{"id":3616,"date":"2024-06-12T20:09:02","date_gmt":"2024-06-12T18:09:02","guid":{"rendered":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/panel\/la-violencia-a-africa-del-sistema-colonial-al-mon-postpocolonial\/"},"modified":"2024-08-09T16:11:43","modified_gmt":"2024-08-09T14:11:43","slug":"la-violencia-a-africa-del-sistema-colonial-al-mon-postpocolonial","status":"publish","type":"panel","link":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/panell\/la-violencia-a-africa-del-sistema-colonial-al-mon-postpocolonial\/","title":{"rendered":"32. La viol\u00e8ncia a \u00c0frica: del sistema colonial al m\u00f3n postpocolonial"},"content":{"rendered":"\n<p>La viol\u00e8ncia va ser un element estructurador dels sistemes colonials. Per sotmetre els africans, els Estats colonials van haver d&#8217;utilitzar la viol\u00e8ncia, encara que la van combinar amb altres estrat\u00e8gies per controlar les poblacions colonitzades. Al m\u00f3n postcolonial, la viol\u00e8ncia, va tornar a envair el continent afric\u00e0, amb guerres, moviments insurreccionals, revoltes, dictadures&#8230; Les q\u00fcestions que es pretenen debatre en aquesta taula s\u00f3n: quina relaci\u00f3 t\u00e9 la viol\u00e8ncia colonial amb la postcolonial? S\u00f3n viol\u00e8ncies de signe contrari o hi ha continu\u00eftats? La viol\u00e8ncia post colonial \u00e9s una resposta a la viol\u00e8ncia colonial? Es podria trobar alguna relaci\u00f3 entre aquestes viol\u00e8ncies i la viol\u00e8ncia precolonial?<br\/>En arribar les independ\u00e8ncies, l&#8217;alt nivell de viol\u00e8ncia va sorprendre els analistes i es va tendir a considerar la viol\u00e8ncia colonial com una simple derivada de les problem\u00e0tiques colonials. S&#8217;argumentava que els conflictes \u00e8tnics, regionals, religiosos, identitaris o de classe responien a l\u00f2giques desenvolupades durant el colonialisme que sobreviurien breument amb la descolonitzaci\u00f3. En general, es considerava que hi havia una \u201cviol\u00e8ncia estructural\u201d que sobrevivia a la descolonitzaci\u00f3 del continent afric\u00e0. Per a alguns autors, fins i tot, l&#8217;explosi\u00f3 de viol\u00e8ncia viscuda al continent nom\u00e9s era una fase d&#8217;adaptaci\u00f3 al nou estatus, que tindria una durada transit\u00f2ria. Tot i aix\u00f2, la viol\u00e8ncia no s&#8217;ha aturat.<br\/> En tot cas, s&#8217;han formulat interpretacions molt diferents. Lange i Dawson, per exemple, mitjan\u00e7ant una gran taula estad\u00edstica, van apuntar que no hi havia cap correlaci\u00f3 significativa entre la viol\u00e8ncia colonial i l&#8217;exist\u00e8ncia de conflictes postcolonials.<br\/> Mahmood Mamdani va tractar aquest mateix tema des d&#8217;una altra \u00f2ptica. Lluny de considerar que tots els fen\u00f2mens violents postcolonials es derivaven directament dels fen\u00f2mens colonials, va analitzar els conflictes identitaris sorgits despr\u00e9s de les independ\u00e8ncies, concloent que les l\u00f2giques d&#8217;adscripci\u00f3 eren radicalment diferents en ambd\u00f3s per\u00edodes, posant de manifest que les nacions-Estat africanes no van apar\u00e8ixer amb la colonitzaci\u00f3, sin\u00f3 amb les independ\u00e8ncies.<br\/> Charles Tilly, per contra, no posava tant \u00e8mfasi en la viol\u00e8ncia estatal, sin\u00f3 que destacava el paper que juguen als conflictes africans forces no estatals, que arriben a desenvolupar la repressi\u00f3 a nivells brutals. Tilly creu que l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;organitzacions especialitzades en la repressi\u00f3 brutal t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies directes en el nivell de viol\u00e8ncia, sempre que no hi hagi mecanismes de control social que afectin aquestes organitzacions.<br\/> En aquest panell es reflexionar\u00e0 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, especialment, a partir del cas del colonialisme espanyol a \u00c0frica.    S&#8217;intentar\u00e0 analitzar si la viol\u00e8ncia del r\u00e8gim de Mac\u00edas a Guinea Equatorial (1968-1979) va ser una continuaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia colonial franquista o si va ser una viol\u00e8ncia d&#8217;un tipus radicalment diferent de l&#8217;anterior. A m\u00e9s, es tractar\u00e0 de percebre fins a quin punt determinats procediments eren una r\u00e8plica a la viol\u00e8ncia colonial, que nom\u00e9s afectava els privilegiats del colonialisme, o si les principals v\u00edctimes del colonialisme tamb\u00e9 van ser v\u00edctimes del macisme. Es tindran en compte les reflexions sobre la viol\u00e8ncia colonial exposades en el context guineoequatori\u00e0 per les investigacions de Celeste Mu\u00f1oz i Gustau Ner\u00edn, i en el context postcolonial de Max Liniger-Goumaz. Sobre el cas marroqu\u00ed es tindran en compte els treballs de Josep Llu\u00eds Mateo Dieste i Jos\u00e9 Luis Vilanova. Per al S\u00e0hara es faran servir tamb\u00e9 els textos d&#8217;Alberto L\u00f3pez Bargados.<br\/> Per\u00f2 la reflexi\u00f3 colonial i postcolonial en el cas equatoguine\u00e0 i en el marc espanyol es vol comparar amb altres processos que s&#8217;hagin desenvolupat en altres parts del continent: Uganda, Angola&#8230; Es vol una reflexi\u00f3 que desbordi el marc hisp\u00e0nic i que serveixi per analitzar diferents tipus de colonialisme en contextos africans diferents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest panell intentar\u00e0 explotar les continu\u00eftats i ruptures entre la viol\u00e8ncia colonial i la postcolonial. Explorar\u00e0 els motius de la viol\u00e8ncia, els perpetradors, les v\u00edctimes i els m\u00e8todes de repressi\u00f3, per esbrinar quins fils unien tots dos fen\u00f2mens i per discernir fins a quin punt una deriva de l&#8217;altra (o si per contra s\u00f3n viol\u00e8ncies de signe oposat i sense relaci\u00f3 directa).<\/p>\n","protected":false},"author":80,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3616","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/80"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3616\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5634,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3616\/revisions\/5634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}