Despr\u00e9s de les darreres eleccions el mar\u00e7 del 2024, totes les mirades estan dipositades en el nou context tant a la regi\u00f3 de Casamance en particular com per a tot el Senegal en general. Durant els \u00faltims anys, i despr\u00e9s de les llargues protestes per la detenci\u00f3 del l\u00edder Ousman Sonko, les idees del partit vencedor de les eleccions senegaleses van calar fons a bona part de la poblaci\u00f3 de Casamance, molt especialment entre la joventut, despertant noves esperances a la regi\u00f3 , on les iniciatives (econ\u00f2miques, socials, art\u00edstiques\u2026) de les comunitats locals s\u00f3n inesgotables: des del projecte de reconeixement de la denominaci\u00f3 d’origen del Maad presentat a l’OMPI fins a les trobades internacionals d’Arts de Ziguinchor, passant per les diferents iniciatives de ecoturisme, per citar-ne unes poques. Paral\u00b7lelament, la regi\u00f3 acumula situacions complexes des de fa anys: el tr\u00e0nsit de fustes nobles a zones de frontera (Ba et al. 2021), la lluita de diversos col\u00b7lectius per impedir l’explotaci\u00f3 de zirc\u00f3 a Kabadjo i Niafourang (al nord-oest de Bignona) (Descroix i Marut, 2019; Diatta, 2020), l’esgotament dels bancs de peixos per la sobreexplotaci\u00f3 de les grans empreses europees, la salinitzaci\u00f3 progressiva dels camps d’arr\u00f2s per la pujada del nivell del mar (Marut, 2015)\u2026 Tot aix\u00f2 sense oblidar les iniciatives de diversos joves per endinsar-se a l’oce\u00e0 i intentar trobar una vida millor a Europa\u2026 I sense oblidar tampoc les tensions irresoltes entre el govern i l’associaci\u00f3 de v\u00edctimes del naufragi de Le Joola, m\u00e9s de vint anys despr\u00e9s. A nivell pol\u00edtic, l’MFDC i el govern senegal\u00e8s van signar un nou acord de pau l’agost del 2022 que va permetre consolidar una certa calma en diversos racons de Casamance. Tot i aix\u00f2, la pau definitiva no ha arribat a la zona -com ha passat hist\u00f2ricament en altres acords de pau- i en alguns llocs els enfrontaments armats continuen, sense oblidar l’efecte dels esclats de mines antipersona que continuen provocant v\u00edctimes tant entre els civils com entre els militars (sense anar m\u00e9s lluny va esclatar una a finals del 2023 no lluny de Sindian, al nord de Bignona, provocant la mort de 4 soldats) (Di\u00e9dhiou, 2021; Gomes, 2021; Serna, 2021; Mendy et al, 2021 ;Thior et al. A m\u00e9s, en els darrers anys ha continuat la repressi\u00f3 i empresonament de diverses persones acusades sense proves de pert\u00e0nyer a l’MFDC (Diatta, 2020; Tom\u00e0s). Tot plegat continua provocant recurrentment l’exili de nombroses persones als pa\u00efsos ve\u00efns de G\u00e0mbia i Guinea Bissau (Zanker, 2018; Gomes, 2019). Aquesta evoluci\u00f3 del conflicte ve acompanyada per l’aparici\u00f3, durant els darrers anys, d’estudis sobre la mem\u00f2ria dels primers temps de conflicte, que les generacions m\u00e9s joves no van con\u00e8ixer (Bass\u00e8ne, 2015; Garc\u00eda Bosque, 2023). En aquest context, les associacions aut\u00f2ctones -sobretot de dones-, les autoritats tradicionals, l\u00edders religiosos, les organitzacions no governamentals, etc, continuen treballant de diverses maneres per a una instal\u00b7laci\u00f3 definitiva de la pau, sempre fent front a reptes molt complexos (Niang , 2021; Rudolf, 2021; Tom\u00e0s, 2021). Tot aix\u00f2, a m\u00e9s, acompanyat de nous esdeveniments en context fronterer. Per exemple, a terres joola de Guinea Bissau va ser presentat fa pocs mesos el nou rei de Kerouhey (o Caroai), que obre la possibilitat d’una consolidaci\u00f3 de la pau a la zona de frontera a prop d’Oussouye -on el rei Sibilumbay, aix\u00ed com la reina Alise Oumoy, continuen treballant activament per la pau en contacte amb altres autoritats tradicionals. En definitiva, aquest panell, en la l\u00ednia de trobades sobre Casamance en altres esdeveniments acad\u00e8mics (com el que va tenir lloc, per exemple a l’Iscte-IUL de Lisboa, el febrer del 2019), pret\u00e9n unir les diferents investigacions concloses recentment i en curs aix\u00ed com propostes de projectes de recerca futurs en relaci\u00f3 a la situaci\u00f3 sociopol\u00edtica de Casamance amb la idea de presentar un estat de la q\u00fcesti\u00f3 multidisciplinar sobre la zona al m\u00f3n ib\u00e8ric (des de l’antropologia, la hist\u00f2ria, la geografia, les relacions internacionals, la economia, etc.).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Despr\u00e9s de les darreres eleccions el mar\u00e7 del 2024, totes les mirades estan dipositades en el nou context tant a la regi\u00f3 de Casamance en particular com per a tot el Senegal en general. Durant els \u00faltims anys, i despr\u00e9s de les llargues protestes per la detenci\u00f3 del l\u00edder Ousman Sonko, les idees del partit vencedor de les eleccions senegaleses van calar fons a bona part de la poblaci\u00f3 de Casamance, molt especialment entre la joventut, despertant noves esperances en aquesta din\u00e0mica regi\u00f3 que, malgrat uns nous acords de pau el 2022, continua buscant la pau definitiva. Aquest panell, a la l\u00ednia de trobades sobre Casamance en altres esdeveniments acad\u00e8mics (com el que va tenir lloc, per exemple a l’Iscte-IUL de Lisboa, el febrer del 2019), pret\u00e9n unir les diferents investigacions concloses recentment i en curs aix\u00ed com propostes de projectes de recerca futurs en relaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 sociopol\u00edtica de Casamance amb la idea de presentar un estat de la q\u00fcesti\u00f3 multidisciplinar sobre la zona al m\u00f3n ib\u00e8ric (des de l’antropologia, la hist\u00f2ria, la geografia, les relacions internacionals, l’economia, etc.) .).<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3534","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3534","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/406"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3534\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5738,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3534\/revisions\/5738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3534"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3534"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}