La sessi\u00f3 (re)naturalitzaci\u00f3 dels rius urbans obrir\u00e0 l’oportunitat per al debat sobre reptes urbans a partir de la tem\u00e0tica dels rius urbans, especialment pel que fa a la seva regeneraci\u00f3, contextualitzaci\u00f3 socioespacial i la implicaci\u00f3 i participaci\u00f3 de les comunitats de ribera. La sessi\u00f3 t\u00e9 com a objectiu crear un escenari per debatre i destil\u00b7lar diferents concepcions de la ciutadania i el seu paper en les millores ambientals, la preservaci\u00f3 de la biodiversitat i la resili\u00e8ncia urbana i social. La taula oferir\u00e0 oportunitats de discussi\u00f3 i intercanvi d’experi\u00e8ncies sobre el context dels rius que travessen zones urbanitzades, destacant la necessitat de la seva integraci\u00f3 en el teixit urb\u00e0, a partir de la percepci\u00f3 dels problemes socioambientals i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. La regeneraci\u00f3 dels rius urbans a l’\u00c0frica \u00e9s un esfor\u00e7 essencial per fer front als nombrosos reptes ambientals i socials als quals s’enfronten les ciutats de r\u00e0pid creixement del continent. Amb moltes ciutats africanes experimentant alts nivells de contaminaci\u00f3, sistemes de gesti\u00f3 de residus inadequats i recursos h\u00eddrics cada vegada m\u00e9s escassos, la revitalitzaci\u00f3 dels rius urbans pot tenir un paper crucial en la millora de la qualitat de l’aigua, l’augment de la biodiversitat i la promoci\u00f3 del benestar de la comunitat. Iniciatives com la restauraci\u00f3 d’h\u00e0bitats de ribera, la creaci\u00f3 d’infraestructura verda i la implementaci\u00f3 de sistemes de drenatge sostenible s\u00f3n components clau de l’\u00e8xit dels projectes de regeneraci\u00f3 fluvial. A m\u00e9s, la participaci\u00f3 de les comunitats locals en els esfor\u00e7os de conservaci\u00f3 i la promoci\u00f3 de pr\u00e0ctiques sostenibles d’\u00fas del s\u00f2l s\u00f3n essencials per garantir l’\u00e8xit i la resili\u00e8ncia a llarg termini d’aquestes iniciatives. En prioritzar la regeneraci\u00f3 dels rius urbans, les ciutats africanes no nom\u00e9s poden millorar la seva resili\u00e8ncia als impactes del canvi clim\u00e0tic, sin\u00f3 tamb\u00e9 crear entorns m\u00e9s saludables i habitables per als seus residents. \u00c9s important recordar que l’aigua i els ambients aqu\u00e0tics proporcionen importants serveis ecosist\u00e8mics (Rolo et al., 2017; Mas-Ponce et al., 2023) i que les ciutats i els ecosistemes urbans s\u00f3n cada vegada m\u00e9s vulnerables als efectes del canvi clim\u00e0tic, els impactes del qual s\u00f3n multisectorials (Chapman, 2019; Marl\u00e8s Magre et al., 2020; Van der Borght & Pallares-Barber\u00e0, 2023; Pujantell Alb\u00f3s et al., 2020; Arag\u00f3 i Smaniotto, 2023). La regeneraci\u00f3 dels rius degradats als pa\u00efsos desenvolupats i en vies de desenvolupament varia significativament a causa de factors ambientals i socioecon\u00f2mics espec\u00edfics de la regi\u00f3. Malgrat aquestes difer\u00e8ncies, creix la preocupaci\u00f3 i el reconeixement de la import\u00e0ncia de preservar els rius que travessen les ciutats com a ecosistemes vitals que proporcionen nombrosos serveis ecol\u00f2gics i beneficis culturals a la societat. Mentre que als pa\u00efsos industrialitzats hi ha infinitat de casos paradigm\u00e0tics, sabem poc del que passa a les ciutats del continent afric\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 dels greus reptes ambientals i l’extrema vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic. En el context de la regeneraci\u00f3 urbana dels rius, els proponents presenten experi\u00e8ncies acad\u00e8miques i pr\u00e0ctiques, i s\u00f3n membres de la xarxa Cyted RUN – Ci\u00e8ncia ciutadana i co-creaci\u00f3 com a mitjans de regeneraci\u00f3 fluvial i minimitzaci\u00f3 de riscos (https:\/\/www.cyted.org\/RUN-RIOS-URBANOS-NATURALIZADOS) i tenen diversos projectes i publicacions en el context de la regeneraci\u00f3 dels cursos d’aigua, el desenvolupament sostenible, Biodiversitat i serveis ecosist\u00e8mics, processos participatius, ci\u00e8ncia ciutadana, governan\u00e7a, ag\u00e8ncia ambiental i territorial i desenvolupament de capacitats. Aportem una gran experi\u00e8ncia per fomentar un debat actiu i participatiu. Temes d’inter\u00e8s (llista no exhaustiva): \u2022 Casos de recuperaci\u00f3, regeneraci\u00f3 i descontaminaci\u00f3 de rius urbans \u2022 Conseq\u00fc\u00e8ncies de la contaminaci\u00f3 de les aig\u00fces \u2022 Percepci\u00f3 dels problemes socioambientals i dels rius \u2022 La recerca dels Objectius de Desenvolupament Sostenible – la contribuci\u00f3 de la regeneraci\u00f3 fluvial \u2022 Q\u00fcestions i problemes relacionats amb caracter\u00edstiques i usos locals espec\u00edfics en la relaci\u00f3 ciutat-riu-medi ambient \u2022 Factors que promouen l’alteraci\u00f3\/deteriorament del medi aqu\u00e0tic – reptes i solucions basades en la natura \u2022 Disseny urb\u00e0 i rius – disseny urb\u00e0 sensible a l’aigua \u2022 Paisatges fluvials urbans – din\u00e0miques paisatg\u00edstiques i inserci\u00f3 de l’aigua a la ciutat \u2022 Infraestructura verda i associaci\u00f3 amb infraestructures blaves i grises \u2022 Processos participatius i cocreatius amb comunitats riberenques \u2022 Actuar en territoris no planificats – problemes, reptes i solucions \u2022 Activisme social i promoci\u00f3 del canvi social, pol\u00edtic, cultural o ambiental \u2022 Rius i activitats a l’aire lliure, esports en la natura \u2022 La gesti\u00f3 dels cicles de l’aigua i la reducci\u00f3 de les vulnerabilitats ambientals i socials \u2022 Promoci\u00f3 de l’educaci\u00f3 ambiental i territorial i el paper de l’aigua i els cursos d’aigua \u2022 Promoci\u00f3 d’iniciatives de cooperaci\u00f3 entre Iberoam\u00e8rica i \u00c0frica \u2022 Monitoratge ambiental, teledetecci\u00f3 i gesti\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques vs dades obertes \u2022 Educaci\u00f3 per al desenvolupament i ciutadania i narrativa ambiental global dels rius<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El control sobre la natura i l’explotaci\u00f3 dels recursos naturals \u00e9s al cor de la urbanitzaci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3. La relaci\u00f3 entre una ciutat i els rius (i el medi ambient) \u00e9s una construcci\u00f3 pol\u00edtica amb greus implicacions socials. Al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat, els rius han tingut una import\u00e0ncia fonamental i un element clau en l’\u00e8xit de les civilitzacions. Tot i que el lloc de l’aigua a la ciutat ha estat una preocupaci\u00f3 constant, els rius no ocupen un lloc destacat. Per tal de fluir r\u00e0pidament i crear espais urbanitzables, molts rius van ser rectificats, canalitzats i coberts, i la vegetaci\u00f3 de ribera substitu\u00efda per formig\u00f3 i camins, desapareixent progressivament del paisatge urb\u00e0. A trav\u00e9s d’una urbanitzaci\u00f3 insostenible i menys resilient, s’ha avan\u00e7at amb la degradaci\u00f3 d’uns rius que s’han convertit en una amena\u00e7a permanent, i que avui constitueixen un dels ecosistemes m\u00e9s amena\u00e7ats del planeta. Aquesta degradaci\u00f3 ha donat lloc a problemes recurrents com inundacions, erosi\u00f3 i esllavissades, ocupaci\u00f3 de zones insalubres, contaminaci\u00f3, escombraries, malalties, etc. En moltes ocasions, els rius nom\u00e9s s\u00f3n recordats pels seus impactes negatius. D’altra banda, hi ha una preocupaci\u00f3 creixent per la regeneraci\u00f3 dels rius i la recuperaci\u00f3 dels ecosistemes. Mentre que als pa\u00efsos industrialitzats ja hi ha molts exemples de la re(naturalitzaci\u00f3) dels rius, a \u00c0frica els casos s\u00f3n rars i poc estudiats. La r\u00e0pida urbanitzaci\u00f3, juntament amb els recursos limitats, sovint impedeix la restauraci\u00f3 efectiva dels rius urbans. Reptes com la manca de sistemes de gesti\u00f3 de residus i la contaminaci\u00f3 per residus humans contribueixen a la degradaci\u00f3 de la qualitat de l’aigua i dels h\u00e0bitats.<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3667","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3667","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3667\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5335,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3667\/revisions\/5335"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3667"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3667"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}