Des de les universitats europees i espanyoles es fomenta cada cop m\u00e9s la internacionalitzaci\u00f3 com a forma de donar resposta als desafiaments d’un m\u00f3n cada cop m\u00e9s globalitzat (Fundaci\u00f3 CYD, 2023). Mentrestant, els vincles i les connexions amb universitats africanes romanen invisibilitzats o no tenen suport suficient per a la seva concreci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s degut a la for\u00e7a amb qu\u00e8 encara operen al continent certes l\u00f2giques colonials, les quals, de la m\u00e0 de l’extractivisme acad\u00e8mic que opera en els discursos d’obertura cap a Occident i els seus suposats beneficis, intensifiquen els mecanismes de control sobre els cossos i coneixements no occidentals. Com pensar el \u201cdilema decolonial\u201d en aquest context? Aquest panell pret\u00e9n explorar aquesta pregunta assumint el lloc que podria jugar l’arxip\u00e8lag canari per visibilitzar la diversitat de maneres de pensar, con\u00e8ixer i fer que es poden englobar sota la perspectiva descolonial.<\/p>\n\n
Busquem allunyar-nos de discursos hegem\u00f2nics -com el de la internacionalitzaci\u00f3 o el de la innovaci\u00f3 educativa- per dialogar amb feines que reflexionin cr\u00edticament sobre l’impacte d’aquests dispositius de saber i poder sobre cossos i territoris que han experimentat les viol\u00e8ncies inherents a les guerres de conquesta , l’epistemicidi, l’esclavitud i el colonialisme en el passat i, actualment, les viol\u00e8ncies generades pel neocolonialisme i l’extractivisme econ\u00f2mic a qu\u00e8 condueixen models agroindustrials i tur\u00edstics insostenibles, a m\u00e9s, de modalitats recents d’extractivisme epist\u00e8mic. En definitiva, parlem d’espais que es poden ajustar a la noci\u00f3 de colonialitat del poder (Quijano, 2000).<\/p>\n\n
La colonialitat, tal com ha estat pensada per An\u00edbal Quijano, planteja la idea que la ra\u00e7a es converteix en el patr\u00f3 principal de poder global a partir de l’expansi\u00f3 moderna europea. Per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 en compte la \u201cmulti-insersi\u00f3\u201d del marcador amb categories com la classe, el sexe i el coneixement (Quijano, 2014). Aquest marc d’an\u00e0lisi ha estat ampliat per autors com Walter Mignolo amb el seu \u00e8mfasi en la necessitat d’articular un \u201cconeixement altre\u201d que propici\u00ef la desoccidentalitzaci\u00f3 i la descolonitzaci\u00f3 del coneixement (Mignolo, 2015). Alhora, fem nostra la cr\u00edtica que Ram\u00f3n Grosfoguel estableix a l’epistemologia occidental i la seva proposta transdisciplinar per articular una visi\u00f3 de m\u00f3n basada en la \u201cpluriversalitat\u201d (Grosfoguel, 2022), amb la qual segueix el cam\u00ed plantejat pr\u00e8viament per Enrique Dussel i la seva idea de \u201ctransmodernitat\u201d (1994). Considerem igualment imprescindibles les aportacions que des del feminisme autores com Mar\u00eda Lugones (2008), Rita Segato (2013) i Ochy Curiel (2021) han aportat a aquesta discussi\u00f3 sobre l’abast de la colonialitat.<\/p>\n\n
Al continent afric\u00e0 la cr\u00edtica al predomini del component occidental en la gesti\u00f3 de la difer\u00e8ncia no \u00e9s una cosa nova. Destacats intel\u00b7lectuals com Frantz Fanon (1967); Kwame Nkrumah (1965); Chinweizu (1987); Ngugi wa Thiong’o (1986) ja van problematitzar aquesta q\u00fcesti\u00f3 en els seus treballs respectius. No obstant aix\u00f2, a les universitats europees s\u00f3n escassos els programes educatius que inclouen les seves idees i prenen com a refer\u00e8ncies formes de producci\u00f3 de coneixements no euroc\u00e8ntriques. Mentrestant, estem assistint al sorgiment d’un inter\u00e8s renovat en la producci\u00f3 de coneixements que responen a altres genealogies. Aix\u00ed ho testifiquen investigadors com el zimbabu\u00e8s Ndlovu-Gatsheni (2015, 2018) en el seu esfor\u00e7 per fer visibles les epistemologies del Sud Global.<\/p>\n\n
En aquest entramat, les Illes Can\u00e0ries destaquen per ser un territori altament complex, per\u00f2 tamb\u00e9 potencialment transformador. L’arxip\u00e8lag funge com a \u201cfrontera imperial\u201d (Gil Hern\u00e1ndez, 2022), at\u00e8s que aquest constitueix un territori administrativament europeu que se situa, tanmateix, al nord-occident d’\u00c0frica. Per aquesta ra\u00f3, la realitat can\u00e0ria comparteix algunes de les problem\u00e0tiques que afecten el continent, com els elevats nivells de depend\u00e8ncia pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica de l’exterior, el risc creixent de patir els efectes m\u00e9s severs del canvi clim\u00e0tic o la pres\u00e8ncia estrat\u00e8gica de diferents pot\u00e8ncies a terra amb fins securitaris.<\/p>\n\n
Des dels principals espais de poder de les Illes, del conjunt de l’estat espanyol i de la Uni\u00f3 Europea s’aborda aquesta complexitat recorrent tot tipus d’eufemismes. La seva finalitat \u00e9s eludir el problem\u00e0tic encaix que t\u00e9 les Can\u00e0ries tant en la seva realitat geogr\u00e0fica immediata com en l’arquitectura institucional en qu\u00e8 s’insereix a trav\u00e9s del reconeixement del seu \u201cfet diferencial\u201d, la seva vocaci\u00f3 \u201catl\u00e0ntica\u201d o \u201ctricontinental\u201d i, tamb\u00e9, la seva \u201cultraperifericitat\u201d (Gil Hern\u00e1ndez; Fern\u00e1ndez Hern\u00e1ndez i Zelaya \u00c1lvarez, 2023). El nostre inter\u00e8s, per\u00f2, \u00e9s transcendir la tensi\u00f3 d’aquest tipus de discursos encobridors per fer possible l’emerg\u00e8ncia d’espais de trobada, producci\u00f3 i contestaci\u00f3 que explorin altres formes de coneixement i d’estar al m\u00f3n. Aquesta \u00e9s la perspectiva que fem servir per explorar les relacions socials entre cossos i territoris que acompanyen les iniciatives pol\u00edtiques i culturals obstinades a repensar el futur del m\u00f3n des de la diversitat d’horitz\u00f3s que ofereix el continent afric\u00e0.<\/p>\n\n
Quan plantegem aquesta discussi\u00f3 des de les Can\u00e0ries som conscients que per a certs grups socials, com a dones, migrants del Sud Global, masses de poblaci\u00f3 empobrides i explotades, aquestes relacions estan marcades per formes de representaci\u00f3 que els mostren generalment com a v\u00edctimes per\u00f2 mai com a persones capaces de aportar coneixement i valor des de les pr\u00f2pies realitats (Zelaya, 2023). Aix\u00ed, encara que de vegades aquestes siguin cridades des de l’\u00e0mbit acad\u00e8mic per donar \u201ctestimonis\u201d de les seves viv\u00e8ncies, poques vegades s\u00f3n tinguts en compte com a subjectes amb veritable capacitat d’incidir en la seva realitat, complint-hi el rol intel\u00b7lectual d’expertes.<\/p>\n\n
En resum, aquest panell convida els qui estan pensant, investigant i treballant en el teixit social canari -ens referim a persones residents nascudes a les illes i al continent afric\u00e0- a compartir la seva visi\u00f3 cr\u00edtica sobre el funcionament de les seves institucions, associacions culturals i col\u00b7lectius pol\u00edtics. Fem una crida a totes aquestes persones a presentar treballs acad\u00e8mics, literaris, performatius, audiovisuals, etc. que intentin donar respostes que no eludeixin el dilema decolonial que travessa la realitat de les Illes Can\u00e0ries; respostes que afrontin la complexitat que descriu la seva ubicaci\u00f3 africana, aix\u00ed com la capacitat per engendrar transformacions, aprenentatges i experi\u00e8ncies que ens ajudin a imaginar un altre m\u00f3n possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des de les universitats europees i espanyoles es fomenta cada cop m\u00e9s la internacionalitzaci\u00f3 com a forma de donar resposta als desafiaments d’un m\u00f3n cada cop m\u00e9s globalitzat (Fundaci\u00f3 CYD, 2023). Mentrestant, els vincles i les connexions amb universitats africanes romanen invisibilitzats o no tenen suport suficient per a la seva concreci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s degut a la for\u00e7a amb qu\u00e8 encara operen al continent certes l\u00f2giques colonials, les quals, de la m\u00e0 de l’extractivisme acad\u00e8mic que opera en els discursos d’obertura cap a Occident i els seus suposats beneficis, intensifiquen els mecanismes de control sobre els cossos i coneixements no occidentals. Com pensar el \u201cdilema decolonial\u201d en aquest context? Aquest panell pret\u00e9n explorar aquesta pregunta assumint el lloc que podria jugar l’arxip\u00e8lag canari per visibilitzar la diversitat de maneres de pensar, con\u00e8ixer i fer que es poden englobar sota la perspectiva descolonial. Per aix\u00f2 convidem els qui estan pensant, investigant i treballant en el teixit social canari -ens referim a persones residents nascudes a les illes i al continent afric\u00e0- a compartir la seva visi\u00f3 cr\u00edtica sobre el funcionament de les seves institucions, associacions culturals i col\u00b7lectius pol\u00edtics. Fem una crida a totes aquestes persones a presentar treballs acad\u00e8mics, literaris, performatius, audiovisuals, etc. que intentin donar respostes que no eludeixin el dilema decolonial que travessa la realitat de les Illes Can\u00e0ries; respostes que afrontin la complexitat que descriu la seva ubicaci\u00f3 africana, aix\u00ed com la capacitat per engendrar transformacions, aprenentatges i experi\u00e8ncies que ens ajudin a imaginar un altre m\u00f3n possible.<\/p>\n","protected":false},"author":58,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3546","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/58"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6709,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3546\/revisions\/6709"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}