Aquest panell proposa una exploraci\u00f3 dels imaginaris africans i afrodescendents a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica als segles XX i XXI que s’expressen en la literatura i altres arts (cinema, m\u00fasica, dansa, arts pl\u00e0stiques, fotografia, etc.) en les lleng\u00fces de tots dos pa\u00efsos. Indagarem les obres d’escriptors i artistes que treballen a partir de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, i que se situen conscientment en aquest lloc com a punt de partida o d’arribada, tenint com a tel\u00f3 de fons la relaci\u00f3 amb l’\u00c0frica. Tant a Espanya com a Portugal es poden distingir diferents grups d’escriptors i artistes amb aquestes caracter\u00edstiques: s\u00f3n o persones en situaci\u00f3 d’immigraci\u00f3 permanent (o temporal), o persones nascudes a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, d’ascend\u00e8ncia africana, moltes vegades amb vincles als espais de llengua espanyola (Guinea Equatorial) i portuguesa (Angola, Cap Verd, Guinea-Bissau, Mo\u00e7ambic i S\u00e3o Tom\u00e9 i Pr\u00edncipe), per\u00f2 tamb\u00e9 amb altres territoris i lleng\u00fces al continent afric\u00e0.<\/p>\n\n
Ens preguntem quin \u00e9s el lloc de pertinen\u00e7a, la p\u00e0tria imaginada d’aquests escriptors i artistes? A Espanya, la periodista Luc\u00eda Mbom\u00edo explicava a la seva columna inaugural ‘Barrionalismes’ d’El Pa\u00eds que \u00e9s Alcorc\u00f3n, el seu barri de Madrid, \u00fanic lloc on s’ha sentit ‘a casa’ i on se’l reconeix com a ‘pr\u00f2pia’ del ve\u00efnat davant la insistent negaci\u00f3 de la seva identitat espanyola pel seu perfil racial (Mbom\u00edo Rubio 2018). La mateixa opini\u00f3 mostraven els joves ‘cabobercians’, que responien sense dubtar que ‘de Bembibre’, un poble del Bierzo, el lloc que els identificava com els fills dels capverdians que van anar a treballar a les mines de Lle\u00f3 (Cebrones 2018). A Portugal, l’escriptora d’ascend\u00e8ncia lusit\u00e0-angolana Yara Nakahanda Monteiro afirma \u201ceu sou d’onde estou\u201d, demostrant una flexibilitat i adaptabilitat a les circumst\u00e0ncies de la vida (entrevista de Wieser 2021 i 2024). Altres s’inscriuen en espais m\u00e9s eteris, dif\u00edcilment reductibles a un territori a l’\u00fas, com la negritud i el hip-hop (Frank T, entrevista de Mbom\u00edo Rubio 2017) o altres estils musicals com el kuduro i la kizomba (Kalaf Epalanga, entrevista de Wieser 2021). Un barri, un poble o una comunitat imaginada.<\/p>\n\n
En tots els casos s\u00f3n espais definits per la seva relaci\u00f3 amb l’\u00c0frica, i aquesta relaci\u00f3 est\u00e0 impregnada d’una varietat de sentiments diferents, des de la nost\u00e0lgia, el dolor i el dol fins a la identificaci\u00f3, l’orgull i l’exaltaci\u00f3. Aix\u00ed, ens preguntem tamb\u00e9, quina \u00e9s la relaci\u00f3 dels creadors africans i afrodescendents residents a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica amb \u00c0frica? A trav\u00e9s de quines empremtes, records, relats orals, can\u00e7ons o ritmes, torna la idea d’\u00c0frica al present? En aquest panell, ens agradaria establir un di\u00e0leg entre la producci\u00f3 africana de llengua portuguesa i de llengua espanyola a trav\u00e9s de la reflexi\u00f3 sobre produccions liter\u00e0ries i art\u00edstiques que explorin la construcci\u00f3 de llocs de pertinen\u00e7a a la seva din\u00e0mica entre la hist\u00f2ria, la mem\u00f2ria i la ficci\u00f3 . En aquest cam\u00ed, seran tamb\u00e9 benvingudes propostes que discuteixin la pertin\u00e8ncia de l’\u00fas de termes com a afrodescend\u00e8ncia, di\u00e0spora, migraci\u00f3 i exili.<\/p>\n\n
Mentre que a Portugal l’estudi de les literatures africanes de llengua portuguesa va ser institucionalitzat el 1975 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Revoluci\u00f3 dels Clavells i per aix\u00f2 compta ja amb una tradici\u00f3 acad\u00e8mica for\u00e7a consolidada amb grans especialistes destacats, el camp d’estudi de les literatures africanes a Espanya \u00e9s m\u00e9s recent. Tot i aix\u00f2, la literatura d’afrodescendents i la literatura d’africans immigrats \u00e9s un fenomen recent a tota la Pen\u00ednsula. En els darrers anys s’han publicat estudis pioners sobre aquestes creacions liter\u00e0ries i art\u00edstiques tant a Portugal (Mata i \u00c9vora 2021, Wieser 2021 i 2024, Khan i Sousa 2023) com a Espanya (Miampika i Arroyo 2010; Miampika 2015; Angone 2; 2018, Ab\u00e9 Pans 2019; Borst 2021; Bernechea 2022; ; Borst, Neu-Wendel, i Tauchnitz 2023). Amb aquesta aproximaci\u00f3 esperem fer una contribuci\u00f3 valuosa per a l’ampliaci\u00f3 i aprofundiment en aquest camp de coneixement interdisciplinari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest panell proposa una exploraci\u00f3 dels vincles i imaginaris relacionats amb el continent afric\u00e0 als segles XX i XXI per part d’afrodescendents i africans que se situen des de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. En el cas de la literatura i d’altres arts, les elaboracions al voltant de la hist\u00f2ria, la mem\u00f2ria i la imaginaci\u00f3 s\u00f3n crucials. Convidem amb aquesta proposta a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre els termes en circulaci\u00f3, els estudis de cas en els \u00e0mbits portugu\u00e8s o espanyol, aix\u00ed com les perspectives comparades a la literatura i les arts.<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3552","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5609,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3552\/revisions\/5609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}