distingibles (encara que sempre negociables) en els drets consuetudinaris, en les tradicions, en les cristal\u00b7litzacions socials locals al sud del S\u00e0hara.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A risc de simplificar un quadre molt complex, per\u00f2 per estimular l’optimitzaci\u00f3 del contrast de casos, el panell proposa comparar i interrelacionar les estrat\u00e8gies d’apoderament de dones africanes, habitualment en resposta a pol\u00edtiques estatals o internacionals, amb les formes de poder locals a les que s’insereixen aquestes dones. No es tracta d’escollir, naturalment, per\u00f2 s\u00ed de comprendre la naturalesa i la solidesa de les decisions i de les l\u00ednies de for\u00e7a en qu\u00e8 es basen. Es pot o no explicitar aquest contrast, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil no percebre’l en situacions de recerca o de cooperaci\u00f3 al voltant de l’eix de g\u00e8nere. I la reacci\u00f3 a aquesta multiplicitat suposa desafiaments metodol\u00f2gics, dilemes \u00e8tics i sovint ambival\u00e8ncies, la posada en com\u00fa dels quals vol fomentar el panell. Tant per afinar les interpretacions cient\u00edfiques (sabent que es treballa amb moltes dades qualitatives), com per despullar les implicacions pol\u00edtiques de la investigaci\u00f3 (la necessitat de reconeixement pol\u00edtic dels subjectes de dret col\u00b7lectius, amb les implicacions que t\u00e9 introduir la diversitat a la l\u00ednia de flotaci\u00f3 de lenfocament de drets).<\/p>\n","protected":false},"author":443,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3518","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3518","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/443"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3518\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5014,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3518\/revisions\/5014"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3518"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3518"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}