Al llarg de les darreres d\u00e8cades s’han anat articulat diverses narratives explicatives dels conflictes armats africans tant als circuits politicomedi\u00e0tics com acad\u00e8mics (etnicitat, ‘maledicci\u00f3 dels recursos’, ‘estats fallits’, terrorisme internacional, extremisme violent, etc. .) que han emmarcat i impulsat determinades pol\u00edtiques internacionals de construcci\u00f3 de pau i que han donat lloc a un ric debat te\u00f2ric al voltant de les causes de la viol\u00e8ncia armada pol\u00edtica a la regi\u00f3. Tot i aix\u00f2, aquestes visions, que han estat moltes vegades predominants en els \u00e0mbits pol\u00edtics i medi\u00e0tics i fins i tot acad\u00e8mics, han contribu\u00eft, en el cas de la comprensi\u00f3 dels conflictes, a construir un imaginari que ent\u00e9n la guerra a l’\u00c0frica com un fenomen intr\u00ednsec de les societats africanes, als seus costums, identitats, lluites pels recursos i el poder en escenaris sempre inestables i proclius a l’\u00fas de la viol\u00e8ncia com a forma de solucionar els seus conflictes. Severine Autesserre (2012) denunciava que aquestes narratives han estat tremendament pernicioses ja que, d’una banda, han impedit entendre en la seva complexitat el fenomen, com s’origina i desplega a cada pa\u00eds afric\u00e0, i de l’altra, perqu\u00e8 ha impulsat un tipus de \u201csoluci\u00f3 \u201d particular en les pol\u00edtiques internacionals de construcci\u00f3 de pau que, moltes vegades, han acabat sent perjudicials, contraproduents i incapa\u00e7os de contribuir a transformar les causes de la viol\u00e8ncia oa aconseguir una pau positiva (Galtung, 1964) que abordi els problemes socials, pol\u00edtics o econ\u00f2mics de fons. Unes \u201csolucions\u201d que han seguit el continuum hist\u00f2ric d’una suposada missi\u00f3 civilitzadora en qu\u00e8 \u00c0frica \u00e9s compresa com un espai a \u201cmodernitzar\u201d ia \u201csalvar\u201d de la seva naturalesa.<\/p>\n\n
Per aix\u00f2, la literatura cr\u00edtica que ha analitzat la conflictivitat africana en les darreres d\u00e8cades ha destacat la necessitat de superar aquestes lectures proposant entendre la guerra a \u00c0frica com un fenomen enormement complex, multicausal, multiactor i multidimensional, que requereix, aix\u00ed mateix, propostes de construcci\u00f3 de pau que superin el model de pau liberal imperant i posin al centre les necessitats i agendes locals. Des d’aquesta aproximaci\u00f3, aquest panell proposa analitzar el fenomen de la guerra i la pau a l’\u00c0frica subsahariana, reflexionat sobre les eines anal\u00edtiques m\u00e9s adequades per entendre les causes, naturalesa, conseq\u00fc\u00e8ncies i impactes de la conflictivitat armada, aix\u00ed com analitzant les diferents pol\u00edtiques i activitats que, a diferents nivells, s’estan desenvolupant en els esfor\u00e7os de construcci\u00f3 de pau al continent.<\/p>\n\n
En concret, busquem, entre altres, estudis de cas que introdueixin reflexions noves sobre aspectes poc investigats d’un escenari (i\/o episodi) de conflictivitat armada i\/o de l’agenda(es) de construcci\u00f3 de pau com podrien ser , entre molts altres: el paper que juga el conflicte cabdal contra la trama de la vida, la dimensi\u00f3 sexe-generitzada de la guerra o la pau, els reptes per a la consecuci\u00f3 d’una pau leg\u00edtima, justa, ecofeminista i sostenible, els sabers i pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes de construir la pau, etc. Tamb\u00e9 s\u00f3n benvingudes comunicacions m\u00e9s centrades en l’abordatge, des de mirades cr\u00edtiques (feministes, decolonials, etc.) els debats te\u00f2rics actuals al voltant de la conflictivitat armada a l’\u00c0frica, les actuals transformacions en l’agenda global de pau o en les controv\u00e8rsies acad\u00e8miques al voltant als models de pau imperants oa les diferents solucions que es plantegen per construir la pau.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El panell intenta analitzar el fenomen de la guerra i la pau a la regi\u00f3 de l’\u00c0frica Subsahariana en les darreres d\u00e8cades, reflexionat, per una banda, sobre quines s\u00f3n les eines teoricoanal\u00edtiques m\u00e9s adequades per entendre les causes, naturalesa, conseq\u00fc\u00e8ncies i impactes de la conflictivitat armada en algun pa\u00eds (o regi\u00f3) de l’\u00c0frica subsahariana, i de l’altra, com analitzar, de manera cr\u00edtica, les diferents pol\u00edtiques i activitats que, tant a escala local, nacional, continental i global, s’estan duent a terme per \u201c fer les paus\u201d i respondre a aquest fenomen. En concret, busquem, entre altres, estudis de cas que introdueixin reflexions noves sobre aspectes poc investigats d’un escenari (i\/o episodi) de conflictivitat armada i\/o de l’agenda(es) de construcci\u00f3 de pau com podrien ser , entre molts altres: el paper que juga el conflicte cabdal contra la trama de la vida, la dimensi\u00f3 sexe-generitzada de la guerra o la pau, els reptes per a la consecuci\u00f3 d’una pau justa, ecofeminista i sostenible, els sabers i pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes de construir la pau, etc. Tamb\u00e9 s\u00f3n benvingudes comunicacions m\u00e9s centrades en l’abordatge, des de mirades cr\u00edtiques (feministes, decolonials, etc.) els actuals debats te\u00f2rics al voltant de la conflictivitat armada a l’\u00c0frica, les actuals mudances a l’agenda global de pau oa les controv\u00e8rsies acad\u00e8miques al voltant als models de pau imperants oa les diferents solucions que es plantegen per construir la pau.<\/p>\n","protected":false},"author":104,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3605","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/104"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5641,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3605\/revisions\/5641"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}