Entre finals del segle XIX i les primeres d\u00e8cades del segle XX, l’espai de les col\u00f2nies europees a l’\u00c0frica es va convertir en objecte de diverses expedicions\/missions cient\u00edfico-culturals que inclo\u00efen la recollida, enregistrament i estudi de l’anomenat “folklore afric\u00e0”, com ara can\u00e7ons i danses “tradicionals”, contes, proverbis, i tamb\u00e9 lleng\u00fces africanes. Aquestes iniciatives estaven dirigides als territoris rurals africans i van ser desenvolupades per diversos actors, inclosos antrop\u00f2legs, arque\u00f2legs, exploradors, funcionaris i administradors colonials, missioners, ling\u00fcistes o etnomusic\u00f2legs. En el context colonial europeu de l’\u00c0frica subsahariana, aquestes expedicions van articular ideals d'”autenticitat”, “tradici\u00f3” i “puresa”, amb idees de ra\u00e7a, “primitivisme”, “exotisme” i “tribalisme”, conciliant motivacions filol\u00f2giques, cient\u00edfiques i pol\u00edtiques (Nhaitani, 2010; Sant Valent\u00ed, 2022). Informades pels ideals europeus de la missi\u00f3 civilitzadora i de salvaci\u00f3, gran part d’aquestes expedicions van servir als estats colonials europeus com a mitj\u00e0 d’ocupaci\u00f3 colonial de territoris, cossos i ments. Als territoris portuguesos d’ultramar d’\u00c0frica, aquesta recerca es va intensificar durant la postguerra i durant tot el colonialisme tard\u00e0 (Valentim, 2022), amb algunes expedicions etnomusicol\u00f2giques que van continuar en el per\u00edode posterior a la independ\u00e8ncia. Els arxius sonors produ\u00efts com a part d’aquestes expedicions\/missions a l’\u00c0frica s\u00f3n encara en gran part desconeguts per al m\u00f3n acad\u00e8mic i el p\u00fablic en general i, sobretot, per a les nacions africanes i les mateixes comunitats rurals que han estat objecte d’aquestes iniciatives. Actualment, aquests arxius i fonts documentals associades (textos, pel\u00b7l\u00edcules i fotografies) es troben majorit\u00e0riament en institucions situades fora dels pa\u00efsos africans on es van produir originalment, \u00e9s a dir, a l’espai de les antigues metr\u00f2polis, als pa\u00efsos que van patrocinar les expedicions, o fins i tot en institucions especialitzades situades a Sud-\u00e0frica o Ghana (Agawu, 2003). Aquests arxius sonors africans s\u00f3n for\u00e7a espec\u00edfics i han suscitat diverses preocupacions per a aquells que han investigat amb ells. Quines s\u00f3n les condicions de conservaci\u00f3? Qui pot tenir acc\u00e9s a aquests arxius? De quina manera veus, lleng\u00fces, oratures populars, danses i can\u00e7ons enregistrades fa uns 40, 50 o 70 anys constitueixen fonts hist\u00f2riques importants per entendre les din\u00e0miques identit\u00e0ries colonials i\/o postindependentistes? Quins llegats poden tenir avui aquestes col\u00b7leccions sonores dins de les comunitats africanes? Quines s\u00f3n les perspectives africanes sobre aquests arxius produ\u00efts sobre \u00c0frica? Com poden els subjectes africans contribuir a resignificar aquestes her\u00e8ncies sonores d’\u00c0frica? Com sabem, els arxius colonials formen part del que l’escriptor i fil\u00f2sof congol\u00e8s Valentin Mudimbe anomena la “biblioteca colonial” (Mudimbe, 1988: 175). En el sentit de Foucault, \u00e9s un conjunt de coneixements que produ\u00efen poder definint, situant i jerarquitzant les identitats del colonitzat i del colonitzador, regulant aix\u00ed les sociabilitats i creant subordinacions. No obstant aix\u00f2, si s’analitzen en els seus intersticis, els arxius no nom\u00e9s documenten pr\u00e0ctiques de dominaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 fragilitats, angoixes, col\u00b7laboracions, processos de poder i contrapoder (Stoler, 2010). A m\u00e9s, els arxius sonors hist\u00f2rics permeten tenir en compte subjectivitats i din\u00e0miques pol\u00edtiques revelades per veus enregistrades i paisatges sonors als quals d’una altra manera no serien possibles (Hoffman, 2023; Sant Valent\u00ed, 2022). No obstant aix\u00f2, cal escoltar no nom\u00e9s els arxius, sin\u00f3 tamb\u00e9 els testimonis orals dels qui van ser int\u00e8rprets dels enregistraments sonors, o dels seus descendents. Aix\u00ed, els arxius sonors hist\u00f2rics permeten accedir a la dimensi\u00f3 ac\u00fastica, ontol\u00f2gica i pol\u00edtica del passat en articulaci\u00f3 amb altres fonts, com ara fotografies, textos i mem\u00f2ries orals, aplanant el cam\u00ed per revelar narratives absents a l’arxiu i q\u00fcestionant o complementant mem\u00f2ries oficials sobre el passat colonial (Valentim, 2022). La recerca amb comunitats africanes s’ha dut a terme mitjan\u00e7ant metodologies col\u00b7laboratives i participatives interdisciplin\u00e0ries que articulen el treball de camp etnogr\u00e0fic, la recollida d’hist\u00f2ries orals i l’escolta compartida d’enregistraments sonors amb les comunitats on es van gravar originalment aquestes col\u00b7leccions sonores (vegeu Hoffmann, 2023; Lobley, 2010; Valentim, 2016, 2018, 2022). Aquestes col\u00b7leccions no nom\u00e9s fan refer\u00e8ncia a un passat concret, sin\u00f3 tamb\u00e9 al present i al futur, en el sentit que influeixen en la nostra visi\u00f3 de la hist\u00f2ria i en les maneres d’actuar d’avui i de desitjar un altre dem\u00e0 possible. Tenint en compte que l’arxiu hist\u00f2ric \u00e9s una construcci\u00f3 pol\u00edtica i social, i tenint com a punt de partida la recerca realitzada amb arxius sonors africans que es van produir en l’\u00e0mbit d’expedicions\/missions a l’\u00c0frica, en diversos pa\u00efsos, tant en l’\u00e8poca colonial com poc despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, aquest panell convida a debatre diversos temes, entre ells: dilemes i reptes de la recerca amb aquestes col\u00b7leccions; estudis de proced\u00e8ncia d’aquestes col\u00b7leccions i arxius; pr\u00e0ctiques de dominaci\u00f3 colonial, viol\u00e8ncia, ag\u00e8ncia i estrat\u00e8gies de resist\u00e8ncia africana; llegats colonials d’arxius hist\u00f2rics s\u00f2lids, continu\u00eftats i discontinu\u00eftats; \u00fas de metodologies participatives i col\u00b7laboratives; processos i pol\u00edtiques de patrimonialitzaci\u00f3 de les cultures expressives africanes, i la seva relaci\u00f3 amb les identitats nacionals, culturals i \u00e8tniques; possibilitats de descolonitzaci\u00f3 i reparaci\u00f3 hist\u00f2rica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En aquest panell analitzem els arxius sonors africans produ\u00efts en l’\u00e0mbit de diverses expedicions\/missions cient\u00edfico-culturals als territoris rurals d’\u00c0frica que van tenir lloc durant l’ocupaci\u00f3 colonial europea i en el per\u00edode posterior a la independ\u00e8ncia africana. Tenint en compte que aquests arxius sonors s\u00f3n encara en gran part desconeguts per al m\u00f3n acad\u00e8mic i el p\u00fablic en general i, sobretot, per a les nacions i comunitats africanes que han estat objecte d’aquestes iniciatives, pretenem visibilitzar i comprendre aquests arxius i coneixements que s’han produ\u00eft sobre \u00c0frica. Considerant aquests arxius com a pr\u00e0ctiques socials i pol\u00edtiques, quines hist\u00f2ries revelen, amaguen o ometen aquestes col\u00b7leccions? Com con\u00e8ixer i entendre aquests arxius d’\u00c0frica? Privilegiant els enfocaments interdisciplinaris entre l’antropologia, l’etnomusicologia, la hist\u00f2ria i els estudis postcolonials\/decolonials, convoquem intervencions que discuteixin cr\u00edticament aquests arxius sonors des de diferents experi\u00e8ncies i contextos. Per exemple: pensar en els dilemes i reptes que planteja la recerca en aquests arxius; estudiar la proced\u00e8ncia d’aquests fons i arxius; comprendre les pr\u00e0ctiques d’opressi\u00f3 i viol\u00e8ncia colonials, els processos d’ag\u00e8ncia i les resist\u00e8ncies africanes; indagar sobre llegats, continu\u00eftats i discontinu\u00eftats colonials; Demostrar la import\u00e0ncia de les metodologies participatives i de col\u00b7laboraci\u00f3 amb les comunitats africanes excolonitzades, o amb els seus descendents i representants. interpretar processos i pol\u00edtiques de preservaci\u00f3 i patrimonialitzaci\u00f3 de les expressives cultures africanes, i la seva relaci\u00f3 amb les identitats nacionals, \u00e8tniques i culturals. Reflexionar sobre les possibilitats de descolonitzaci\u00f3 dels arxius hist\u00f2rics sonors i sobre els processos de reparaci\u00f3 hist\u00f2rica.<\/p>\n","protected":false},"author":67,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3659","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3659","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/67"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5552,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3659\/revisions\/5552"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3659"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}