{"id":3526,"date":"2024-06-12T20:12:21","date_gmt":"2024-06-12T18:12:21","guid":{"rendered":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/panel\/noves-perspectives-historiografiques-sobre-lespai-saharia-medieval-dinamiques-humanes-i-intercanvi-religios-i-intellectual-intraafrica-i-intraislamic-fins-al-s-xi-xvii\/"},"modified":"2024-08-09T15:45:56","modified_gmt":"2024-08-09T13:45:56","slug":"noves-perspectives-historiografiques-sobre-lespai-saharia-medieval-dinamiques-humanes-i-intercanvi-religios-i-intellectual-intraafrica-i-intraislamic-fins-al-s-xi-xvii","status":"publish","type":"panel","link":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/panell\/noves-perspectives-historiografiques-sobre-lespai-saharia-medieval-dinamiques-humanes-i-intercanvi-religios-i-intellectual-intraafrica-i-intraislamic-fins-al-s-xi-xvii\/","title":{"rendered":"28. Noves perspectives historiogr\u00e0fiques sobre l’espai sahari\u00e0 medieval: din\u00e0miques humanes i intercanvi religi\u00f3s i intel\u00b7lectual intraafric\u00e0 i intraisl\u00e0mic fins al s. XI\/XVII"},"content":{"rendered":"\n

Les dues darreres d\u00e8cades han presenciat un canvi de paradigma a l’estudi dels processos d’islamitzaci\u00f3 a l’\u00c0frica occidental a la llum de noves perspectives m\u00e9s cr\u00edtiques i menys etnoc\u00e8ntriques per a l’an\u00e0lisi de l’evid\u00e8ncia textual fins al s. XI\/XVII. Els treballs de Hall (2013), Masonen (2000), Nobili (2020a) i Collet (2022), entre d’altres, han estat decisius a l’hora de desmuntar la visi\u00f3 tradicionalment assentada, tant als estudis \u00e0rabs i isl\u00e0mics com als estudis africans, centrada en la \u201ctrinitat\u201d Gh\u0101na-M\u0101l\u012b-Songhay (Collet 2020). Una visi\u00f3 que responia a l’assumpci\u00f3 de la representaci\u00f3 de la hist\u00f2ria del Sahel que viatgers i ge\u00f2grafs \u00e0rabs medievals, sovint sense coneixement de la regi\u00f3, van anar transmetent-se de manera successiva, i que alhora va ser incorporada en els primers projectes historiogr\u00e0fics del Sahel occidental, a partir de mitjans del s. XI\/XVII. Al contrari dels problemes que planteja l’exigua evid\u00e8ncia textual anterior a la composici\u00f3 dels primers testimonis escrits sobre l’islam a l’\u00c0frica de l’oest, compostos a finals del s. X\/XVI a Tombuct\u00fa (Novo 2024), at\u00e8s el seu car\u00e0cter extern, fragmentari, i el seu punt de vista profundament etnoc\u00e8ntric, l’evid\u00e8ncia material posa clarament de manifest l’exist\u00e8ncia de poblacions islamitzades al Sahel central i occidental almenys a partir del s. VI\/XII (Insoll 2023). L’abs\u00e8ncia de documentaci\u00f3, no obstant, impedeix fins ara con\u00e8ixer m\u00e9s detalladament com es produeixen els processos d’islamitzaci\u00f3 i com sorgeixen les tradicions intel\u00b7lectuals isl\u00e0miques al sud del S\u00e0hara, les primeres obres escrites de les quals s\u00f3n posteriors en, almenys, quatre segles. En aquest sentit, mentre que \u00e9s possible afirmar que a la zona de la corba mitjana del riu N\u00edger hi ha una tradici\u00f3 de jurisprud\u00e8ncia isl\u00e0mica plenament integrada a l’escola jur\u00eddica m\u0101lik\u00ed al s. IX\/XV (Nobili 2020), les hip\u00f2tesis sobre la vinculaci\u00f3 de la difusi\u00f3 del m\u0101likisme al Sahel amb el moviment almor\u00e0vit, molt esteses en \u00e0mbits acad\u00e8mics (Ware 2014, Sanneh 2016, Wright 2023), no resulten prou fonamentades per la impossibilitat tra\u00e7ar les cadenes de transmissi\u00f3 d’aquest corrent jur\u00eddic a la zona. De la mateixa manera, l’evid\u00e8ncia textual disponible fins ara no permet aprofundir en la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica i temporal, ni en les caracter\u00edstiques de l’arribada de l’islam a la regi\u00f3 a partir del s. III\/VIII, en temps de l’entitat (o entitats) pol\u00edtica coneguda com a Gh\u0101na, la localitzaci\u00f3 de la qual continua sent objecte de debat (Gestrich 2019). Tampoc \u00e9s possible a trav\u00e9s de les fonts \u00e0rabs con\u00e8ixer en profunditat com va tenir lloc el sorgiment de la tradici\u00f3 intel\u00b7lectual del m\u0101likisme saheli\u00e0, possiblement durant el per\u00edode d’apogeu de l’imperi o sultanat de M\u0101l\u012b, ni tampoc les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es va desenvolupar l’ib\u0101\u1e0disme a la regi\u00f3 (Lewicki 1971, Prevost 2008).Aquest panell planteja una s\u00e8rie d’interrogants sobre els processos d’intercanvi entre la riba nord i la riba sud del S\u00e0hara a l’\u00e8poca medieval, amb un inter\u00e8s especial en els grups humans que els protagonitzen i les tradicions religioses i intel\u00b7lectuals en qu\u00e8 s’inscriuen. L’objectiu principal consisteix a identificar noves estrat\u00e8gies historiogr\u00e0fiques que permetin aprofundir en el coneixement de la g\u00e8nesi de la tradici\u00f3 isl\u00e0mica al Sahel central i occidental, superant els models constru\u00efts sobre la interpretaci\u00f3 poc cr\u00edtica de l’evid\u00e8ncia textual coneguda i els apriorismes de l’africanisme colonial franc\u00e8s .– En concret, seguint els passos de Collet (2022) i Ware (2023) en la seva revelaci\u00f3 de fonts desconegudes per a l’estudi del Sahel medieval, aquest panell pret\u00e9n revisar la literatura biogr\u00e0fica i jur\u00eddica de l’ib\u0101\u1e0disme i del m\u0101likisme magribins a la recerca de possibles empremtes de la pres\u00e8ncia d?estudiosos de les ci\u00e8ncies isl\u00e0miques d?origen saheli\u00e0 entre els ss. III\/VIII i XI\/XVII.– De la mateixa manera, i davant de l’abs\u00e8ncia d’evid\u00e8ncia textual saheliana amb anterioritat al s. XI\/XVII, aquest panell cerca reflexionar sobre l’oralitat com a vehicle de transmissi\u00f3 del coneixement de l’islam i la jurisprud\u00e8ncia isl\u00e0mica a l’\u00c0frica occidental, com tamb\u00e9 sobre les causes de la irrupci\u00f3 d’una cultura manuscrita molt abundant a partir d’aquell moment.– A m\u00e9s d’aix\u00f2, resulta imprescindible incorporar tamb\u00e9 l’an\u00e0lisi de l’evid\u00e8ncia material i de les condicions climatol\u00f2giques en qu\u00e8 es desenvolupa el poblament dels espais sahara-sahelians, a la l\u00ednia de Webb (1994), amb l’objectiu de comprendre millor les implicacions dels diferents processos de dessecaci\u00f3 i humidificaci\u00f3 en els per\u00edodes tard-antic i medieval sobre les din\u00e0miques d’intercanvi dels grups humans que s’instal\u00b7len o es desplacen a les dues ribes del S\u00e0hara.Aquest panell forma part de les activitats del projecte R+D \u201cTr\u00e0nsits i migracions al nord d’\u00c0frica: an\u00e0lisi diacr\u00f2nica de la poblaci\u00f3 i el seu entorn (DIANA)\u201d, projecte que s’integra al coordinat MAGNA II (Coord. M. \u00c1 . Manzano) \u201cTr\u00e0nsits i transformacions en l’espai i la poblaci\u00f3 magribines\u201d, MICIN\/AEI\/10.13039\/501100011033 i FEDER Una manera de fer Europa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest panell planteja una s\u00e8rie d’interrogants sobre els processos d’intercanvi transsahari\u00e0 a l’\u00e8poca medieval, amb un inter\u00e8s especial en els grups humans que els protagonitzen i les tradicions religioses i intel\u00b7lectuals en qu\u00e8 s’inscriuen. L’objectiu principal consisteix a identificar noves estrat\u00e8gies historiogr\u00e0fiques per aprofundir en el coneixement de la g\u00e8nesi de la tradici\u00f3 isl\u00e0mica al Sahel central i occidental, superant els models constru\u00efts sobre la interpretaci\u00f3 poc cr\u00edtica de l’evid\u00e8ncia textual coneguda i els apriorismes de l’africanisme colonial franc\u00e8s. En concret, aquest panell pret\u00e9n revisar la literatura biogr\u00e0fica i jur\u00eddica magribina a la recerca d’empremtes de la pres\u00e8ncia al nord d’\u00c0frica d’estudiosos musulmans d’origen saheli\u00e0 entre els ss. III\/VIII i XI\/XVII. De la mateixa manera, i davant de l’abs\u00e8ncia d’evid\u00e8ncia textual saheliana abans del s. XI\/XVII, aquest panell cerca reflexionar sobre l’oralitat com a vehicle de transmissi\u00f3 del coneixement de l’islam i la jurisprud\u00e8ncia isl\u00e0mica a l’\u00c0frica occidental, com tamb\u00e9 sobre les causes de la irrupci\u00f3 d’una cultura manuscrita molt abundant a partir d’aquell moment. A m\u00e9s d’aix\u00f2, el panell proposa analitzar l’evid\u00e8ncia material i de les condicions climatol\u00f2giques en qu\u00e8 es desenvolupa el poblament dels espais sahara-sahelians, amb l’objectiu de comprendre millor les implicacions dels diferents processos de dessecaci\u00f3 i humidificaci\u00f3 en els per\u00edodes tard\u00e0- antic i medieval sobre les din\u00e0miques d’intercanvi dels grups humans que s’instal\u00b7len o es desplacen a les dues ribes del S\u00e0hara.<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":2673,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3526","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3526","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3526\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5585,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3526\/revisions\/5585"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3526"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3526"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}