Aquest panell proposa discutir el concepte de decolonialitat i les seves implicacions pragm\u00e0tiques, tenint en compte la seva rellev\u00e0ncia en el context actual de globalitzaci\u00f3 i neocolonialisme. Reconeixem la valuosa contribuci\u00f3 de la decolonialitat a la promoci\u00f3 de la diversitat i la confrontaci\u00f3 dels llegats colonials que encara prosperen a les institucions occidentals. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 reconeixem la necessitat d’una an\u00e0lisi acurada de les limitacions d’aquest enfocament i de les possibles potencialitats que ens hem trobat en el cam\u00ed. A partir d’una revisi\u00f3 cr\u00edtica de la literatura, l’intercanvi de processos i resultats de recerca, i informes d’experi\u00e8ncies en el territori, abordarem les diverses perspectives sobre els impactes d’aquest concepte en les societats i institucions africanes i com aquests, al seu torn, han impactat en tot el planeta. El nostre objectiu \u00e9s promoure un di\u00e0leg obert i inclusiu que reconegui tant els aven\u00e7os com les dificultats per aplicar la idea de decolonialitat. A trav\u00e9s d’un enfocament col\u00b7laboratiu i respectu\u00f3s, esperem identificar vies per a una implementaci\u00f3 encara m\u00e9s efica\u00e7 i responsable de la decolonialitat en la pr\u00e0ctica acad\u00e8mica. D’aquesta manera, busquem contribuir a una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda i complexa de les din\u00e0miques de poder i dels diversos vectors humans dels diferents elements de la maquin\u00e0ria social que influeixen i es veuen m\u00fatuament influenciats per les diferents perspectives de la descolonitzaci\u00f3. Encara \u00e9s massa aviat per pensar en una autocr\u00edtica de la decolonialitat? \u00c9s massa tard? Com avaluem els \u00e8xits dels moviments descolonials dins de l’acad\u00e8mia? Quins s\u00f3n els impactes de la decolonialitat acad\u00e8mica en la societat? Com podem mesurar l’efectivitat d’aquest proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3? L’efici\u00e8ncia i la velocitat de la descolonitzaci\u00f3 segueixen el ritme de la intensitat i la perversitat dels mecanismes de manteniment i sofisticaci\u00f3 de l’explotaci\u00f3 neocolonial? Com avaluar la correlaci\u00f3 de for\u00e7a entre aquests dos vectors (decolonialitat versus neocolonialisme)? Com superar les dificultats i limitacions de la decolonialitat davant l’espant\u00f3s escenari d’absoluta insostenibilitat global (canvi clim\u00e0tic, guerres, crisis migrat\u00f2ries, neteja \u00e8tnica, etc.)? Entre totes aquestes reflexions, quines particularitats t\u00e9 l’\u00c0frica en relaci\u00f3 amb altres territoris afectats pels mateixos problemes? Convidem als investigadors\/es que vulguin respondre algunes d’aquestes preguntes i altres reflexions que se’n despleguin, queden tamb\u00e9 convidad@s a exposar els seus informes, punts de vista i reflexions en aquest panell. Per a la matr\u00edcula no hi ha requisits preestablerts de disciplina, l\u00ednia de recerca, titulaci\u00f3 acad\u00e8mica o antiguitat. La proposta \u00e9s, precisament, organitzar un di\u00e0leg el m\u00e9s plural i fruct\u00edfer possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La nostra proposta de panell per al XII Congr\u00e9s Ib\u00e8ric d’Estudis Africans busca fomentar una discussi\u00f3 constructiva sobre les complexificacions del concepte de decolonialitat, especialment el seu \u00fas hist\u00f2ric, les seves implicacions pragm\u00e0tiques i l’avaluaci\u00f3 retrospectiva dels resultats de la seva aplicaci\u00f3 en l’\u00e0mbit acad\u00e8mic en els \u00faltims anys. Ja en els escrits de Frantz Fanon durant la d\u00e8cada de 1950, es pot notar la recurr\u00e8ncia d’una postura reticent cap a la idea de “decolonialitat”, en aquell moment fundada en l’argument que la descolonitzaci\u00f3 havia de ser un proc\u00e9s llarg i gradual, en contraposici\u00f3 a la demanda de les lluites independentistes -especialment les lluites armades- que exigien una ruptura absoluta i immediata de les relacions colonials. Des de llavors, el concepte de decolonialitat ha guanyat molta for\u00e7a dins dels entorns acad\u00e8mics, especialment despr\u00e9s de la Confer\u00e8ncia de Durban i la posterior ratificaci\u00f3 del Decenni de les Nacions Unides per a les persones d’ascend\u00e8ncia africana. Aquest panell reuneix pesquisador@s que s’han comprom\u00e8s en els temes de la decolonialitat per discutir de manera constructiva i autocr\u00edtica els reptes als quals s’ha enfrontat fins ara, les vict\u00f2ries, les limitacions i les perspectives a partir d’ara.<\/p>\n","protected":false},"author":74,"featured_media":2631,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3656","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/74"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7184,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3656\/revisions\/7184"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2631"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}