L’aparici\u00f3 de categories que, en general, pretenen observar l’impacte (geol\u00f2gic) de l’hum\u00e0 en les seves diverses subjectivitats i a trav\u00e9s de diferents perspectives cr\u00edtiques \u2013Antropoc\u00e8, Capitaloc\u00e8, Plantationcene o Chthulucene (Moore, 2016; Haraway 2015), entre d’altres, configura l’entorn i l’ecologisme com a tema i problema central en el camp dels estudis literaris, oferint la possibilitat de (re)definir les literatures africanes \u2013les seves est\u00e8tiques, formes i g\u00e8neres, aix\u00ed com els seus paradigmes cr\u00edtics i conceptuals\u2013 des d’una perspectiva ecocr\u00edtica. (Falconi, 2023) En aquest sentit, els estudis literaris, i especialment els estudis de literatures africanes, poden jugar un paper central en la (re)definici\u00f3 del que se sol definir com ecologisme (Nixon, 2011) i, sobretot, en el que s’ha definit com “l’ecologisme dels pobres” (Mart\u00ednez-Alier, 2003; Guha, 2000; Nixon; 2011). A partir d’aquestes premisses i operacionalitzant el concepte d'”ecologisme literari” sorgeix la possibilitat de cartografiar els discursos i pr\u00e0ctiques \u2013pol\u00edtiques i est\u00e8tiques\u2013 que se situen al continent afric\u00e0 i especialment en el camp de les literatures africanes i, per tant, tamb\u00e9 als pa\u00efsos africans de parla portuguesa, on els enfocaments ecocr\u00edtics i ecologistes es presenten com a cartografies encara per dibuixar.<\/p>\n
L’ecologisme i l’ecocr\u00edtica destaquen entre els desenvolupaments m\u00e9s actuals dels estudis literaris contemporanis, especialment en el camp de la literatura comparada, els estudis postcolonials i el debat sobre la literatura universal. Es tracta, per\u00f2, de perspectives cr\u00edtiques i anal\u00edtiques encara poc desenvolupades en el camp dels estudis de literatura africana, especialment pel que fa a les literatures dels pa\u00efsos africans de parla portuguesa (Falconi, 2023). L’ecologisme, ent\u00e8s com la relaci\u00f3 entre natura, cultura i societat i que, en teoria, guia la formaci\u00f3 de la novel\u00b7la africana moderna i contempor\u00e0nia, rarament \u00e9s (re)reconegut com un tema matricial \u2013un contingut o una est\u00e8tica\u2013 en el camp dels estudis de literatura africana, reproduint la l\u00f2gica de la desigualtat que, segons Ramachandra Guha (2000), Orienta els discursos sobre ecologia i ecologisme en l’\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques, on l’hegemonia de les perspectives occidentals i, especialment, nord-americanes, silencia i esborra el que es defineix com “l’ecologisme dels pobres” (Mart\u00ednez-Alier, 2003). Partint d’aquestes premisses, el panell “L’ecologisme literari dels pobres. Per una ecocr\u00edtica de les literatures africanes” pret\u00e9n reunir obres que se situen en l’ampli abast del que s’ha definit com a humanitats ambientals, privilegiant, d’una banda, les reflexions cr\u00edtiques sobre l’ecologisme en l’\u00e0mbit dels estudis africans i, de l’altra, les an\u00e0lisis i (re)lectures d’obres de literatures africanes que problematitzen l’ecologisme. en diversos contextos geogr\u00e0fics i ling\u00fc\u00edstics del continent afric\u00e0. Per tant, l’objectiu principal del panell \u00e9s cartografiar, en un sentit exploratori i cartogr\u00e0fic, els debats ambientals a l’\u00c0frica i els “ecologismes literaris” que guien les literatures africanes i, especialment, les literatures dels pa\u00efsos africans de parla portuguesa, estimulant i enfortint els enfocaments inter i transdisciplinaris en el camp de l’ecocr\u00edtica i les humanitats ambientals.<\/p>\n
Falconi, Jessica “Ecocritica” in Fernanda Gallo (org.) Breve Dicion\u00e1rio das Literaturas Africanas (Campinas, Editora Unicamp, 2023), pp. 57-66
\nGuha, Ramachandra. Environmentalism: A Global History (New York: Longman, 2000) .
\nHaraway, Donna. “Anthropocene, Capitalocene, Plantationocene, Chthulucene: Making Kin\u201d. In Environmental Humanities (2015) 6 (1): 159\u2013165. https:\/\/doi.org\/10.1215\/22011919-3615934
\nMart\u00ednez-Alier, Joan. The Environmentalism of the Poor: A Study of the Ecological Conflicts and Valuation (Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing, 2003).
\nMoore, Jason W. Anthropocene or Capitalocene?: Nature, History, and the Crisis of Capitalism. (Oakland: PM Press, 2016).
\nNixon, Rob. Slow Violence and the Environmentalism of the Poor. (Cambridge, Massachusetts, and London, England: Harvard University Press, 2011).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’ecologisme i l’ecocr\u00edtica destaquen entre els desenvolupaments m\u00e9s actuals dels estudis literaris contemporanis, especialment en el camp de la literatura comparada, els estudis postcolonials i el debat sobre la literatura universal. Es tracta, per\u00f2, de perspectives cr\u00edtiques i anal\u00edtiques encara poc desenvolupades en el camp dels estudis de literatura africana, especialment pel que fa a les literatures dels pa\u00efsos africans de parla portuguesa. L’ecologisme, ent\u00e8s com la relaci\u00f3 entre natura, cultura i societat i que, en teoria, guia la formaci\u00f3 de la novel\u00b7la africana moderna i contempor\u00e0nia, rarament \u00e9s (re)reconegut com un tema matricial \u2013un contingut o una est\u00e8tica\u2013 en el camp dels estudis de literatura africana, reproduint la l\u00f2gica de la desigualtat que, segons R.Guha, entre d’altres, orienta els discursos sobre ecologia i ecologisme en l’\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques, on l’hegemonia de les perspectives occidentals i, especialment, nord-americanes, silencia el que es defineix com “l’ecologisme dels pobres” (Mart\u00ednez-Alier, 2003). Partint d’aquestes premisses, el panell pret\u00e9n reunir obres que estiguin dins de l’\u00e0mbit de les humanitats ambientals, privilegiant, d’una banda, les reflexions cr\u00edtiques sobre l’ecologisme en l’\u00e0mbit dels estudis africans i, de l’altra, l’an\u00e0lisi i (re)lectura d’obres liter\u00e0ries que problematitzen temes ecologistes, en diversos contextos geogr\u00e0fics i ling\u00fc\u00edstics del continent afric\u00e0. L’objectiu principal del panell \u00e9s cartografiar, en un sentit exploratori i cartogr\u00e0fic, els debats ambientals a l’\u00c0frica i els “ecologismes literaris” que guien les literatures africanes i, especialment, les literatures dels pa\u00efsos africans de parla portuguesa.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3641","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4689,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3641\/revisions\/4689"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}