Els processos de descolonitzaci\u00f3 que es van succeir al continent afric\u00e0 a partir de la segona meitat del segle XX, a m\u00e9s d’implicar l’autodeterminaci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica dels nous Estats independents, van comportar la necessitat ideol\u00f2gica i emocional de crear noves identitats i representacions que simbolitzessin la alliberament total i complet dels territoris davant dels antics poders colonials. Es tractava, en definitiva, de complementar (i completar) la llibertat pol\u00edtica amb una \u201cdescolonitzaci\u00f3 de la ment\u201d (Marschall 2008: 347).<\/p>\n\n
Sota aquestes premisses es va produir un proc\u00e9s generalitzat de remoci\u00f3 i destrucci\u00f3 de la iconografia colonial i de la substituci\u00f3 per nous elements de representaci\u00f3 i reivindicaci\u00f3 nacional. Aix\u00ed, a mesura que es multiplicaven les independ\u00e8ncies, es retiraven est\u00e0tues, es reanomenaven carrers, ciutats i, fins i tot, els mateixos pa\u00efsos. No obstant aix\u00f2, malgrat la seva associaci\u00f3 a records dolorosos del r\u00e8gim anterior, algunes infraestructures i objectes colonials constitu\u00efen un actiu funcional massa valu\u00f3s per ser desmantellat. Per aix\u00f2 van ser reapropiats per a les finalitats del nou ordre pol\u00edtic (Marschall 2008: 351).<\/p>\n\n
El reconeixement d’aquest patrimoni (pos)colonial suscita avui, m\u00e9s de 75 anys despr\u00e9s que a l’\u00c0frica s’inici\u00e9s el proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3 generalitzada, un inter\u00e8s creixent. Tot i aix\u00f2, encara que el tema comen\u00e7a a ser conscientment abordat pels diferents Estats, les iniciatives poques vegades transcendeixen l’esfera de la intenci\u00f3 (Sinou 2005: 17). Aix\u00f2 \u00e9s degut, en gran mesura, al fet que persisteix actualment una dificultat per recon\u00e8ixer i exaltar aquells objectes i edificis que durant molt de temps han representat l’explotaci\u00f3 i l’opressi\u00f3 d’un poder \u201cestranger\u201d sobre un altre territori. La hist\u00f2ria dels colons i les empremtes materials de la seva pres\u00e8ncia i de la seva cultura no s\u00f3n encara avui pac\u00edficament assumits com una her\u00e8ncia end\u00f2gena a conservar i preservar. M\u00e9s concretament, per a alguns ciutadans postcolonials, salvaguardar aquest patrimoni constitueix una forma de rehabilitaci\u00f3 del colonialisme (Sinou 2005: 14-15); un recordatori agut “del vell ordre mundial basat en la superioritat i l’estratificaci\u00f3 humana” (Ben-Hamouche 2020: 58). Per aix\u00f2, la seva conservaci\u00f3 \u00e9s contemplada com una cosa innecess\u00e0ria en simbolitzar una realitat que es pret\u00e9n deixar enrere (Carrilho 2010).<\/p>\n\n
A aquesta percepci\u00f3 s’hi afegeix la de l’externalitat d’aquest llegat, sovint considerat com el patrimoni dels \u201caltres\u201d. Una creen\u00e7a instaurada per la pr\u00f2pia propaganda colonial que va insistir de tal manera a deixar clar a les comunitats locals que el que hi havien constru\u00eft no els pertanyia que, ara, les poblacions segueixen creient que aquests objectes concerneixen altres persones que no coneixen (Pwiti i (Ndoro 1999: 153).<\/p>\n\n
En aquest marc, la q\u00fcesti\u00f3 que aqu\u00ed es planteja \u00e9s com promoure el reconeixement patrimonial d’aquells b\u00e9ns la genealogia dels quals est\u00e0 vinculada als processos d’ocupaci\u00f3 colonial europea a l’\u00c0frica? Davant d’aquesta pregunta, sorgeix una altra pregunta clau: com encaixa l’her\u00e8ncia (pos)colonial africana en all\u00f2 que Laurajane Smith anomena el \u201cdiscurs autoritzat del patrimoni\u201d que ha estat internacionalitzat per organitzacions del patrimoni mundial com la UNESCO, l’ICCROM i l’ICOMOS? Un discurs que, des de la idea d’all\u00f2 \u201cuniversal\u201d i \u201cexcepcional\u201d, privilegia est\u00e0ndards occidentals en centrar-se en all\u00f2 art\u00edstic i all\u00f2 hist\u00f2ric, all\u00f2 monumental i all\u00f2 tangible (Smith 2006).<\/p>\n\n
Com observat a la Trobada sobre el Patrimoni Compartit d’\u00c0frica, en el cas del llegat constru\u00eft del continent, els seus valors art\u00edstics i d’antiguitat adquireixen una import\u00e0ncia menor en relaci\u00f3 amb els significats socials i culturals que s’expressen m\u00e9s enll\u00e0 de la seva pres\u00e8ncia f\u00edsica i material ( Enders 2016: 51). Aix\u00f2 \u00e9s degut als intensos processos de negociaci\u00f3 i renegociaci\u00f3 sociocultural que va suposar la transici\u00f3 des del colonialisme a la independ\u00e8ncia. Uns processos en qu\u00e8, paradoxalment, i com es refereix Bernard Toulier, les antigues poblacions \u201ccolonitzades\u201d s’han vist obligats a apropiar-se d’una cultura \u201cex\u00f2gena\u201d, la dels \u201ccolonitzadors\u201d (Toulier 2005: 23) i, en fer-ho, han adaptat, transformat i intercanviat el contingut sem\u00e0ntic de molts d’aquests artefactes d’acord amb l’evoluci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies socioculturals pr\u00f2pies (Marschall 2008: 350). \u00c9s el cas, per exemple, de l’Hot\u00eal de Ville, avui Hot\u00eal du District, a Abidjan (Costa d’Ivori), que, de simbolitzar l’expansi\u00f3 de l’imperialisme colonial franc\u00e8s, va canviar de significat quan va servir de tel\u00f3 de fons per a la declaraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia del pa\u00eds el 1960 (Herz et al. 2015: 310).<\/p>\n\n
D’aquesta manera, la identificaci\u00f3 del patrimoni cultural (pos)colonial al continent afric\u00e0 planteja dues q\u00fcestions fonamentals. En primer lloc, la necessitat de dur a terme una reflexi\u00f3 te\u00f2rica global sobre el discurs patrimonial per ampliar les definicions formades al m\u00f3n occidental i determinar els tipus de valors que es projecten sobre el patrimoni cultural d’\u00c0frica o, dit altrament, la necessitat d’\u201cafricanitzar\u201d la noci\u00f3 del patrimoni cultural. D’altra banda, la conveni\u00e8ncia de discutir el sentit de pertinen\u00e7a d’aquest llegat per delimitar els dispositius de gesti\u00f3 i de preservaci\u00f3 m\u00e9s convenients a les seves especificitats. En definitiva, el reconeixement patrimonial d’aquells b\u00e9ns la genealogia dels quals es vincula als processos de colonitzaci\u00f3 \u2013aquest llegat inc\u00f2mode, extern i conflictiu\u2013 passa per respondre dues preguntes clau: qu\u00e8 \u00e9s o qu\u00e8 significa aquest patrimoni ia qui pertany?<\/p>\n\n
Partint d’aquesta reflexi\u00f3, aquesta sessi\u00f3 pret\u00e9n discutir noves aproximacions al patrimoni (pos)colonial d’\u00c0frica. El que es busca \u00e9s revelar alternatives decolonials al \u201cdiscurs autoritzat del patrimoni\u201d mitjan\u00e7ant valors i relats espec\u00edfics del context sociocultural afric\u00e0 i posant el focus en nous actors, epistemologies, narratives i fenomenologies. En aquest marc, s\u00f3n particularment benvingudes les comunicacions que q\u00fcestionen el car\u00e0cter universal del patrimoni i les seves qualitats materials intr\u00ednseques, abordant, entre d’altres, els temes seg\u00fcents:<\/p>\n\n
\u2022 Nous enfocaments conceptuals i metodol\u00f2gics per a l’estudi del patrimoni cultural (pos)colonial a l’\u00c0frica subsahariana, q\u00fcestionant el predomini dels paradigmes occidentals a les pr\u00e0ctiques i pol\u00edtiques patrimonials internacionals i locals.
En les pr\u00e0ctiques i pol\u00edtiques patrimonials actuals segueix prevalent un discurs hegem\u00f2nic que privilegia els est\u00e0ndards occidentals centrant-se en l’art\u00edstic i l’hist\u00f2ric, el monumental i el tangible, el que Laurajane Smith (2006) anomena el \u201cdiscurs autoritzat sobre el patrimoni\u201d. Aquest discurs es mostra insuficient per abordar el reconeixement patrimonial d’aquells b\u00e9ns culturals la genealogia dels quals est\u00e0 vinculada als processos d’ocupaci\u00f3 colonial europea a l’\u00c0frica. En particular, perqu\u00e8 aquest patrimoni comporta la complexitat de ser percebut per les poblacions locals com a extern i pertanyent \u201cals altres\u201d i dif\u00edcilment assumit com una her\u00e8ncia end\u00f2gena a conservar i preservar. Aquesta sessi\u00f3 vol discutir noves aproximacions per al reconeixement del patrimoni cultural (pos)colonial d’\u00c0frica. Per aix\u00f2, es plantegen dues preguntes clau: qu\u00e8 \u00e9s o qu\u00e8 significa aquest patrimoni ia qui pertany? El que es busca \u00e9s revelar alternatives decolonials al \u201cdiscurs autoritzat del patrimoni\u201d mitjan\u00e7ant valors i relats espec\u00edfics del context sociocultural afric\u00e0 i posant el focus en nous actors, epistemologies, narratives i fenomenologies. En aquest marc, la sessi\u00f3 discutir\u00e0 nous enfocaments conceptuals i metodol\u00f2gics per a l’estudi del patrimoni cultural (pos)colonial a l’\u00c0frica subsahariana, el paper d’aquest llegat per al desenvolupament sostenible del continent afric\u00e0, els significats renovats per les poblacions locals i les experi\u00e8ncies quotidianes, i com presentar-lo i preservar-lo dins de les comunitats i institucions culturals.<\/p>\n","protected":false},"author":403,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3600","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/403"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5792,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3600\/revisions\/5792"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}