Actualment estem experimentant un aprofundiment de l’autocratitzaci\u00f3 a nivell mundial. L’an\u00e0lisi sobre aquest fenomen s’unda en diferents aspectes: l’impacte de les mesures per mitigar la pand\u00e8mia de Covid-19, que van limitar les llibertats de moviment conquerides; el paper de la repressi\u00f3 pol\u00edtica en determinats contextos, que ha atacat especialment la dissid\u00e8ncia; la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica, que erosiona la democr\u00e0cia als pa\u00efsos multipartidistes, o entre altres aspectes, l’impacte de la desinformaci\u00f3 o la proliferaci\u00f3 de cops d’Estat en aquest segle (Boese et al. 2022; Sinkkonen, 2021). A aquesta realitat cal sumar la fragilitat de les institucions democr\u00e0tiques i la seva instrumentalitzaci\u00f3 per part de determinades fiures pol\u00edtiques amb l’objectiu de mantenir-se al poder, convertint les eleccions o les legislatures en una cosa merament cosm\u00e8tica i de suport al r\u00e8gim en q\u00fcesti\u00f3, erosionant aix\u00ed la pluralitat de posicions (S\u00e1 & Sanches, 2021).<\/p>\n\n
Segons els \u00edndexs que valoren la qualitat de les democr\u00e0cies, com ara el Freedom House o Varieties of Democracy, el continent afric\u00e0 compta amb una majoria de \u201cr\u00e8gims no lliures\u201d, \u201cr\u00e8gims h\u00edbrids\u201d o \u201cautocr\u00e0cies electorals\u201d. Els factors hist\u00f2rics hi contribueixen, ja que alguns pa\u00efsos mai no han passat per un veritable proc\u00e9s d’obertura democr\u00e0tica, com s\u00f3n els casos del Camerun o d’Angola, per\u00f2 tamb\u00e9 hi contribueixen factors m\u00e9s conjunturals, com els consecutius cops d’Estat a la regi\u00f3 del Sahel des del cop a Mali a l’agost de 2020. Tanmateix, cal observar la diversitat existent quan observem els r\u00e8gims pol\u00edtics de car\u00e0cter autoritari, ja siguin civils o militars. Cops militars com el de Burkina Faso el setembre del 2022, el de N\u00edger el juliol del 2023 o el de Gabon l’agost del 2023 van ser acollits amb un considerable entusiasme inicial per les poblacions, a difer\u00e8ncia del de Mali (Mateos, 2023). Hi ha casos en qu\u00e8 els intents dels mandataris de prolongar-se al poder durant un tercer o quart mandats tenen \u00e8xit (a Togo, amb Faure Gnassingb\u00e9, per exemple), a difer\u00e8ncia d’altres, que compten amb una forta oposici\u00f3 civil i pol\u00edtica ( com va demostrar el 2024 l’intent de Macky Sall de posposar les eleccions al Senegal). Finalment, hi ha pa\u00efsos els partits governants dels quals no han canviat des de les seves independ\u00e8ncies, al marge que es tracti de pa\u00efsos democr\u00e0tics o autoritaris (els casos de Botswana i Angola, respectivament), mentre que n’hi ha d’altres en qu\u00e8 els partits de l’oposici\u00f3 es converteixen en partits governants, afavorint aix\u00ed una alternan\u00e7a (vegeu els casos de Lib\u00e8ria, de Sierra Leone o Guinea-Bissau).<\/p>\n\n
D’aquesta manera, la sorra pol\u00edtica continua estant dominada per determinats partits o altres actors pol\u00edtics, cosa que limita la compet\u00e8ncia i l’alternan\u00e7a a la governan\u00e7a. Aix\u00ed mateix, la literatura acad\u00e8mica sobre pol\u00edtica se segueix centrant m\u00e9s en els titulars i en el poder executiu i no en les oposicions, i el continent afric\u00e0 no n’\u00e9s una excepci\u00f3 (Helms, 2023). Es troben a faltar estudis sobre les oposicions pol\u00edtiques, tot i que es consideren essencials i necess\u00e0ries en els sistemes democr\u00e0tics per als processos d’impugnaci\u00f3, compet\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes (Kotz\u00e9 & Garc\u00eda-Rivero, 2008).<\/p>\n\n
Al continent afric\u00e0, l’oposici\u00f3 partidista est\u00e0 restringida a causa d’un autoritarisme omnipresent des de les conquestes de la independ\u00e8ncia (Kotz\u00e9 & Garc\u00eda-Rivero, 2008). A m\u00e9s d’aquesta restricci\u00f3, els partits opositors no tenen capacitat organitzativa i incentius i veuen limitades les seves activitats. Els partits de l’oposici\u00f3 solen ser febles, amb dificultats per convertir-se en partits nacionals i tamb\u00e9 per establir-se localment, per la qual cosa les seves estrat\u00e8gies de reclutament s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils que les dels partits al poder (Uddhammar et al., 2011; Paget, 2022; Sj\u00f6gren, 2024). Aquesta onada d’autocratitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ha vist un augment de les protestes i accions, als carrers i en l\u00ednia, contra el deteriorament de la qualitat de la democr\u00e0cia representativa (Mateos & Erro, 2021; Sanches, 2022).<\/p>\n\n
Tot i aix\u00f2, fins i tot en un context d’erosi\u00f3 democr\u00e0tica, hem assistit a un progressiu guany de terreny per part de les oposicions en alguns pa\u00efsos, inclosos sistemes de partits dominants com els del sud d’\u00c0frica, on l’oposici\u00f3 guanya terreny a cada moment electoral. Tamb\u00e9 hem vist vict\u00f2ries electorals de candidats de l’oposici\u00f3 a determinats pa\u00efsos r\u00e8gims h\u00edbrids, com va passar a Lib\u00e8ria i Senegal al gener i mar\u00e7 del 2024. En el cas del Senegal, les protestes populars contra el control de les institucions democr\u00e0tiques per part de Macky Sall van ser decisives per a la vict\u00f2ria del partit PASTEF i del seu candidat Bassirou Diomaye Faye.<\/p>\n\n
En un context de gran variaci\u00f3 en el grau d’institucionalitzaci\u00f3 dels partits d’oposici\u00f3, en el seu desplegament local i\/o nacional i en les agendes i les ideologies que mobilitzen, i partint de la premissa que l’estudi de les oposicions pol\u00edtiques \u00e9s essencial per a els estudis dels sistemes pol\u00edtics, les democr\u00e0cies i les din\u00e0miques de poder, aquest panell planteja les preguntes seg\u00fcents, aplicades al continent afric\u00e0: durant aquesta creixent din\u00e0mica d’autocratitzaci\u00f3, com s’expressa la dissid\u00e8ncia i es mobilitzen les agendes antigovernamentals? Quins espais estan disponibles per a lacci\u00f3 de loposici\u00f3? Com actuen els partits de l?oposici\u00f3? Quines agendes per a la democr\u00e0cia i la democratitzaci\u00f3 es proposen? Com connecten amb la ciutadania, els moviments de protesta pol\u00edtica o l’activisme pol\u00edtic que no formen part dels partits pol\u00edtics? Quines novetats i continu\u00eftats aporten fen\u00f2mens com PASTEF al Senegal i quines implicacions t\u00e9 per a la realitat democr\u00e0tica dels pa\u00efsos africans?<\/p>\n\n
A partir d\u201faquestes preguntes, els principals objectius del panell s\u00f3n explicar les estrat\u00e8gies de mobilitzaci\u00f3, acci\u00f3 i proposta d\u201fagenda dels partits pol\u00edtics d\u201foposici\u00f3 i mapejar la interacci\u00f3 entre els partits d\u201foposici\u00f3 i els ciutadans i activistes.<\/p>\n\n
El panell pret\u00e9n aix\u00ed respondre a les llacunes existents a la literatura sobre la pol\u00edtica d’oposici\u00f3 a \u00c0frica. Est\u00e0 obert a propostes basades en estudis de cas i estudis comparatius que se centrin en els temes de la formaci\u00f3, mobilitzaci\u00f3 i exercici institucional dels partits d’oposici\u00f3, especialment centrant-se en r\u00e8gims autoritaris competitius que compten amb institucions amb representants electes. Seran benvinguts treballs de diferents disciplines i perspectives interdisciplinars a Estudis Africans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest Panell t\u00e9 com a principal objectiu entendre i analitzar els actors pol\u00edtics opositors als pa\u00efsos africans en el context de deriva autocr\u00e0tica que afecta el continent i el conjunt de societats a nivell global. Reconeixent la variaci\u00f3 considerable en el grau d’institucionalitzaci\u00f3 dels partits d’oposici\u00f3, del seu nivell de desplegament local i\/o nacional i de la diversitat d’agenda i ideologia que mobilitzen, i partint de la premissa que l’estudi de les oposicions pol\u00edtiques \u00e9s essencial per als estudis dels sistemes pol\u00edtics, les democr\u00e0cies i les din\u00e0miques de poder, el Panell es planteja, entre altres, les preguntes seg\u00fcents, aplicades al continent afric\u00e0: com s’expressa la dissid\u00e8ncia i es mobilitzen les agendes antigovernamentals en el context actual de regressi\u00f3 democr\u00e0tica? Quins espais estan disponibles per a lacci\u00f3 de loposici\u00f3? Com actuen els partits de l?oposici\u00f3? Quines agendes per a la democr\u00e0cia i la democratitzaci\u00f3 es proposen? Com connecten amb la ciutadania, els moviments de protesta pol\u00edtica o l’activisme pol\u00edtic que no formen part dels partits pol\u00edtics? Quines novetats i continu\u00eftats aporten fen\u00f2mens com PASTEF al Senegal i quines implicacions t\u00e9 per a la realitat democr\u00e0tica dels pa\u00efsos africans? A partir d\u201faquestes preguntes, el panell pret\u00e9n explicar les estrat\u00e8gies de mobilitzaci\u00f3, acci\u00f3 i proposta dels partits pol\u00edtics d\u201foposici\u00f3 i mapejar la interacci\u00f3 entre els partits d\u201foposici\u00f3 i la ciutadania il\u201factivisme pol\u00edtic. El panell cerca, aix\u00ed, contribuir a algunes de les llacunes existents<\/p>\n","protected":false},"author":82,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3609","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/82"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3609\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5647,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3609\/revisions\/5647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}